Els lletrats del Parlament veten la investidura a distància de Puigdemont

L'esperat informe jurídic dels lletrats del Parlament ha posat en un nou compromís la trinxera independentista. El text apunta directament a la línia de flotació dels secessionistes amb l'esperança de mantenir la majoria absoluta sense que els que són a la presó o a Bèlgica hagin d'entregar l'acta. Però sobretot, veta la possibilitat que Carles Puigdemont sigui investit a distància, des de Bèlgica.

L'informe assenyala que el compliment del deure d'assistir presencialment als plens ”es fa evident i exclou” la delegació o substitució del diputat en determinats debats especials, com per exemple el d'investidura.

La característica pròpia d'aquest ple especial fa que sense la presència del candidat, en aquest cas Carles Puigdemont, el debat quedaria orfe “d'un element essencial del procediment”. “En aquests debats es propicia un diàleg entre el candidat i la resta de diputats”, al·leguen els lletrats, que té com a finalitat “convèncer” per obtenir el suport necessari que promogui la investidura. Tres quarts del mateix passa amb la moció de confiança.

Davant les veus que recordaven que en el reglament de la Cambra no s'hi explicita que la investidura hagi de ser presencial, els vuit experts exigeixen el “respecte a les regles bàsiques dels procediments parlamentaris, que fa imprescindible la presència dels protagonistes”. I no només això, sinó que s'ha de preservar el compliment del que caracteritza el debat parlamentari, és a dir, “que tots els actors puguin veure, sentir i entendre en persona el desenvolupament del debat” apunta i sentencia: “Tot això sense cap mitjà interposat [el plasma] ni substitució de la persona que ha de ser el principal protagonista".

Vot delegat a debat

Pel que fa a la delegació de vot, que el jutge del Suprem Pablo Llarena va recomanar com a solució perquè Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Joaquim Forn puguin exercir el seu dret a participar en els plens mitjançant el vot, sense ser-hi presents, ja que el mateix alt Tribunal no els facilita la llibertat sota fiança, els lletrats del Parlament s'hi mostren força reticents.

Recorden que hi ha separació de poders i que la interlocutòria de Llarena no pot ser entesa com un mandat. Per això, els lletrats recorden que les causes que poden motivar la delegació de vot són les que són: maternitat, paternitat i els supòsits d'hospitalització, malaltia greu o incapacitat prolongada degudament acreditades.

La proposta del jutge que dins d'aquest últim apartat s'entengui la presó preventiva sense fiança com una “incapacitat legal prolongada” és recollida amb pinces pels serveis jurídics del Parlament, que assenyalen que ha de ser la mateixa Cambra la que decideixi. És clar que d'això se'n pot parlar tranquil·lament en un futur, quan es porti a terme una eventual reforma del reglament. Però això no soluciona l'actual polèmica, ja que hi ha d'haver un pronunciament ràpid.

¿Qui decideix?

Ara bé, ¿de qui? Com que aquest assumpte s'ha de dilucidar, òbviament, abans de la votació de la nova Mesa, hi ha dues possibilitats. O aborda el tema la diputació permanent del Parlament, òrgan de representació de l'anterior legislatura, o ho fa la Mesa d'Edat, és a dir, la que presidirà durant un dia la Cambra, el dia que es constitueixi.

Notícies relacionades

El PNB agita territori ‘abertzale’ en el seu intent d’evitar el sorpasso de Bildu

¿Marejol a Euskadi?

Entre els dos supòsits, i per a descans de Carme Forcadell, l'actual presidenta del Parlament, els lletrats s'inclinen per la Mesa d'Edat, formada pel diputat més veterà i els dos més joves. En aquest cas, curiosament, tots elegits en la llista del partit d'Oriol Junqueras: Ernest Maragall, Rut Ribas i Gerard Gómez del Moral.

Amb tot, s'ha de treure dramatisme a aquesta decisió ja que és el mateix Suprem el que la impulsa, així que l'acció de l'Estat en aquest supòsit, no en la d'una eventual investidura de Puigdemont, és poc probable.