Un procés judicial impredictible

L’extradició de Carles Puigdemont a Espanya ni té el camí expedit ni serà automàtica. Al contrari, l’execució de l’ordre europea de detenció i entrega, enviada divendres a Bèlgica per la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela contra el president i quatre dels seus consellers deposats, haurà de superar encara molts obstacles si els protagonistes del desafiament presenten batalla per evitar aquest desenllaç, tal com sembla que és la seva intenció. El procediment, que es podria prolongar fins a 100 dies, obre la porta a la judicialització del cas no només a Bèlgica, sinó també a Europa.

La fiscalia federal examina des de divendres les cinc ordres de detenció, que inclouen acusacions de rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència a l’autoritat i prevaricació. La maquinària judicial es posarà en marxa quan sigui designat el jutge d’instrucció –molt probablement avui o demà– i convoqui Puigdemont i la resta de polítics catalans. «Estem disposats a col·laborar plenament amb la justícia belga respecte de l’ordre europea», deia ahir Puigdemont en un tuit. Un cop davant el jutge, els prendrà declaració i els informarà dels seus drets. Si accepten l’extradició, s’executarà en 10 dies. Si la rebutgen, el magistrat tindrà 24 hores per decidir. Si opta per executar-la, els podrà deixar en llibertat, en llibertat amb condicions o dictar presó preventiva, cosa improbable. «No és una cosa que passi normalment. Només si hi ha raons de seguretat pública», opina Jan Wouters, professor de Dret Internacional de la Universitat Catòlica de Lovaina.

Si decideix executar l’euroordre, el jutge remetrà el cas a la Cambra del Consell, una espècie de tribunal de primera instància que tindrà 15 dies per pronunciar-se. Aquesta decisió es pot recórrer les 24 hores posteriors davant la Sala d’Acusació, que tindrà 15 dies més de termini. Novament hi haurà possibilitat de recurs de cassació i 15 dies més per a la decisió. En total, es podria allargar dos mesos, encara que en circumstàncies excepcionals pot arribar als 90 dies, més 10 per executar l’euroordre si els jutges decideixen en aquest sentit. Si es compleixen aquests terminis, Puigdemont podria seguir a Bèlgica durant les eleccions del 21 de desembre.

Un procediment "totalment judicial"

Tot i ser un procediment basat en la confiança mútua entre Estats membres, sí que hi ha possibilitats de denegar una euroordre «en determinades situacions», admet el ministre de justícia, Koen Geens. Segons la legislació belga de l’any 2003, si hi ha risc de vulneració de drets fonamentals el jutge pot rebutjar l’extradició. És el que va denunciar dilluns Puigdemont i l’element central en l’estratègia del seu advocat, Paul Bekaert, que al·legarà persecució política i la petició de penes desproporcionades.

¿Té possibilitats d’èxit? «Dependrà de la qualitat dels arguments, de com sigui de concreta i de les evidències que aporti que Puigdemont no tindrà un judici just a Espanya», opina Wouters. Un altre element important serà, segons Anne Weyembergh, de l’Institut d’Estudis Europeus de la ULB, el fet que algunes de les acusacions no figuren al Codi Penal belga, com la rebel·lió i la sedició. «Existeixen però no estan definides com al Codi Penal espanyol, cosa que significa que el jutge haurà de verificar si són procedents», puntualitza.

Tribunal de la UE i Cort d'Estrasburg

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Citats a declarar vuit professors de la Seu d'Urgell per l'1-O

Els jutges belgues no són els únics que podrien acabar-hi implicats. La justícia belga també podria recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. «Si tenen dubtes sobre com s’ha d’interpretar la decisió marc del 2002 relativa a l’ordre europea de detenció i entrega, ho podrien preguntar al Tribunal de la Unió Europea. És molt possible», explica Weyembergh. La cort ja va reconèixer l’abril del 2016 -en el cas Aranyosi i Candaruru- que un Estat membre pot rebutjar una ordre de detenció si detecta un risc real per als drets fonamentals, en el cas que el país que emet l’euroordre no ofereixi les garanties degudes.

Els experts no descarten la possibilitat de recórrer a la cort de Drets Humans d’Estrasburg si no aconsegueix escapar-se del mandat. «No em sorprendria. Hi ha una possibilitat de sol·licitar mesures provisionals al Tribunal Europeu de Drets Humans i podria incloure la possibilitat que Puigdemont continuï a Bèlgica. Però és terreny desconegut. No sabem si es podria quedar, però com que el seu advocat ha dit que no exclou sol·licitar asil com a últim recurs no es pot excloure», assegura Wouters. Serà una batalla en qualsevol cas llarga i de final impredictible.