EL NOU ANY

Espanya el 2018: Sortir del 'mode pause'

Els partits i les institucions anhelen reprendre assumptes rellevants aparcats temporalment per la crisi catalana

El debat sobre finançament i la Carta Magna marcaran un any en què la corrupció abundarà als tribunals

undefined41316938 spain s prime minister mariano rajoy receives the princess o171230200024

undefined41316938 spain s prime minister mariano rajoy receives the princess o171230200024 / RICCARDO PAREGGIANI

3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Directora de 'El Periódico de España'.

Especialista en Política

ver +

Mariano Rajoy va assumir públicament divendres que l’any que s’ha acabat ha sigut summament complicat per al Govern. En els partits i institucions es parla d’una Espanya en pause, pendent fa mesos del «des­afiament més gran» plantejat des de la Transició, en al·lusió a la declaració d’independència que va arribar des de Catalunya. El cert és que tampoc sembla que el 2018, almenys en els seus inicis, s’aconsegueixi treure la crisi catalana del centre de l’escenari, ja que està pendent formar Govern (o repetir eleccions), el futur de diversos polítics empresonats i el d’altres fugits de la justícia, com Carles Puigdemont.

Tot afectarà, i de ple, la política espanyola. Aquella els representants de la qual s’han atrevit a donar corda a l’article 155 de la Constitució, amb l’aval del PP, PSOE i C’s per frenar l’amenaça secessionista i que ara creuen els dits per deixar enrere aquella etapa i ocupar-se d’assumptes diferents de la crisi territorial (que per primera vegada s’abordarà en una subcomissió del Congrés). I és que el 2019 hi haurà examen a les urnes a la resta d’autonomies i als municipis espanyols, cosa que fa que els partits ja planegin greixar la maquinària electoral.

Els populars, d’entrada, s’esforçaran per treure’s de sobre l’amenaça de sorpasso taronja que ha pres importància després del 21-D. No serà fàcil. Els de Mariano Rajoy hauran de fer equilibris en els pròxims temps, en què hauran de simultaniejar la fèrria crítica a C’s amb demanar el seu suport per tirar endavant  la legislació pendent. Principalment, uns nous Pressupostos que el PP anhela i per als quals també necessita els del PNB, reticents a la negociació si el 155 no decau.

Pressupostos i successió

Rajoy assegura que està tranquil en aquest aspecte i que si no aconseguís tirar endavant els nous comptes per al 2018, prorrogaria els vigents sense problema. En el curt termini, sí. Però el president sap de sobres que això li complicaria el seu desig d’esgotar la legislatura i, de passada, ajornar en la mesura del possible el debat sobre la seva successió. O autosuccessió. Ja es veurà.

De moment, ell es limita a enviar missatges interns apuntant que desitja seguir, a fi que no s’accelerin aquells que voldrien anar preparant el camí per dirigir el partit. A la vegada recalca que no pensa portar a terme canvis en el seu Gabinet (hi estaria obligat si Luis de Guindos optés a la vicepresidència del BCE) tot i la patacada en els comicis catalans. Això sí, queda pendent per al nou any el relleu al PPC, ja que a Madrid es va frenar fins a nova ordre l’intent de Xavier García Albiol de deixar el seu càrrec.

El PSOE busca el centre

Per la seva part, el PSOE intentarà consolidar la recuperació de vot que s’ha anat recollint en les enquestes, malgrat que el resultat del PSC a Catalunya tampoc doni motius a Pedro Sánchez per ser excessivament optimista. El seu objectiu ara és marcar terreny en el centre polític, competint especialment amb un Albert Rivera que roba vot a tort i a dret. Amb aquest plantejament, el líder socialista vol seguir arribant a acords amb l’Executiu central per reforçar la imatge de partit de Govern i, en la mesura del possible, anar arraconant un Rivera que es va fent més fort, mentre que Podem, fins fa poc principal adversari del PSOE, es desinfla en els sondejos i se suma en complexos debats interns. Per exemple, sobre Catalunya.

Notícies relacionades

Un dels pactes amb el Govern en què pensen els socialistes podria veure la llum en els pròxims mesos: el de finançament autonòmic, cridat a ser el gran debat –juntament amb la possible reforma de la Carta Magna– del 2018. També estan disposats a arribar a consensos en matèries com educació i es disposen a donar la batalla en pensions, fins al punt que han preparat una gira per tot el país per denunciar la situació actual.

La picabaralla amb el PP vindrà, segurament, de la mà dels tribunals, on el partit de Rajoy podria seure al banc dels acusats aquest any pel cas dels ordinadors de [Luis] Bárcenas, tret que se’n salvi si se li aplica la doctrina Botín. No obstant, arribarà amb seguretat la sentència del cas Gürtel i hi haurà notícies sobre el finançament popular al PP valencià, pendent de judici aquest mateix gener. Els mateixos socialistes passaran el seu viacrucis judicial el 2018 amb els eros, encara que els protagonistes seran sens dubte els polítics catalans. Sense oblidar Iñaki Urdangarin, que sabrà amb el nou any si ha d’ingressar o no a la presó.