Puigdemont planta la jutge i vol declarar des de Bèlgica

El pols independentista es trasllada avui i demà a Madrid encara que amb un ull posat a Bèlgica. Quan falten 50 dies per a les eleccions autonòmiques del 21-D, el Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional han citat a declarar cinc membres de la Mesa del Parlament i el president i els 13 consellers destituïts pel Govern de Mariano Rajoy en aplicació de l’article 155 de la Constitució. ¿Hi aniran tots? És molt arriscat fer apostes els últims temps, encara que el cessat Govern de Carles Puigdemont va emetre ahir un comunicat en el qual dona a entendre que ni ell ni els quatre consellers cessats que l’acompanyen a Bèlgica (Toni Comín, Meritxell Borràs, Meritxell Serret i Clara Ponsatí) preveuen viatjar a la capital espanyola. «En cap cas preveiem eludir la justícia [...]. Assumim les penes de presó», diuen. No obstant, demanaran respondre a l’interrogatori des d’aquell país, sol·licitud que difícilment acceptarà la jutge instructora, Carmen Lamela. 

Rebel·lió o sedició i malversació són els principals delictes que atribueix la fiscalia als investigats, la qual cosa comporta penes que podrien arribar als 30 anys de presó, fet que ha valgut als membres del deposat Executiu català per retreure en el seu comunicat «la desproporció de les penes demanades pel fiscal, equivalents a delictes com l’assassinat o el terrorisme», i subratllar: «Som davant d’un judici polític efectuat al dictat del Govern de l’Estat espanyol».

Mesures cautelars

Els membres del Govern destituït estan cridats a comparèixer a l’Audiència Nacional en una causa que instrueix la jutge que investiga una altra querella per sedició que compta amb quatre imputats més: el major dels Mossos també cessat, Josep Lluís Trapero; la intendent del cos Teresa Laplana i els presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, aquests dos últims en presó preventiva des del 16 d’octubre perquè podien reincidir en els delictes que se’ls imputen.

Amb aquests precedents, la imposició o no de mesures als imputats, al marge de la fiança de 6,2 milions d’euros que s’ha imposat als exmembres del Consell Executiu, centrarà l’atenció. Algunes defenses estudien sol·licitar un ajornament de les compareixences al·legant que no han tingut temps per preparar-se, ja que es van rebre les citacions amb prou feines un dia abans.

Però si la jutge Lamela optés per continuar endavant, la seva decisió sobre les mesures cautelars podria incidir no només en la convocatòria de protestes, sinó també en els moviments sobiranistes de cara al 21-D. ERC celebrarà pròximament un consell nacional per debatre si es presenta en solitari, si explora una reedició de JxSí o si planteja un altre tipus de plataforma, i l’ANC i Òmnium tenen previst reunir-se amb els partits amb una candidatura unitària en el seu horitzó i els Jordis a la llista.

Detenció probable

Si es confirma l’absència de Puigdemont, la jutge haurà de decidir si accepta que declari des de Bèlgica. Paul Bekaert, el seu advocat, va afirmar que hi ha disposicions legals que permeten aquest tipus d’interrogatori i, tot i que va admetre que la probabilitat que detinguin Puigdemont «és molt gran», va defensar que «no necessàriament» Espanya hauria d’emetre una euroordre perquè es procedeixi a l’arrest. «Tinc experiència en altres casos, com els bascos», va assegurar a la televisió holandesa NOS. Especialista en drets humans, Ekaert va defensar diversos membres d’ETA que van fugir a Bèlgica els anys 90.

L’argument per no tornar a Espanya que va donar Puigdemont dimarts a Brussel·les va ser que els tribunals espanyols no reuneixen totes «les garanties» per assegurar-li un judici just i que a Espanya no tenia prou «llibertat» ni «seguretat». Aquestes sentències xoquen amb el fet que alguns membres del seu Executiu eren aquell dia a Barcelona i que la majoria d’ells i els integrants de la Mesa sí que aniran a declarar. En el cas dels dirigents d’aquest òrgan del Parlament, entre els quals s’ha d’incloure el seu exvicepresident Lluís Corominas, ho faran al Tribunal Suprem per la seva qualitat d’aforats com a membres de la Diputació Permanent. L’únic que no està aforat és Josep Lluís Nuet.

"Un despropòsit"

Notícies relacionades

Independència de Catalunya: últimes notícies en directe

Vila es desmarca de la resta d'exconsellers i el jutge li imposa una fiança

Aquest dirigent de Catalunya Sí que es Pot va ser l’únic imputat que ho va denunciar en públic: «L’actitud de Puigdemont pot fer que les persones que estiguin citades acabin en presó preventiva, perquè d’alguna manera està mostrant el camí que escapar-se és possible. És un verdader despropòsit i una verdadera irresponsabilitat», li va recriminar.

Si la fiscalia demana empresonar els investigats (cosa molt probable), Lamela ho podria justificar en el risc de fuga i en l’elevada condemna que comporta el delicte de rebel·lió o sedició. En el cas de Puigdemont, Comín, Serret, Borràs i Ponsatí, a més, s’hauria d’emetre abans una euroordre i Bèlgica tindria 60 dies per admetre-la, és a dir, a prop del 21-D. L’únic que es podria salvar és Santi Vila, que va dimitir com a conseller la nit abans que es votés la declaració d’independència, a més de Nuet.