Carles Puigdemont i "el bé superior"

Les diferents posicions d’ERC i el PDECat sobre la possibilitat de mantenir sigui com sigui l’intent d’investidura de Carles Puigdemont es van posar de manifest ahir, a Madrid, durant un debat organitzat pel Col·legi de Procuradors. La moderadora va començar preguntant als set intervinents, tots diputats del Congrés, quina era «la seva proposta de solució» per a la crisi territorial. Mentre l’exconvergent Jordi Xuclà va defensar la candidatura de l’expresident, per més difícil que sigui degut als càrrecs que pesen sobre ell i al fet que va decidir traslladar-se a Bèlgica, el republicà Joan Tardà va argumentar que la tornada de Puigdemont al Palau de la Generalitat no era, en el fons, tan important, i que si s’hi insistia massa es corria el risc que l’independentisme perdés la iniciativa.

Més enllà de la presidència de Puigdemont, va dir Tardà, «hi ha un bé superior que és conformar un Govern independentista que aixequi l’article 155 de la Constitució i permeti continuar construint la república». Els independentistes, va continuar, es troben ara a «la falda de la muntanya»: encara tenen moltes coses per fer per arribar al seu objectiu, però han arribat més lluny del que s’imaginaven fa només uns anys. «Sento parlar del fracàs de l’independentisme. Beneït fracàs. Érem el 14% i ara som el 47%. Toca pujar la muntanya. Hem de descobrir com fer-ho, amb qui», va explicar el dirigent d’ERC. I tot això, segons el seu parer, es pot torçar si es manté contra vent i marea, sense fer cas d’altres factors, la carta de l’expresident.

Xuclà no li va contestar, o no directament, però a escasses hores del debat d’investidura del Parlament, que tindrà lloc aquest dimarts, no va oferir cap possibilitat diferent de la de Puigdemont. «Hi ha una majoria de diputats que han proposat la seva investidura. No hem de prejutjar. Hem d’escoltar el seu discurs per saber com serà la legislatura», va explicar.

Va ser un debat menys crispat que els que se solen donar al Congrés, amb un to més respectuós i un auditori (format per procuradors, no per diputats) que es va comportar amb més dosis d’educació. Però el contingut no va ser gaire diferent. La impossibilitat que les forces polítiques arribin a un principi d’acord, almenys per ara, va tornar a quedar patent. Amb les de Tardà i Xuclà, hi va haver cinc «propostes de solució» més:

–Francisco Martínez (PP): «Qualsevol reforma constitucional requereix un amplíssim consens i amb totes les parts disposades a fer renúncies. Jo no crec que aquestes circumstàncies es donin en aquests moments».

–Meritxell Batet (PSC): «Quan s’inicia un diàleg es parteix de posicions molt diferents. Ningú va arribar al procés constitucional de 1978 amb un acord sota el braç. Per tant, no em serveix el pretext que aquest context no existeix».

–Josep Vendrell (En Comú Podem): «Hi ha un esgotament tant de la imposició autoritària de l’Estat, que no té un pla per a Catalunya, com de la via unilateral, que és antidemocràtica i ha fracassat».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

–Mikel Legarda (PNB): «Convé  sortir de l’excepcionalitat i tornar a les institucions».

–José Ignacio Prendes (Cs): «S’ha de combatre l’independentisme».