Anar al contingut

EL CAMÍ CAP A LES URNES

Puigdemont força el PDECat a acceptar la 'llista del president'

L'expresident va plantejar a Marta Pascal la seva incomoditat per liderar les sigles del seu partit

La candidatura, que també reptaria ERC, sumaria membres de la societat civil i els empresonats que volguessin acomodar-s'hi

Xabi Barrena

Puigdemont força el PDECat a acceptar la 'llista del president'

Laura Pous

El fracàs de les negociacions per crear una llista única independentista que concorri als comicis del 21-D no va satisfer l’inductor de la idea, el mateix president cessat, Carles Puigdemont. Dimarts, a poc de vèncer el termini d’inscripció de coalicions i hores després de comptar amb el suport de 200 alcaldes catalans desplaçats a Brussel·les, la majoria del seu propi partit, el PDECat, Puigdemont, segons ha pogut saber aquest diari, va comunicar a la coordinadora de la seva formació, Marta Pascal, que ell no volia ser candidat de partit, en aquest cas el PDECat, sinó d’alguna cosa molt més àmplia, que és el que, segons ell, demana molta gent a Catalunya.

Fonts independentistes van indicar que Puigdemont va fer el mateix plantejament a la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Aquest partit va negar rotundament ahir a la nit haver rebut aquesta comunicació. Es produïssin o no les converses, el pla de Puigdemont suposa també un repte per a ERC. L’operació, encara que fos circumscrita exclusivament a l’àmbit postconvergent, tindria una pista d’aterratge de la societat civil. Les dues plataformes que recullen firmes digitals a favor del front unitari (llistaunitaria.cat i respublica.cat) buscaran a partir d’avui reunir 55.000 firmes físiques que permetin, via agrupació d’electors, compondre una llista de personalitats que incloguin els membres del Govern perseguits o a la presó, i els Jordis. El suport de les entitats sembla garantit, a priori.

SUPORT LOCALS / El nom que podria agafar la llista del president seria el de Democràcia i Dignitat i anul·laria les sigles, una vegada més, del PDECat. Que la trucada de Puigdemont a Pascal es produís després de la trobada amb el poder local no sembla casual i indica que la iniciativa de Puigdemont comptaria amb suports.

El mateix Puigdemont va concedir ahir una entrevista a la VRT (televisió flamenca) on va enviar un missatge als entesos. Preguntat pel ranquejant estat del PDECat a totes les enquestes, va afirmar que «no s’han de confondre els resultats d’un partit polític amb situacions» excepcionals com les presents. Així mateix va repetir que està «disposat a liderar una gran coalició de diferents sensibilitats per aturar» l’article 155 i que, malgrat que hagi vençut el termini d’inscripció de coalicions, hi ha «altres alternatives». «Hi ha una demanda que està al marge dels partits polítics. Una demanda majoritària de la societat catalana per a una unió entre la política i la societat civil. I estem a temps de fer-ho», va sentenciar Puigdemont, informa Silvia Martinez.

També des de Brussel·les, el president i els consellers cessats van anunciar, a través d’una carta als catalans, que crearan «una estructura estable» de «Govern legítim» per  «coordinar accions» de denúncia.

POLÈMICA TANCADA PER A ERC / Per la seva part, els ja exsocis del PDECat, ERC, segueixen el seu camí. Donen per tancada la polèmica i recorden que tant el consell nacional com les assemblees territorials van decidir buscar l’aliança a tres o bé anar en solitari. No només això, el mateix líder Oriol Junqueras va deixar escrit, abans d’anar a la presó, i ha repetit via telefònica als seus col·laboradors, que el mandat del consell nacional era l’únic full de ruta possible.

Això sí, dins del pla de les llistes paraigua (cadascú per separat i una part del programa en comú per facilitar el recompte dels independentistes), republicans i neoconvergents centren esforços a articular aquests tres punts en comú. PDECat, ERC i la CUP, si es presenta. El dubte, que aclarirà l’assemblea cupaire, provoca que els anticapitalistes no assisteixin encara a les reunions, almenys, fins dilluns.

Segons fonts pròximes a aquesta negociació hi ha avanços significatius. Els tres punts seran advocar pel fi de la repressió, és a dir, de l’article 155 i de la presència de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat; l’alliberament dels polítics presos pel procés, i –aquí estaran els equilibris– un pronunciament en defensa de la república proclamada el 27 d’octubre.