EL DESAFIAMENT INDEPENDENTISTA

El Tribunal Constitucional considera "seriós" i "solvent" el recurs del Parlament contra el 155

El TC té en compte que està basat en el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries

El ponent designat és el magistrat i prestigiós constitucionalista Pedro González Trevijano

pedro-gonzalez-trevijano

pedro-gonzalez-trevijano

2
Es llegeix en minuts
José Antonio Zarzalejos
José Antonio Zarzalejos

Periodista

ver +

El recurs interposat pel Parlament contra les mesures de l’article 155 de la Constitució va ser registrat ahir davant el Tribunal Constitucional (TC). En mitjans del TC es manté el criteri que el text de la Cambra catalana és «seriós» perquè està basat en informes de «tècnics solvents» tant del Consell de Garanties Estatutàries com dels lletrats de la Cambra. 

La ponència ha correspost al magistrat Pedro González Trevijano, catedràtic de Dret Constitucional i durant més de deu anys rector de la Universitat Joan Carles I. Es tracta d’un dels constitucionalistes més prestigiosos d’Espanya.

El recurs de la Cambra catalana haurà de ser admès en un pròxim ple del Tribunal Constitucional –es calcula que en dues o tres setmanes– després de l’informe que ha d’emetre la secretaria general de l’organisme, en què ha de comprovar els requisits d’admissibilitat. Es dona per segur que el TC l’admetrà com ha fet amb l’interposat per Units Podem, la ponència del qual ha correspost a la magistrada catalana Encarnación Roca.

El Consell de Garanties Estatutàries, màxim òrgan consultiu de la Generalitat, va emetre un dictamen sobre el recurs del Parlament el desembre passat, el número 14/2017, a instància de tres diputats de Junts pel Sí integrants de la Diputació Permanent. En aquest dictamen es considerava que el Govern espanyol no havia respectat els principis de «gradualitat i proporcional» i considerava «lesiu» i «innecessari» el cessament de Govern de la Generalitat. El Consell, però, entén que la convocatòria d’eleccions i el control sobre el Parlament sí que eren mesures proporcionals. Al TC s’ha estudiat aquest dictamen i s’estima que «els aspectes que planteja hauran de ser estudiats atentament».

Una altra de les qüestions que es plantegen al Constitucional és el de la possible acumulació de dos recursos contra la mateixa disposició del Govern. En principi, les acumulacions processals al TC es produeixen «però de manera molt restrictiva». Una vegada admès el recurs del Parlament, els magistrats Roca i González Trevijano hauran de comprovar si els arguments de la impugnació són coincidents o difereixen i, si ho fan, si requereixen o no respostes diferents.

Notícies relacionades

Una vegada els dos magistrats hagin estudiat els textos de la impugnació elevaran una consulta al president per determinar si els recursos s’acumulen o es dicten dues sentències que, òbviament, no podran ser contradictòries. De moment, al TC no es tenen terminis però s’assegura que les impugnacions requeriran llarg estudi i ampli debat perquè no es tenen precedents ni tan sols de Dret comparat, ja que l’article 155 és una còpia gairebé literal del 37 de la Llei constitucional alemanya que no s’ha aplicat mai. González Trevijano és especialista en Dret comparat.

LA RESOLUCIÓ, A UN ANY COM A MÍNIM

 En tot cas, les fonts consultades suposen que no hi haurà sentència fins, almenys, un any o any i mig. Al Govern no hi ha inquietud davant les impugnacions interposades perquè les mesures del 155 es van sotmetre a l’aprovació del Senat després de «profunds estudis» dels serveis jurídics de la Presidència del Govern, encara que no hi va intervenir el Consell d’Estat, màxim òrgan consultiu, el dictamen del qual és preceptiu per a la interposició pel Consell Ministres dels recursos d’inconstitucionalitat. En definitiva, a la Moncloa «no hi ha inquietud» per aquestes impugnacions que se sentenciaran «en data molt llunyana».