Els comptes de les comunitats

El Govern assumeix que el nou finançament autonòmic no s'aplicarà fins al 2019

El retard en la formació d'un nou Executiu de la Generalitat demorarà les negociacions

La Moncloa veu possible un acord el 2018, però sense resultats pràctics fins a l'any següent

zentauroepp39453467 gra324  madrid  27 07 2017  el ministro de hacienda  crist b170726142853

zentauroepp39453467 gra324 madrid 27 07 2017 el ministro de hacienda crist b170726142853 / Emilio Naranjo

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Les més que previsibles dificultats per a una ràpida formació de Govern a Catalunya estan portant l’Executiu de Mariano Rajoy a revisar els terminis de la seva agenda política. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, insisteix que «les pròximes setmanes» s’emprendrà la negociació política del nou sistema de finançament autonòmic amb l’objectiu d’aconseguir un acord el 2018. No obstant, fonts del Govern assumeixen en privat que l’acord no arribarà a temps de ser incorporat a uns Pressupostos de l’Estat per al 2018 que seran molt difícils de negociar. Si fos així, el sistema no podria tenir efectes econòmics aquest exercici –com pretenia l’Executiu i exigeixen els barons autonòmics– i s’hauria d’esperar fins al 2019. Així se sumaria un any més a la caducitat de l’actual model, i ja en serien cinc.

Montoro ha dit de forma reiterada que el seu ministeri no pot posar en marxa la negociació política del nou model de finançament amb l’absència de Catalunya en les converses, afirmació en què ahir va insistir el coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo, que va aprofitar l’ocasió a més a més per criticar que el sistema actual procedeix de l’«error del 2009» comès per José Luis Rodríguez Zapatero a l’acordar-lo «només amb una part», ja que les comunitats governades pel PP van evitar aprovar-lo. Pel que fa al futur mètode, l’anterior Govern, presidit per Carles Puigdemont, es va autoexcloure de la negociació al no enviar un representant de la Generalitat a la comissió d’experts creada el mes de febrer passat i, després, al comitè tècnic del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que finalment es va constituir a l’octubre.

Des d’aleshores, el debat sobre el nou model llangueix en reunions tècniques, sense cap proposta concreta d’Hisenda sobre la taula, a l’espera del desbloqueig polític de Catalunya. Tot plegat enmig d’una irritació creixent dels barons autonòmics de diversos signes polítics que han interpretat com un greuge la ràpida aprovació que, no obstant, sí que han aconseguit els règims forals del País Basc i de Navarra.

«Anem molt endarrerits», es va queixar la consellera balear d’Hisenda, la socialista Catalina Cladera, després de l’última reunió tècnica del 28 de desembre passat. «Encara estem en reunions tècniques i l’Estat ni tan sols ha convocat els consellers al CPFF per mostrar-nos la seva proposta i poder-la discutir», afirma.

RECEL DELS BARONS

El president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo (PP), va ser el primer a constatar que la situació catalana podria «condicionar» o «allargar durant un temps determinat» les negociacions per al nou model de finançament autonòmic, o bé «endarrerir» un acord. Segons els temors expressats per Feijóo, si governen els independentistes, la negociació podria veure’s «condicionada» bé perquè aquests decideixin no presentar-se al CPFF o bé perquè mostrin «un desinterès absolut» que hi hagi un acord multilateral i n’exigeixin un de bilateral amb Catalunya.

Per la seva part, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page (PSOE), va assegurar que aquest any estarà «enormement vigilant» perquè la «deriva de Catalunya» no es tradueixi en un problema financer per a la resta d’espanyols. García-Page va admetre que «serà molt complex» arribar a un acord en matèria de finançament autonòmic, però va assenyalar que aquest acord no pot passar «perquè s’intentin compensar els desastres polítics de Catalunya via xecs».

La portaveu de la Junta de Castella i Lleó, Milagros Marcos (PP), també va culpar la «inestabilitat» registrada a Catalunya de l’«alentiment» de temes d’Estat rellevants per a la comunitat com el nou model de finançament autonòmic, un acord que ha confiat a tancar l’any que ara comença.

Montoro vol iniciar la negociació política del nou sistema a partir de converses amb el PSOE les pròximes setmanes. En paral·lel, el mateix president, Mariano Rajoy, va anunciar la seva intenció de reunir-se al gener amb els líders de les formacions parlamentàries per negociar els Pressupostos de l’Estat per al 2018. Amb tota seguretat, el finançament autonòmic s’abordarà també en aquests contactes.

Montoro va dir el mes de novembre passat al Congrés dels Diputats que el seu objectiu era aconseguir un acord de finançament autonòmic «durant els primers mesos del 2018», de manera que ja pogués tenir efectes econòmics aquest mateix any, amb la incorporació prèvia al projecte de Pressupostos de l’Estat que el Govern espera poder tramitar al Parlament.

L’AGENDA CATALANA

Notícies relacionades

Però les dues negociacions tenen el llast de l’agenda catalana. En el cas dels Pressupostos, el PNB rebutja prestar el seu imprescindible suport parlamentari al Govern mentre persisteixi l’aplicació de l’article 155 de la Constitució sobre Catalunya. I si la formació d’un nou Govern es demora, també es demorarà la retirada de l’article 155 i, per tant, el suport del PNB als Pressupostos.

Per això, fonts del Govern espanyol assumeixen en privat un nou retard en l’aplicació del nou sistema de finançament autonòmic fins al 2019.