ELS EFECTES DE L'1-O

Intervenció europea sí, però sense mediació

La UE rebutja qualsevol tipus d'implicació en el conflicte català i manté la seva confiança en Mariano Rajoy

donald-tusk-en-rueda-de-prensa-el-15-de-diciembre

donald-tusk-en-rueda-de-prensa-el-15-de-diciembre
zentauroepp40087619 european commission president jean claude juncker reads his 170914183133

/

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martínez / Brussel·les

Si hi ha un dirigent europeu que ha explicat amb meridiana claredat els motius pels quals no hi pot haver mediació de la Unió Europea (UE) en el conflicte català ha sigut el francès Emmanuel Macron. Ben planerament, remarcava hores abans de la declaració de Carles Puigdemont al Parlament, que "Europa està feta per Estats sobirans" i que, si França, Alemanya o qualsevol altre país hi intervinguessin, seria inmiscir-se en els assumptes domèstics, "cosa intolerable", advertia.

"Aquest no és el paper d'Europa, és Espanya qui ha de fer-ho", deia resolutiu durant un debat a la Universitat Goethe de Frankfurt. La seva postura no és aïllada. La Comissió Europea (CE) ha dit per activa i per passiva que el de Catalunya és un "assumpte intern" i que no pensa jugar cap paper de mediació malgrat les reiterades crides i intents del Govern. Només ho faria en el cas que Espanya ho demanés, i el president del Govern, Mariano Rajoy, ha deixat clar que no té cap intenció de fer-ho. "¿Què s'ha de mediar aquí? Aquest és un problema intern d'Espanya", repeteixen fonts diplomàtiques europees.

Malgrat la tensa situació, cap governant a la UE ni dirigent europeu s'ha mostrat disposat a ficar-se a la cuina constitucional espanyola. Per començar perquè suposaria debilitar la posició política de l'Estat membre. I perquè obriria la porta a fer que altres regions a Europa seguissin en el futur la mateixa via demanant la implicació de Brussel·les, una capsa de Pandora que davant el complex panorama regional europeu ningú està disposat a obrir. I, per últim, perquè donaria ales a Puigdemont i el reconeixeria com un intelorcutor polític al mateix nivell que el d'altres caps d'Estat i de Govern de la UE.

El conflicte amb Portugal

La Comissió, i més concretament el seu president Jean-Claude Juncker, ja han mediat en el passat. Sense anar més lluny, fa uns mesos entre Espanya i Portugal per posar pau en la dispusta oberta pel cementiri de residus nuclears d'Almaraz. Però fer-ho entre un Estat membre i una regió segueix sent tabú per a un club d'estats on els diferents nivells de negociació mai es barregen. "No trobaran ningú, cap cap d'Estat o representant institucional de la UE, que entri en el conflicte i accepti mediar", sostenen fonts europees.

Els governs negocien entre ells al Consell de Ministres de la UE, on s'asseuen sols els representants dels 28 estats membres. Els eurodiputats legislen al seu nivell des de l'Eurocambra mentre que els representants de les autoritats locals i regionals tenen el seu propi òrgan consultiu -el Comitè de les Regions- en què expressar les seves opinions que mai són vinculants.

El paper de Tusk

Aquest fòrum precisament va ser l'escenari escollit pel president de la UE, Donald Tusk, per trencar dimarts el seu silenci sobre Catalunya. Mai fins ara el màxim responsable del Consell Europeu, el càrrec institucional de més rang en l'esfera europea, s'havia pronunciat i menys encara dirigint-se directament a Puigdemont i reconeixent-lo com a interlocutor polític. "Li demano que respecti l'ordre constitucional i que no anunciï una decisió que faria el diàleg impossible", li va reclamar tan sols dues hores abans del debat sobre la declaració d'independència.

Un missatge contundent i rotund però, sobretot, un gest inèdit i inhabitual que mostra clarament la gravetat del moment i la preocupació dels dirigents europeus perquè la crisi catalana pugui acabar contaminant el clima polític al continent. Un senyal clar també que, encara que no hi ha mediació, sí que hi ha intervenció i, sobretot, molta pressió política per evitar que el conflicte s'enquisti i acabi obrint una nova bretxa -després de la del brexit- al vaixell europeu.

Les càrregues policials 

El punt d'inflexió va ser l'1 d'octubre. Les imatges de les càrregues policials que van commoure mig Europa també van treure el polonès del seu silenci. Va agafar el telèfon i va trucar a Rajoy. "Li vaig demanar que busqués una solució al problema sense recórrer a la força perquè la força dels arguments sempre és millor que l'argument de la força", va relatar. Aquest dimecres Tusk ha optat per mantenir de nou silenci encara que els seus contactes per preparar la cimera de líders de la UE dels dies 19 i 20, la primera després de l'1-O, continuen. Serà la primera vegada que Rajoy es veurà les cares amb la resta de col·legues des del referèndum unilateral.

"Parlant francament espero que el Govern no caigui en la trampa i apliqui l'article 155 [de la Constitució] perquè és abocar gasolina al foc", advertia aquest dimecres la cap de files de l'Esquerra EuropeaGabby Zimmer. "Sense diàleg no trobarem la sortida. No hi ha una altra via. La Comissió Europea ha de canviar la seva estratègia. No correspon a la UE intervenir i demanar que canviïn la Constitució, però el seu paper és ser lleial amb els ciutadans", afegia.

Brussel·les evita parlar de diàleg

Notícies relacionades

La CE, no obstant, manté ferma la seva direcció i segueix fent pinya amb el líder del PP. "Confiem que les institucions espanyoles, el president Mariano Rajoy -amb qui Juncker està en permanent contacte- i totes les forces polítiques treballin per trobar una solució dins del marc constitucional espanyol", explicava aquest dimecres el seu vicepresident, Valdis Dombrovskis, en reacció a la declaració de Puigdemont després del segon debat "breu" celebrat pel col·legi de comissaris sobre Catalunya.

Encara que "diàleg" ha sigut la paraula màgica aquests últims dies a Brussel·les, l'Executiu comunitari ha optat per evitar esmentar-la i posar l'accent en el que defensa el Govern espanyol: la Constitució: "Recolzem els esforços per superar la divisió i la fragmentació i per garantir la unitat i el respecte de la Constitució espanyola".