¿S'hauria de dir Congrés dels Diputats i les Diputades?

Al Congrés dels Diputats, els socialistes diuen bon dies «a tots i a totes», els populars insisteixen que el seu no és un partit de «membres i miembras», Podem presumeix que a la seva formació decideixen «els inscrits i les inscrites» i Ciutadans sempre dirigeix les seves intervencions «als espanyols». El llenguatge inclusiu ja divideix l’arc parlamentari entre els que el fan servir i els que troben que és una pèrdua de temps, però ara que ha saltat a la iniciativa parlamentària ses senyories s’hauran de posicionar a més a més amb el seu vot.

La Comissió d’Igualtat tancava el 2017 debatent la iniciativa de Compromís d’incloure el llenguatge no sexista al Congrés, i fer-ho fins i tot en el nom de la Cambra baixa mateix. «No existeix el Senat dels senadors i no té sentit que existeixi el Congrés dels Diputats», defensa qui firma la iniciativa, Marta Sorlí.

Compromís va registrar la proposta el març del 2016 i l’ha reprès, reformulada, perquè pugui ser tramitada com a proposició no de llei. Però la votació a la Comissió d’Igualtat va quedar ajornada a l’espera d’informes jurídics que determinin si s’estan envaint competències. Si tirés endavant i es reformés la Constitució, el Congrés dels Diputats perdria el seu cognom i es convertiria en només això, el Congrés.

Però, a més a més, el PSOE vol que tota la Carta Magna parli en llenguatge inclusiu. «És el primer que s’ha de fer amb la Constitució, posar-la en un llenguatge absolutament correcte d’homes i dones. El neutre no existeix, existim els homes i les dones», va defensar Carmen Calvo. El PSOE vol que estigui «expressament establerta» l’exigència de la igualtat entre homes i dones, i no només l’actual referència a la no discriminació per raó de sexe.

El «lapsus» d’Aído

El «lapsus» d’AídoEs tracta de la primera vegada que els habitants de la Carrera de San Jerónimo –on s’ubica el Congrés– qüestionen el nom de la seva noble casa, si més no en forma d’iniciativa. Però la controvèrsia sobre l’ús d’allò que els acadèmics anomenen «desdoblaments» del llenguatge –el «tots i totes»– hi és gairebé des que s’hi van construir les sis columnes. Ha tingut moments sonats, com l’estrena a l’hemicicle l’any 2008 de la ministra d’Igualtat Bibiana Aído, que no acabaria sent recordada pel telèfon contra el maltractament que va anunciar, sinó per haver-se adreçat «als membres i miembras» de la comissió. Després va dir que el disbarat –si més no, gramatical– havia sigut un «lapsus», encara que va demanar que s’inclogués la paraula al diccionari.

Aído va obrir el debat, però no va arribar a materialitzar-lo en cap iniciativa parlamentària. Això sí, la llei per a la Igualtat efectiva de dones i homes, obra socialista del 2007, ja exigia al seu article 14 el llenguatge inclusiu en l’àmbit administratiu. L’any 2012 va prosperar una proposició no de llei de CiU sobre la creació d’un codi d’actuació publicitari no sexista. També es van registrar diverses preguntes l’any 2015 i dues proposicions no de llei centrades en l’àmbit publicitari.

Ara, l’intent socialista d’incloure el femení a la Carta Magna toparà com a mínim amb la Real Academia Española, que sempre s’ha expressat en la mateixa línia: «Els desdoblaments són artificiosos i innecessaris des del punt de vista lingüístic [...] i es fonamenten en raons extralingüístiques». Compromís mateix ha desestimat el desdoblament –Congrés dels Diputats i les Diputades– per a la seva proposta de denominació de la Cambra baixa, i s’ha inclinat finalment per limitar-la a «Congrés».

El «rebuig social»

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

El «rebuig social»Aquesta fórmula és la que prefereix la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, perquè «possiblement», assenyala, «generaria menys rebuig social» que el desdoblament «i és suficient», encara que consideraria vàlides les dues opcions.

Després de les esmenes de PSOE i Units Podem, Compromís pretén iniciar l’any formant el personal del Congrés perquè aprengui a utilitzar el llenguatge inclusiu. Però perquè el canvi de nom de la Cambra es materialitzi caldrà esperar a la reforma d’un text constitucional que no és gaire amic del llenguatge inclusiu: ja al Títol I, la Carta Magna comença dirigint-se –¿només?– «als espanyols».