El carreró d'ERC

Les tribulacions de Puigdemont lliguen de mans ERC, que voldria abordar ja què fer en la legislatura

zentauroepp41639770 barcelona 17 01 2018 politica votaci n para escoger la nueva180117141156

zentauroepp41639770 barcelona 17 01 2018 politica votaci n para escoger la nueva180117141156 / FERRAN NADEU

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena

ERC no troba la manera de clavar les dents a Junts per Catalunya. Entenent com a clavar les dents aconseguir portar una mica la iniciativa després del 21-D. Carles Puigdemont, el seu exili, les seves anades i vingudes, les seves conferències i, sobretot, la seva investidura, són com el gas, que ocupa tot l’espai disponible. I a més a més ho bloqueja tot. Tot plegat ha sumit els republicans, conscients que l’electorat independentista castigaria severament ERC si abandonés l’expresident en una mena de carreró molt embussat.

«Tot depèn del grau d’espectacle que vulgui fer Puigdemont» pondera un republicà que es dol que, mentrestant, no es discuteix ni què fer al Govern ni com s’han de repartir les àrees de responsabilitat. Perquè si els altaveus del PDECat a hores d’ara ja parlen d’un repartiment de papers, els republicans afirmen que això no s’ha començat ni a abordar. I els dies passen.

El malson republicà

Ara mateix hi ha un malson estès entre els republicans que consisteix que Puigdemont esgotarà tots els seus terminis fins a l’últim moment. I només aleshores traurà del barret de copa el seu pla b, que ningú sap en què consisteix, però que passaria per investir una altra persona de la seva llista. Perquè els postconvergents tenen una carta guanyadora, si no és Puigdemont serà un altre del PDECat o voltants qui ho serà.

Si s’hi arribés in extremis i sense haver abordat el pla de govern, els republicans temen veure’s empesos a investir a cegues un candidat, que tant podria ser un exconseller com Jordi Turull o Josep Rull, com alguna cara nova de la màxima confiança de l’expresident. Efectivament, Elsa Artadi. 

I hi ha certs dubtes a la seu republicana de Calàbria, per dir-ho de manera suau, que si els postconvergents no s’hi veuen en l’obligació, la pròxima legislatura comptarà amb aquella dosi de dedicació als afers socials que ERC considera imprescindible per ampliar la base, és a dir, per aconseguir que, d’una vegada, els independentistes travessin el 50% en unes eleccions.

L’únic consol que troben els republicans és que la plasmació en realitat d’aquest malson seria «una pèssima forma de començar» la relació en aquesta legislatura i que el dany el patirien tots.

¿I fins on donaran cobertura els republicans al designi de Carles Puigdemont de ser investit? Aquesta qüestió també té paralitzats els republicans. 

Notícies relacionades

Les declaracions del flamant president del Parlament, Roger Torrent, deixen entreveure que difícilment es rebel·larà contra una suspensió cautelar del Tribunal Constitucional, de manera que, a curt termini, la Mesa del Parlament s’afanyarà a no deixar per escrit que la investidura serà a distància. 

En paral·lel, ERC insistirà que tota demora en la investidura repercuteix en una prolongació temporal de l’article 155 i, per tant, en una cosa molt poc desitjable. Amb l’inconfessable desig que, amb el pas dels dies, Carles Puigdemont farà com Artur Mas i faci un pas al costat.