Hisenda podrà bloquejar els ingressos dels tributs catalans amb ajuda de la banca

En les últimes hores d’ahir, cada ministeri del Govern espanyol ja havia identificat quines són les seves àrees «simètriques» a l’Administració catalana, com si fos un mirall, de cara a l’assumpció de les seves tasques després de la DUI i la posterior aplicació de l’article 155 de la Constitució.

La Vicepresidència i la Conselleria d’Economia i Hisenda d’Oriol Junqueras troben el seu reflex sobretot en el Ministeri d’Hisenda de Cristóbal Montoro i també, en part, sobre el d’Economia de Luis de Guindos. Aquest últim podria assumir la tutela sobre l’Institut Català de Finances, la Direcció General de Política Financera, Assegurances i Tresor, la de Promoció Econòmica, Competència i Regulació, la d’Anàlisi de l’Economia i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

La resta d’àrees, les de més pes polític, repliquen les pròpies del Ministeri de Montoro, que assumiria la tutela sobre el pressupost i els impostos, a més del control sobre els funcionaris i l’administració digital de la Generalitat.

Intervenció

Des del 15 de setembre, molt abans de la posada en marxa de l’article 155 de la Constitució, el Ministeri d’Hisenda ja manté intervinguts 'de facto' els comptes de la Generalitat per una doble via. Per una part va assumir el control de la caixa per atendre pagaments per l’equivalent al 80% dels ingressos de la Generalitat (provinents del sistema de finançament autonòmic). Per una altra, va dictar el tancament anticipat del pressupost autonòmic impedint al Govern català l’adopció de nous compromisos de despesa fins a finals d’any.

Després de l’aprovació pel Senat del 155, Hisenda pot assumir, a més, les següents funcions:

1.- Control de la recaptació

Control del 20% del pressupost sobre el qual encara no exerceix autorització prèvia, que està vinculat a la recaptació d’impostos propis i cedits. En aquest bloc, l’objectiu és doble: que cap despesa es destini a fins secessionistes i que cap diner públic sigui dipositat en un compte diferent del del Tresor.

El temor fonamental és que després de la DUI, la Generalitat pretengui desviar els ingressos provinents d’impostos propis i cedits a un compte propi fora del control del Tresor. Per frenar aquesta via es preveu implicar-hi les entitats financeres –com ja es va fer per al pagament de proveïdors i funcionaris–, donant per fet que tots els contribuents paguen els impostos (de qualsevol tipus) a través d’oficines bancàries.

2.- Neutralitzar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC)

En aquest punt no es preveu el desmantellament de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), una estructura administrativa que ja existeix en altres comunitats autònomes, ajuntaments o diputacions. L’objectiu és frenar la seva possible utilització amb fins secessionistes i exercir un control ple sobre els ingressos recaptats i sobre les dades dels contribuents.

El Govern compta que els contribuents catalans –persones físiques i jurídiques– no atendran una possible crida per deixar de pagar impostos a l’Estat i fer-ho a la comunitat autònoma tenint en compte que –segons ha advertit Hisenda– això provocaria el desplegament del procediment de comprovació, inspecció i recaptació executiva de l’Agència Tributària.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Fins ara , l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) no ha detectat cap eficàcia en algunes crides secessionistes per promoure un allau de peticions d’ajornament en el pagament de l’IVA. Tampoc s’ha detectat el més mínim incompliment en l’obligació de l’ATC d’ingressar a l’agència estatal els impostos recaptats en les empreses públiques catalanes, ni tan sols després del venciment del termini trimestral del passat 20 d’octubre, segons asseguren fonts d’absoluta solvència.

3.- Pròrroga del pressupost

A l’empara de l’article 155, el Ministeri d’Hisenda també preveu gestionar la pròrroga de l’actual pressupost de la Generalitat al 2018 sota el criteri de «Govern en funcions» –s’assegura–, atenent la gestió administrativa i el pagament dels serveis públics «sense adoptar decisions polítiques», s’insisteix.