Els Jordis, un mes a la presó

L'últim mes han passat moltíssimes coses. El Parlament va declarar la República, Mariano Rajoy va activar l'article 155, va cessar el Govern de la Generalitat i va convocar unes eleccions, Carles Puigdemont i diversos consellers se'n van anar a Bèlgica i la resta del Govern, amb Oriol Junqueras al capdavant, va acabar a la presó, igual que la presidenta del Parlament, encara que Carme Forcadell va sortir l'endemà després de pagar una fiança de 150.000 euros. Tot això ha tingut lloc en l'intensíssim mes que ha passat des que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez van entrar a la presó de Soto del Real, empresonats el 16 d'octubre per sedició, acusats de ser els caps de les manifestacions del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia. 

Encara que a molts se'ls hagi pogut fer etern aquest mes, difícilment se'ls haurà fet tan llarg com als presidents d'Òmnium i de l'ANC. Un temps en què el sobiranisme no els ha oblidat. L'endemà de la seva entrada a la presó 200.000 espelmes van il·luminar la nit a Barcelona per reclamar la seva llibertat, xifra que es va doblar el dissabte següent, quan 450.000 persones van reiterar una petició que s'ha mantingut en totes les manifestacions posteriors, l'última dissabte passat. Els llaços grocs en record seu s'han multiplicat i s'han fet visibles en manifestacions, pistes de bàsquet i futbol o al Parlament, on dos grans llaços van presidir la declaració de l'efímera República catalana.  

Ajuntaments de tot Catalunya s'han solidaritzat amb ells, amb pancartes, aturades de les seves activitats o declaracions institucionals sol·licitant que sortissin de la presó. Amnistia Internacional ha reclamat no només el seu alliberament sinó la retirada dels delictes de sedició contra ells. Una petició que també ha traslladat la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, que ha acusat la jutge Carmen Lamela d'haver "construït" un nou tipus delictiu "diferent dels legals" en què "l'aixecament tumultuari pot ser pacífic" però és igualment delictiu "si persegueix una finalitat política no contemplada a la Constitució vigent" com és l'independentisme. Aquests intents no han servit de res, igual que tampoc van prosperar els recursos dels advocats per excarcerar-los. Els lletrats van argumentar que Cuixart va mediar perquè la Guàrdia Civil pogués sortir de la conselleria d'Economia. I que des del seu empresonament s'havia aplicat el 155, l'Executiu català havia sigut cessat i s'havien convocat eleccions autonòmiques i que, per tant, es va desvirtuar el suposat risc de reiteració delictiva esgrimit per Lamela per enviar-los a Soto de Real. Però l'Audiència Nacional va rebutjar aquestes peticions el 3 de desembre.

Notícies relacionades

Junts no descarta una moció de censura «instrumental» sense Feijóo com a candidat

L’empresària que va assegurar haver portat bosses amb efectiu Ferraz no declara al Senat, però ratifica que va entregar 90.000 euros al PSOE

Mentre segueix el debat sobre si són o no presos polítics, la realitat és que segueixen a la presó. I, malgrat que diversos partits vulguin incloure la posada en llibertat de Cuixart, Sànchez, Junqueras i de la resta d'empresonats per l'1-O i les seves conseqüències en els seus programes electorals, ningú sap quant temps més passaran els presidents de l'ANC i d'Òmnium entre reixes. Tot per participar en una manifestació en què no hi va haver ni un sol ferit. A diferència del que ha passat a les manifestacions de l'últim mes en què la ultradreta ha tornat a actuar amb violència, sense que els autors de les agressions hagin passat ni un sol dia a la presó.

L'ANC i Òmnium han tornat a convocar per a aquest dijous concentracions davant els ajuntaments de tot Catalunya.