El PNB, entre el procés i Rajoy

El PNB és considerat, amb només cinc escons, com el «quart partit» al Congrés dels Diputats perquè amb la seva col·laboració amb el PP i Ciutadans ha facilitat des de la formació de la Mesa de la Cambra baixa fins a l’aprovació dels Pressupostos Generals del 2017. Mariano Rajoy ha aconseguit comptar amb els nacionalistes bascos per formar un «bloc majoritari» amb els 32 diputats d’Albert Rivera, els dos dels partits canaris i el grup parlamentari que dirigeix Aitor Esteban. I tot ha sigut relativament senzill fins que el procés català ha enterbolit les relacions del PNB amb el Govern espanyol i el PP.

Abans que s’acordés aplicar l’article 155, els nacionalistes bascos actuaven a dues mans. Amb una, deien donar suport a les reivindicacions dels secessionistes encara que sense combregar amb els seus procediments unilaterals, i amb l’altra, acordaven amb l’Executiva la quota quinquennal, molt favorable per a les finances del País Basc, i comprometien, a la vegada, partides pressupostàries importants especialment per a les infraestructures i la indústria basca.

Ara el lehendakari Íñigo Urkullu i el president de l’executiva nacional del PNB (EBB), Andoni Ortuzar, es troben davant un greu dilema: continuar sent solidaris amb les forces secessionistes de Catalunya i no negociar amb el Govern els Pressupostos del 2018, fet que privaria Euskadi d’avantatges importants i impediria, segons Cristóbal Montoro, l’aprovació del nou sistema de finançament autonòmic, o, malgrat la vigència del 155, obrir converses amb el Ministeri d’Hisenda i salvar els compromisos adquirits, facilitar el finançament de les altres autonomies i, al cap i a la fi, evitar que la legislatura s’escurci i es convoquin eleccions generals el 2019, després de la pròrroga dels pressupostos del 2017. Es dona un factor que desequilibra aquesta equació: a Euskadi cada dia s’observa amb més reticència, retret i distància el procés.

Assaig d’una via pròpia

Aquesta virtual ruptura de relacions entre el nacionalisme basc i el català té la seva explicació: Euskadi està assajant una via pròpia, negociada amb el PSE-PSOE i el PP, per renovar l’Estatut de 1979 i blindar el Concert Econòmic que, amb gran alarma al País Basc, està sent severament criticat. Per primera vegada en democràcia, un grup parlamentari (Ciutadans) va votar en contra de la llei de Quota i diversos experts de la comissió que estudia el nou finançament autonòmic s’han retirat d’aquest organisme per considerar que el sistema pactat és privilegiat i injust. Entre ells, Guillem López Casanovas, que s’ha encarregat d’impugnar les desigualtats que propicia la quota, secundat per Ángel Lafuente i altres economistes de Fedea.

Mentrestant, el Govern basc ha creat un «fons sobirà» per comprar participacions en indústries «estratègiques» d’Euskadi, el lehendakari proclama que el País Basc és «la casa de l’acord i el pacte», els bascos en un 77% es declaren satisfets amb el seu Estatut, el Rei té allà més audiència (235.000 espectadors en el discurs de Nadal) que el lehendakari en el seu missatge de cap d’any (189.000) i aquest retreu a Puigdemont que «un país no es pot governar per internet».

La resposta des de Vitòria ha consistit en la proposta que el Concert s’estengui a altres comunitats. En aquest sentit s’han manifestat Urkullu en un article de premsa i el qui va ser un dels gestors del sistema pactat, Pedro Luis Uriarte, que en declaracions públiques impulsa la idea d’un pacte fiscal per a Catalunya com a punt de trobada entre secessionistes i constitucionalista. L’expolític i exbanquer basc considera que Catalunya «ha pagat un alt preu per renunciar al Concert Econòmic». Andoni Zabalza ja s’ha encarregat de contestar-los: «Generalitzar-lo debilitaria el Govern central i liquidaria el mecanisme d’igualació».

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Malgrat tot, el PNB  insisteix a no negociar els Pressupostos fins que no s’aixequi el 155 a Catalunya i als polítics independentistes els retreu reiteradament el seu comportament. En aquestes circumstàncies, un cop descartat que el PSOE –com també pretén Montoro i el mateix Rivera– doni suport als comptes del 2018, el PNB es troba en terreny de ningú i podria ser el responsable últim que la legislatura s’avortés, sobretot perquè no és impossible que les eleccions catalanes s’hagin de repetir amb tot el que això implicaria de continuïtat de l’article 155. Urkullu –després del fiasco de la seva mediació amb Puigdemont el 27 d’octubre passat– no s’implicarà directament en la qüestió catalana.

En terreny de ningú

Els nacionalistes bascos, malgrat tot, s’hauran de decantar per negociar o per enrocar-se –amb la pèrdua de molts dels èxits aconseguits en la negociació pressupostària– en els dos pròxims mesos. Urkullu, que presideix una coalició amb el PSE-PSOE, no té majoria absoluta al Parlament de Vitòria, i hi arriba amb la col·laboració del PP, gràcies al qual ha aprovat els pressupostos autonòmics. L’empresariat basc –molt preocupat per la deslocalització industrial– pressiona discretament perquè Urkullu i Ortuzar prenguin partit per Rajoy i es desentenguin del procés. La resposta del PNB serà decisiva. Ahir Esteban, en una entrevista a Radio Euskadi, la va deixar en suspens, incrementant així la incertesa política que es viu a Madrid.