CRONOLOGIA

L'independentòmetre d'un mes vertiginós

Repàs dels moments clau abans, durant i després del referèndum de l'1-O

zentauroepp40340474 roda premsa govern   urna   foto danny caminal170929132225

zentauroepp40340474 roda premsa govern urna foto danny caminal170929132225

7
Es llegeix en minuts
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +

La paraula 'independentòmetre' té tela i és digna de ser utilitzada en un concurs de lletreig, però servirà per resumir en aquestes línies el mes d’alt voltatge que ha viscut la política catalana abans, durant i després del referèndum unilateral de l’1 d’octubre. Aquests van ser els últims dies d’aquella cosa abans anomenada procés i que ara està pendent de ser rebatejada.


6 de setembre

El Parlament, convertit en un corral de comèdies (o tragicomèdies). En una maratoniana jornada que s’allarga fins a les dues de la matinada, la majoria parlamentària de Junts pel Sí i la CUP aprova la llei del referèndum sense els diputats de C’s, el PSC i el PPC a l’hemicicle. Abans d’això, la sessió viu constants xocs i interrupcions: l’oposició denuncia la vulneració de l’Estatut, la Constitució, el reglament del Parlament i els dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i carrega contra la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell, per ignorar fins i tot els lletrats de la institució. A última hora, el Govern català en ple firma la convocatòria del referèndum de l’1-O. Entre les imatges del dia, la de la diputada de Catalunya Sí que es Pot Àngels Martínez retirant les banderes d’Espanya dels escons dels populars.


7 de setembre 

Mentre el Tribunal Cons­titucional (TC) suspèn de forma cautelar la convocatòria del referèndum unilateral a l’admetre a tràmit els quatre recursos presentats pel Govern central, al Parlament es repeteix l’esperpent de la jornada anterior. En aquella sessió, JxSí i la CUP (també el no adscrit Germà Gordó, com el dia anterior) aproven la llei de transitorietat, novament amb la bancada de C’s, el PSC i el PPC buida. El Govern crea la Sindicatura Electoral que ha de vetllar per les garanties del referèndum. Un dia després, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) admet a tràmit la querella de la fiscalia contra l’Executiu de la Generalitat per desobediència, prevaricació i malversació. En dos dies, l’independentòmetre s’acosta a la cúspide.


9 de setembre

La Guàrdia Civil escorcolla el setmanari El Vallenc de Valls buscant material electoral de l’1-O. També ha començat el rastreig d’impremtes a la caça de paperetes i les consegüents protestes al carrer. L’independentisme comença a apujar la temperatura del carrer.


11 de setembre

Nova (i en són sis) multitudinària manifestació independentista amb motiu de la Diada. Més d’un milió de persones, segons la Guàrdia Urbana i els organitzadors, reclamen la secessió al centre de Barcelona mentre que el Govern central fa un pas més en l’ofensiva judicial recorrent al TC la llei de transitorietat catalana. Res de nou per a l’independentòmetre; cap tensió sobrevinguda.


12 de setembre

La maquinària judicial segueix a tot tren. El TC suspèn la llei de transitorietat i la Fiscalia de Catalunya ordena als Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que «requisin urnes» i tot el material relacionat amb l’1-O. Un dia després, el fiscal general de l’Estat llança mercuri a l’independentòmetre a l’ordenar que se citi com a investigats els alcaldes que cedeixin locals. El Govern fa el mateix tornant a obrir la web oficial del referèndum clausurada per la Guàrdia Civil. No serà l’última vegada.


14 de setembre

L’independentisme comença la campanya del sí (no n’hi haurà cap altra, almenys, oficialment) en un acte unitari a Tar­ragona amb l’independentòmetre trontollant davant un possible veto del míting que finalment no es produeix. El que sí que passa és que la Generalitat anuncia que deixa d’enviar al Govern central els informes setmanals de les seves despeses, encara que dies després tornarà a fer-ho. I el que també passa, un dia després, és que Hisenda assumeix el control de les nòmines de la Generalitat. Queda suspesa de facto l’autonomia financera.


