La relació bipolar entre ERC i el PDECat

La relació històrica entre ERC i el PDECat oscil·la sempre entre la tensa calma i els tempestuosos atacs. Tant si és amb llum i taquígrafs com, més habitualment, a micròfon tancat. La particular precampanya del 21-D, no obstant, ha creat una nova varietat, la bipolar. Mentre que a Barcelona, i a Catalunya en general, els atacs prossegueixen, els últims dies en relació amb la llista unitària, més enllà de l'Ebre i dels Pirineus, és a dir, on pernocten els consellers presos i exiliats, es respira una espècie de pau de la qual s'encomanen, fins i tot, els que els van a visitar.

Dijous va ser el mateix expresident Artur Mas el que va retreure als republicans que preferissin anar en llistes separades, en comptes de compartir-ne una amb Carles Puigdemont. “No és el millor esquema. Li diuen que no es preocupi, però si se'l vol votar i que sigui el president, no se'l pot deixar sol", va sentenciar Mas.

Això no obsta que, dos dies abans, la coordinadora del PDECat visités tots els consellers empresonats al Centre Penitenciari Madrid VII, a Estremera. És a dir, no només Josep Rull i Jordi Turull, sinó també Raül Romeva, Carles Mundó i, sobretot, l'exvicepresident, Oriol Junqueras.

En l'altra trinxera, tres quarts del mateix. L'al·lèrgia a compartir llista amb els postconvergents ha sigut de grans magnituds, expressada en privat pels alts càrrecs republicans que queden, però a l'hora de visitar els consellers, el mateix dijous que Mas atacava ERC, Marta Rovira, la ungida com a candiadatareal dels republicans, no en va obviar cap, fossin d'un color o d'un altre.

'Els cinc de Brussel·les'

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

És sabut que la relació dels cinc de Brussel·les és bona. La cohabitació al país estranger sempre uneix. I això ho van poder comprovar les dues ‘lideresses’ en les visites recents a la capital belga. Tant Pascal com Rovira es van entrevistar i es van interessar per tots, sense distinció, però especialment per Puigdemont.

És com si Junts pel Sí s'hagués extingit a Catalunya, fins i tot amb algun fitxatge d'aquests que fan ràbia al rival, com l'ex-Unió Antoni Castellà per la llista d'ERC i el del exrepublicà Eusebi Campdepadrós per part de Junts per Catalunya, però pervisqués fora dels límits de Catalunya.