La CUP pressiona per "desenvolupar la república" malgrat el "xantatge judicial"

Els dirigents independentistes que estan encausats, tant els que estan a la presó com els que estan en llibertat condicional o els que resideixen a Bèlgica, «han de fer el possible per defensar-se a si mateixos», però també han de pensar «col·lectivament», i la millor manera de fer-ho és «desenvolupant la república». La CUP entén que els membres de l’anterior Govern de la Generalitat apliquin determinada «estratègia antirepressiva» per resultar tan poc perjudicats com sigui possible de la seva situació judicial, però considera que l’independentisme no ha de «supeditar l’acció política» a aquesta circumstància i manté altes les seves exigències perquè s’abandoni «l’autonomisme» i s’implementi el resultat de les urnes en el referèndum unilateral de l’1-O.

Amb quatre diputats en aquesta legislatura, els anticapitalistes han perdut d’entrada capacitat de pressió ja que ja no és necessari el seu vot afirmatiu en els debats de més transcendència, ja que Junts per Catalunya i ERC sumen 66 escons per 65 de Ciutadans, el PSC, els comuns i el PPC. No obstant, la seva clau encara pot tancar algunes portes perquè els seus vots podrien ser necessaris davant determinades absències, sense comptar que poden engegar a rodar els plans dels altres dos grups independentistes si hi voten en contra. D’aquí ve que intentin jugar les seves cartes a l’insistir que «el xantatge judicial no pot segrestar l’acció política», en paraules de la portaveu del secretariat nacional dels cupaires, Núria Gibert, a la sortida del consell polític que han celebrat ahir a Malgrat de Mar.

Toc a ERC

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Seguint per aquest marge, Gibert també va donar un toc d’atenció a ERC, i en especial a la seva número dos, Marta Rovira, que minuts abans havia sentenciat com a «màxima prioritat» per als independentistes la recuperació «urgent» de les institucions catalanes per començar a governar Catalunya, al mateix temps que demanava «realisme» per afrontar les dificultats que s’acosten. «Parlar només de restablir les institucions i no parlar de res més» és acceptar la «repressió» de l’Estat i «tornar a una situació anterior i situar-se en una casella passada o rebaixar objectius polítics», li va replicar la portaveu de la CUP. I, per si no quedava clar, i abans d’alinear-se amb les formacions contràries a la secessió, Gibert va rematar: «Si la majoria independentista no és efectiva, sinó que és dilacionista i no la podem descriure com a republicana, nosaltres marxarem [del Parlament]».

Aquesta advertència ja la van deixar ben clara els cupaires abans de la campanya electoral del 21-D i la segueixen ratificant a ulls clucs. Com també segueixen oferint-se als altres dos partits independentistes per a tasques de més responsabilitat que les que van exercir en la legislatura anterior. En aquesta ocasió, Gibert va proposar que el seu partit tingui un diputat a la Mesa (que no li correspondria pel nombre d’escons) per si cal blindar el full de ruta republicà. I també va llançar l’enèsim avís al fugat Carles Puigdemont: «A nosaltres ens importa més el què que el qui». És a dir, fora personalismes.