La fiscalia es querellarà per rebel·lió al Suprem i a l'Audiència Nacional

La Fiscalia General de l'Estat ha decidit presentar aquest dilluns una doble querella per rebel·lió contra els artífexs de la declaració unilateral d'independència (DUI). Un primera, contra el ja expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i la resta del deposat Govern es presentarà a l'Audiència Nacional i se sumarà a la ja oberta per sedició contra l'excap dels Mossos Josep Lluis Trapero. Però n'hi haurà una segona al Tribunal Suprem, la que afecta la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els membres de la Mesa Lluís Guinó, Anna Simó i Ramona Barrufet. Joan Josep Nuet, encara que té dues querelles anteriors per desobediència, en aquesta ocasió va votar en contra de la tramitació de la DUI.  

El motiu d'aquesta distinció és que els membres del cessat Executiu català acaben de perdre l'aforament després de la dissolució del Parlament ordenada des del Govern central. En canvi, els membres de la Mesa de la Cambra autonòmica segueixen sent aforats al pertànyer a la Diputació Permanent, òrgan que dirigeix el Parlament durant el temps que està dissolt o de vacances. La querella del Suprem, que és previsible que no tardarà a ser admesa, serà instruïda pel magistrat Pablo Llarena, a qui correspon per torn, segons fonts jurídiques.

En un principi, es comptava amb una única querella al Suprem, però la sorprenent decisió de Mariano Rajoy de dissoldre el Parlament ha suposat que el nucli fonamental de persones contra les quals es dirigirà l'actuació fiscal ja no siguin aforades, d'aquí ve que la Fiscalia hagi optat per interposar-ne dues, perquè l'alt tribunal tan sols s'encarregui dels que compten amb fur i l'Audiència de la resta. 

A l'Audiència Nacional ja s'investiga per sedició, a més de Trapero, la intendent de la policia autonòmica Teresa Laplana i els presidents de l'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tots dos a la presó des del dia 16 d'octubre després de declarar per segona vegada davant la magistrada. La nova querella que es presentarà en aquest tribunal comptarà amb l'handicap que la Sala Penal el 2008 va dir no ser competent per investigar la rebel·lió franquista, un argument que sens dubte serà utilitzat per les defenses per tractar d'evitar la instrucció.

Suficient amb la violència coercitiva

Les fonts consultades donen per consumada la sedició i consideren que existeix una rebel·lió "de llibre" amb la declaració d'independència. L'article 472 del Codi Penal castiga amb fins a 25 anys de presó els que "s'alcessin violentament i públicament" per derogar, suspendre o modificar la Constitució; destituir el Rei, o declarar la independència d'una part del territori nacional. Qualsevol d'aquestes tres vies encaixen amb la declaració d'una república catalana.

Notícies relacionades

La querella fiscal contra Puigdemont inclourà "tots" els que han participat en la declaració d'independència

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El requisit de violència necessari perquè es doni aquest delicte s'entén ja complert amb la "coactiva" viscuda el 20 de setembre en les concentracions que van obstaculitzar la tasca de la comissió judicial enviada pel Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona a realitzar 14 arrestos i més de 40 registres. El que va passar llavors, capitanejat per l'ANC i Òmnium, forma part d'un pla preconcebut encaminat a aconseguir la independència, segons l'últim informe de la Guàrdia Civil aportat a l'Audiència Nacional, que inclou, a més, el que va passar fins a l'1-O.

L'Estatut estableix que els aforats responen davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya o el Tribunal Suprem, si el delicte s'ha comès fora de Catalunya. En el cas de la rebel·lió les fonts fiscals consultades expliquen que es tracta d'un delicte de resultat, els efectes del qual excedeixen l'àmbit de la comunitat autònoma i s'estenen a tot Espanya, perquè afecten l'organització de l'Estat i les conseqüències econòmiques es pateixen en tot el país. A més, part de les actuacions que han portat la seva comissió s'entén comeses fora del territori nacional.