El Tribunal de Comptes aprofita el 155 per buscar noves proves contra Mas pel 9-N

El Tribunal de Comptes, que presideix Ramón Álvarez de Miranda, ha fet un gir en la seva investigació sobre la possible utilització de fons públics en la consulta popular del 9 de novembre del 2014 a Catalunya (9-N), causa en la qual l’expresident Artur Mas figura com a principal implicat. L’òrgan fiscalitzador, que en principi va calcular en 4,8 milions d’euros la possible utilització de diner públic de la Generalitat en la consulta del 9-N, eleva ara les seves sospites a una quantia pròxima als 10 milions i ha demanat al Ministeri d’Hisenda que, en la seva qualitat de nou responsable polític de la Conselleria d’Economia arran de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que aporti la informació requerida abans del 20 de novembre.

El Tribunal de Comptes va exigir a Artur Mas el pagament d’una fiança d’una mica més de 5,2 milions d’euros, a partir d’una estimació provisional de danys de 4,8 milions més els corresponents interessos de demora. Si es confirmessin les noves sospites i la nova estimació de danys s’elevés a l’entorn dels 10 milions, és possible que també fos necessari elevar en la mateixa proporció la fiança exigida, més els interessos de demora, sota amenaça d’embargament. De moment, no hi ha cap conclusió definitiva.

Nous indicis

Gairebé a punt de finalitzar la instrucció de la denúncia presentada per Societat Civil Catalana i Advocats Catalans per la Constitució, la delegada instructora del cas al Tribunal de Comptes ha trobat nous indicis.

El tribunal estava investigant l’ús de la partida denominada com a «Despeses de processos electorals i consultes populars» que s’havia consignat en el pressupost de la Generalitat del 2014 per un import de 5 milions d’euros. Els denunciants havien detallat quanties destinades a finançar la pàgina web institucional, la fabricació de material utilitzat en la votació, la compra d’ordinadors portàtils, la campanya institucional, la pòlissa d’assegurances per als voluntaris, les tasques de suport informàtic, l’enviament d’informació i el centre de premsa.

No obstant, en la fase final de la investigació s’han posat de manifest unes modificacions pressupostàries desconegudes fins al moment, que suggereixen la possible utilització de gairebé 10 milions d’euros sota aquest epígraf.

«La posada de manifest d’aquesta dada en la fase final d’al·legacions pot resultar rellevant per a la determinació d’altres possibles irregularitats comptables», segons explica l’escrit remès per la delegada instructora al Ministeri d’Hisenda, firmat el 30 d’octubre, tres dies després d’haver-se fet efectiva la intervenció per part de l’Estat de la Generalitat de Catalunya per aplicació de l’article 155 de la Constitució. Les noves sospites han motivat la necessitat «de portar a terme indagacions complementàries a les ja realitzades» fins ara, afegeix la instructora.

Interventora general

En concret, el Tribunal de Comptes reclama un informe de la Intervenció General de la Generalitat en el qual s’aclareixi «l’origen, la destinació i l’aplicació dels fons objecte de modificació pressupostària». I com que arran de l’aplicació de l’article 155 el Ministeri d’Hisenda és ara el responsable polític de la Conselleria d’Economia, que dirigia Oriol Junqueras, el Tribunal de Comptes demana al departament que dirigeix Cristóbal Montoro «que garanteixi la remissió dels informes i la documentació sol·licitada» en un termini que venç el 20 de novembre.

Hisenda va rebre aquest escrit el divendres 3 de novembre i el mateix dimarts dia 7, el secretari d’Estat d’Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, va remetre un escrit a la Interventora General de la Generalitat, Rosa Vidal Planella, en el qual «a l’empara de l’article 155 de la Constitució i en compliment del que ordena el Tribunal de Comptes» li requereix que aporti la documentació sol·licitada dins del termini i que «remeti còpia de tot plegat a aquesta Secretaria d’Estat d’Hisenda».

El fet que el Ministeri d’Hisenda tingui ara el control de la conselleria suggereix la possibilitat d’un compliment més diligent del requeriment d’informació.

Mas ha de completar el dipòsit de 5,2 milions

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

El nou gir que adopta la investigació dels comptes del 9-N es produeix a escassos dies que es compleixi el termini ampliat, fins al 16 de novembre, concedit pel Tribunal de Comptes a Artur Mas perquè completi el dipòsit de 5,2 milions d’euros de fiança com a màxim presumpte responsable d'uns actes en el que el Tribunal de Comptes també implica l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i els exconsellers Irene Rigau i Francesc Homs, als quals s'imputa una responsabilitat directa i solidària entre ells.

Mas ja ha dipositat 2,4 milions d’euros, amb ajuda de la caixa de solidaritat activada per Òmnium Cultural i de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que ara ha assumit la fiança de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell.