Anar al contingut

DES DE MADRID

El Suprem considera molt difícil l'excarceració de Forn i els Jordis tot i haver renegat de l'1-O i de la via unilateral

Puigdemont va intentar sense èxit arribar a un pacte amb el jutge per entregar-se

José Antonio Zarzalejos

El Suprem considera molt difícil l'excarceració de Forn i els Jordis tot i haver renegat de l'1-O i de la via unilateral

JUAN MANUEL PRATS

La setmana que ve, probablement dilluns, el magistrat Pablo Llarena dictarà una resolució en què resoldrà sobre la petició de llibertat de Jordi SànchezJordi Cuixart i Joaquim Forn, i una altra de diferent sobre la d'Oriol Junqueras per ser acostat a una presó a Catalunya i poder-ne sortir per votar en la sessió constitutiva del Parlament. Novament, les possibilitats que el jutge instructor de la causa especial 20907/2017 excarceri amb fiança els imputats són molt escasses tot i la retractació de tots tres en la seva declaració de dijous passat.

El magistrat Llarena no està obligat a creure les intencions dels declarants ni té facultats per controlar el seu vot en la sessió constitutiva del Parlament, i en altres de posteriors en què es podria acordar una reforma del reglament perquè Carles Puigdemont fos investit per delegació o per via telemàtica. De tal manera que el jutge podria seguir considerant que persisteix el risc de reiteració delictiva, en línia amb l'argumentació de la Sala d'Apel·lació de la Sala Segona que va desestimar per unanimitat el dia 5 l'excarceració d'Oriol Junqueras.

¿Vot delegat?

El jutge penal no pot alterar les majories parlamentàries i, per a això, facilitaria els mecanismes de delegació de vot que s'estableixen en el reglament del Parlament. Segons fonts del Suprem, la Mesa de la Cambra, segons aquesta norma, "ha d'establir els criteris generals per delimitar els supòsits que permeten la delegació", que, en tot cas, s'haurà de formalitzar "per escrit dirigit a la Mesa fent constar la persona que delega el vot i la que rep la delegació, així com els debats i votacions en què s'ha d'exercir o, s'escau, la durada de la delegació". També correspon a la Mesa establir "el procediment per exercir el vot delegat, que pot incloure el vot telemàtic si és possible i es pot exercir amb plenes garanties".

Tot i que es podria interpretar extensivament que un diputat provisionalment pres té dret a la delegació constant del seu vot, no resultaria funcional ni sostenible en el temps aquest procediment, que, a més, acabaria si es produeix una ordre de processament per delicte de rebel·lió, que comporta automàticament la inhabilitació i la pèrdua de la condició parlamentària. Per això s'estima que, previsiblement, hi haurà renúncies i resultaran diputats els suplents previstos a les llistes. Havent-hi manera de no alterar la correlació de forces al Parlament (mitjançant la delegació de vot) mantenint a la presó provisionalment els imputats, Pablo Llarena molt dubtosament canviarà el criteri que ha estat mantenint: segueix estimant que hi ha risc de reiteració delictiva. "Encara que tot és possible", puntualitzen fonts del Suprem.

Oferta de pacte

Fonts del Tribunal Suprem han confirmat la trucada dimarts passat d'una advocada al despatx del magistrat instructor de la causa del procés interessant una entrevista amb Llarena, i a més han precisat que la lletrada encara va ser més explícita: es tractava de mantenir una reunió amb el magistrat de la Sala Segona per "pactar les condicions de l'entrega de Carles Puigdemont". La funcionària, que no va passar la trucada a Llarena per indicació seva, va rebre la instrucció de contestar a la seva interlocutora en els següents termes: "El que hagi de dir a l'instructor, per escrit".

Fins al moment no se n'ha presentat cap en aquest sentit i se suposa que tampoc es presentarà perquè els termes del plantejament de la lletrada es consideren "insultants" per al Suprem i ignorants del procés penal. Més que indignació, la trucada també ha causat perplexitat per l'escassa competència professional dels que assessoren l'expresident de la Generalitat. Les mateixes fonts descarten que la comunicació telefònica fos un fake perquè l'advocada es va identificar i va informar del despatx a què pertanyia.

0 Comentaris
cargando