La Comissió Europea considera l'empresonament dels consellers cessats "un assumpte judicial espanyol"

La Comissió Europea no està disposada a entrar en el foc creuat sobre Catalunya ni en la nova escalada de la tensió i no té cap intenció de valorar la presó provisional decretada ahir per la jutge d'instrucció Carmen Lamela contra vuit consellers cessats del Govern català, incloent-hi el vicepresident Oriol Junqueras, ni l'euroordre contra Carles Puigdemont sol·licitada per la fiscalia espanyola. “És un assumpte judicial espanyol”, ha dit la portaveu comunitària, Annika Breidhardt.

La postura de Brussel·les no ha canviat ni un mil·límetre des que els líders de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van ser enviats a la presó el 17 d'octubre, també de forma provisional. Llavors la Comissió es va negar a valorar “els processos judicials dels Estats membres” i aquest divendres tampoc ha volgut opinar sobre la decisió d'enviar a la presó Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Josep Rull, Carles Mundó i Dolors Bassa. “És un assumpte judicial completament espanyol”, ha insistit la portaveu. “És un assumpte de les autoritats judicials, que són independents, i respectem la seva independència”, ha afegit.

L'Executiu comunitari tampoc té intenció de valorar la sol·licitud de l'ordre europea de detenció i entrega contra Puigdemont i els quatre consellers cessats que són a Bèlgica, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, perquè es tracta també d'un assumpte judicial en què no interferiran. Un assumpte sobre el qual la resta de les institucions europees mantenen un silenci absolut. Ni el Consell ni el Parlament Europeu com a institució han reaccionat a les últimes decisions judicials. 

Sí que ho han fet en canvi diversos eurodiputats. Aquest és el cas de la copresidenta dels Verds, l'alemanya Ska Keller, just al tenir notícia de la decisió d'empresonament de membres del Govern. "L'empresonament no resol res, només augmenta la tensió. ¿Quan entendrà Rajoy que és una crisi política i no judicial?", advertia a Twitter.

Imprisonment doesn‘t solve anything, only escalates. When will #Rajoy understand that this is a political crisis, not a judiciary one?

— Ska Keller (@SkaKeller) 2 de noviembre de 2017

I també l'eurodiputat i historiador independent portuguès Rui Tavares, que, a través d'un article d'opinió al diari portuguès 'Público', denunciava la possible pena de 30 anys a què s'enfronta el seu "amic" Raül Romeva. "L'Europa que rebutja el pitjor del seu passat té tot el dret d'exigir a Espanya i a Catalunya: prou. No hi ha solució repressiva a un problema polític", ha escrit.

Dures crítiques des de Bèlgica i Escòcia

Davant l'ensordidor silenci d'institucions i Estats membres, les crítiques més dures han arribat de nou d'Escòcia i de Flandes. El ministre president de la regió flamenca, el nacionalista Geert Bourgeois, advertia a través del seu compte en una xarxa social que empresonar "líders governamentals elegits democràticament és anar massa lluny" i que el que es necessita en aquest cas són "solucions polítiques" i "diàleg". El líder nacionalista flamenc ha afegit aquest divendres que, encara que respecta plenament l'ordre polític i constitucional intern espanyol, és necessari que totes les entitats europees actuïn i busquin solucions amb Espanya i Catalunya.

Les seves paraules, però, van generar dijous certa tensió amb els socialistes valons, i el seu líder, Elio Di Rupo, va mostrar públicament el seu desacord amb aquesta intervenció política. "¿Correspon al ministre president flamenc de la N-VA intervenir i jutjar públicament un procediment judicial en curs a Espanya?", va advertir. Els nacionalistes flamencs s'han convertit en els grans defensors a Europa del Govern català cessat divendres passat, i els tres eurodiputats amb què compten a l'Eurocambra mantenen la seva estratègia de denúncia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. "El que hem vist a Espanya les últimes setmanes és indignant. És un xoc per a tots els demòcrates de la UE", denunciava ahir a la nit Mark Demesmaeker a la BBC.

La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, afirmava a Twitter que "amb independència de l'opinió sobre Catalunya, l'empresonament de líders electes és erroni i hauria de ser condemnat per tots els demòcrates". Segons Sturgeon, "el desacord sobre el futur de Catalunya és polític" i s'ha de resoldre "de forma democràtica, no empresonant oponents polítics".

Regardless of opinion on Catalonia, the jailing of elected leaders is wrong and should be condemned by all democrats https://t.co/jzJCVBoRL7

— Nicola Sturgeon (@NicolaSturgeon) 2 de noviembre de 2017

The disagreement about Catalonia’s future is political. It should be resolved democratically - not by the jailing of political opponents. https://t.co/95fHp94Sps

— Nicola Sturgeon (@NicolaSturgeon) 2 de noviembre de 2017

Alemanya i França

A Alemanya també hi ha interès i preocupació pel conflicte polític a Catalunya, informa Carles Planas Bou. A més de Keller, s'hi ha pronunciat el portaveu parlamentari dels socialdemòcrates sobre afers exteriors, Niels Annen, que ha considerat que després d'una declaració d'independència “fallida” Puigdemont “s'ha d'enfrontar al sistema judicial”. La cancellera Angela Merkel, embrancada en les negociacions per formar govern a Alemanya, no ha sortit del seu suport a l'ordre constitucional espanyol en una crisi que considera un “assumpte intern” del seu principal aliat al sud d'Europa.

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

L'Audiència Nacional manté a la presó Sànchez i Cuixart al rebutjar els seus recursos

Als mitjans, destacades veus com l'‘Spiegel Online’ o el ‘Frankfurter Allgemeine Zeitung’ destaquen les reaccions crítiques del líder de Podem, Pablo Iglesias, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, parlant de “presos polítics” i de resistència davant la “venjança” i l'“autoritarisme” de Madrid. El diari ‘Die Zeit’ obre la seva pàgina web amb una dura anàlisi en què s'assegura que Puigdemont “ha violat” la Constitució i l'Estatut, “ha ignorat” l'oposició parlamentària i “ha dividit profundament” la societat catalana. Però també es pregunta si les detencions produïdes ahir recorden la Rússia de Putin o la Turquia d'Erdogan. Per la seva banda, el canal Deutsche Welle va entrevistar dimecres el líder d'ERC a Barcelona, Alfred Bosch.

Per la seva banda, la posició oficial de les autoritats franceses sobre la crisi catalana no ha variat després de l'empresonament dels consellers cessats, informa Eva Cantón. El Ministeri d'Afers Estrangers s'ha limitat a recordar que la crisi “s'ha de resoldre en el marc de la Constitució espanyola” i que espera que les pròximes eleccions del 21 de desembre “permetin reprendre el camí del diàleg dins d'una nova serenitat i un marc legal”.