MEMÒRIA HISTÒRICA

"¡Ja era hora que investiguessin el franquisme!"

Per primera vegada un jutjat espanyol admet una querella per genocidi contra crims de la dictadura

L'obertura de diligències trenca amb el criteri de no enjudiciar aquests casos marcat pel Suprem

querellaelgetafranquismo

querellaelgetafranquismo
franquismo

/

3
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

El municipi guipuscoà d'Elgeta, icona de la resistència antifranquista, ha aconseguit, 80 anys després que les tropes del general Franco arrasessin el municipi, obrir una bretxa per buscar justícia i portar un halo d'esperança al col·lectiu memorialista. "¡Ja era hora que s'investiguessin els crims!", celebra el besnet d'una assassinada. I és que un jutjat de Bergara ha admès a tràmit la querella presentada per l'ajuntament i ha acceptat investigar els delictes de genocidi i crims contra la humanitat.

És la primera vegada a Espanya que un jutjat accepta indagar, a partir d'aquests delictes, els abusos comesos durant la guerra civil i la repressió posterior, després que el Tribunal Suprem, en la sentència que va declarar innocent l'exjutge Baltasar GarzónBaltasar Garzón precisament per tractar d'enjudiciar la dictadura, tanqués la porta dels tribunals als represaliats. El Suprem va considerar que els fets denunciats estaven prescrits i va avalar la vigència de la llei d'amnistia, que va perdonar els crims anteriors al 77.

Elgeta, icona de la resistència antifranquista, ha obert una bretxa per buscar justícia

A partir d'aquesta jurisprudència, fins ara les audiències en territori espanyol han rebutjat tots els casos que se li han anat presentant. Malgrat això, la coordinadora de l'anomenada querella argentina -al país sud-americà sí que s'ha obert una investigació que avança amb prou feines per les traves imposades des de Espanya-, va decidir plantar cara i impulsar que els ajuntaments afins presentessin una allau de denúncies, de les quals només ha donat fruit la d'Elgeta. El jutjat d'instrucció número 4 de Bergara ha obert diligències i ha citat, a partir del 17 de gener, els testimonis. Aquesta denúncia es basa en 14 agressions ocorregudes entre el 1936 i el 1977, les més ben documentades, gràcies al relat dels descendents de les víctimes, totes mortes.

El dret internacional

Notícies relacionades

La demanda no es dirigeix contra el franquisme en general, cosa complicada en essència d'enjudiciar, sinó que pretén que l'instructor identifiqui els culpables. L'advocat de la querella argentina Jacinto Lara té esperança que la investigació segueixi endavant i no es tanqui després del primer tràmit. A més es felicita que, per primera vegada, un tribunal hagi trencat amb el "criteri d'uniformitat" marcat pel Suprem i hagi atès el dret internacional, que determina que els delictes de lesa humanitat són imprescriptibles i no es poden amnistiar. També l'alcalde, Iraitz Lazkano (EH Bildu), explica que la corporació està "esperançada", mentre que entre els familiars dels querellants hi ha qui ha rebut l'acte judicial amb "il·lusió", mentre que altres "no estan gaire convençuts" que, a aquestes altures, tantes dècades després, "es faci justícia".

"Espero que almenys serveixi per obrir bretxa i que alguna cosa pugui tirar endavant"

Jesús Mari Txurruka, besnet i renebot de represaliats

Entre ells hi ha Jesús Mari Txurruka, besnet d'Andresa Iriondo i renebot de Paskual Askasibar. La mare de la seva àvia va ser tirotejada quan va sortir del seu caserio, de nit, amb una llàntia, el 1936, mentre que Askasibar va ser deportat a la guerra i va acabar morint en un camp de concentració nazi. Txurruka manté un "optimisme en la seva justa mesura" al voltant que la querella fructifiqui. "Espero que almenys serveixi per obrir bretxa" i que "pugui tirar endavant alguna cosa", assenyala, tot i que és conscient que no es "condemnarà tot el franquisme". 

La difícil reforma de la llei d'amnistia

Encara que el jutjat de Bergara hagi encetat aquesta via, s'entreveu difícil, per ara, que altres tribunals segueixin el seu camí. Per això, l'esquerra i els nacionalistes han registrat una iniciativa al Congrés que pretén <strong>reformar la llei d'amnistia</strong>, de forma que s'afegeixi un únic article que deixi clar que les seves disposicions no impediran sentenciar delictes de <strong>genocidi </strong>o lesa humanitat, perquè els jutjats no usin aquesta norma com a excusa per no admetre a tràmit les querelles contra el franquisme. Malgrat que el <strong>PP</strong> no disposa de majoria absoluta, és complicat que la modificació tiri endavant, donat que, de moment, no compta amb el suport del <strong>PSOE</strong>, que ha presentat la seva pròpia reforma de la <strong>llei de memòria històrica</strong>.