19 de setembre

La Guàrdia Civil confisca 45.000 notificacions de meses electorals. Hisenda bloqueja el pressupost de la Generalitat i el fiscal anuncia que prendrà mesures contra els que pressionin els alcaldes que es neguen a cedir locals per a l’1-O.


20 de setembre

El preludi del que s’a­costa. La Guàrdia Civil escorcolla 50 seus de la Generalitat i deté 14 alts càrrecs. Milers de persones es concentren davant dels edificis registrats, especialment davant de la Conselleria d’Economia. Es requisen 10 milions de paperetes. L’independentòmetre toca sostre mentre el TC anul·la els acords del Parlament que van permetre convocar el referèndum. Ah, i mentrestant, Interior envia tres vaixells a Catalunya per als agents de reforç. El Piolín atraca a Barcelona.


21 de setembre

El Constitucional, on fire, multa amb 12.000 euros diaris Josep Maria Jové, secretari general de Vicepresidència, i els cinc membres de la Sindicatura Electoral, que poc després acabaran deixant el càrrec. La creació al Congrés d’una comissió sobre la reforma territorial a proposta del PSOE no tempera ni de bon tros l’ambient. Sobretot, perquè el president català, Carles Puigdemont, publica la web en què es pot consultar on cadascú ha de votar l’1-O. 


23 de setembre

El Ministeri de l’Interior assumeix la coordinació de les Forces de Seguretat a Catalunya. La Generalitat ho rebutja. El designat com a coordinador del dispositiu serà Diego Pérez de los Cobos, germà d’un expresident del TC.


25 de setembre

El Tribunal de Comptes imposa una fiança de 5,25 milions d’euros a Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per l’organització del procés participatiu del 9-N. La fiscalia ordena als Mossos identificar els responsables dels centres de vot, mentre que la policia autonòmica al·lega que ja compleix amb totes les ordres i el major Josep Lluís Trapero delega en el seu número dos per a la reunió de forces de seguretat. El ressentiment és evident.


26 de setembre

Mariano Rajoy es reuneix amb Donald Trump a la Casa Blanca i aconsegueix que el president dels EUA defensi una «Espanya unida» i qualifiqui de «tonteria» la intenció d’independitzar-se. Però atenció, també deixa anar el següent comentari: «Rajoy diu que no es votarà, però crec que la gent s’hi oposarà».


27 de setembre

Puigdemont presideix la Junta de Seguretat de Catalunya, a la qual assisteix el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto. L’independentòmetre ni s’immuta... per aquest motiu, però sí que ho fa amb les manifestacions estudiantils a favor de l’1-O i quan la Guàrdia Civil intervé 1,5 milions més de paperetes i quatre milions de sobres.


29 de setembre

Els col·legis (electorals) comencen a plantar cara davant les ordres judicials de vetar l’1-O. Desenes de pares, professors i altres voluntaris acampen als centres per evitar-ne el precintament per part de la policia. Els Mossos es limiten a aixecar acta i el major Trapero emet una ordre interna en què indica que no s’haurà d’utilitzar la violència per desallotjar els electors si practiquen la «desobediència pacífica».


1 d'octubre

L’independentòmetre salta pels aires el dia clau. Abans de les cinc de la matinada la majoria de col·legis estan plens de gent per impedir-ne el tancament. Poc abans d’obrir-se els punts de votació, el conseller Jordi Turull anuncia el «cens universal» perquè es pugui votar en qualsevol col·legi i sense necessitat de posar la papereta en un sobre. Ni això ni els bloquejos del sistema informàtic frenen les ordres a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que efectuen violentes càrregues contra centenars de persones: 893 ferits en total i una imatge pèssima de repressió que recull tota la premsa internacional. El resultat, rai (2,2 milions de votants i el 90% de sís), però Puigdemont s’hi empara per anunciar que tira endavant i que es declararà la independència.

 


3 d'octubre

Aturada general a Cata­lunya com a protesta per la repressió policial. Ca­talunya respon amb multitudinàries manifestacions al carrer. A la nit, des de la Zarzuela, Felip VI reclama a l’Estat que «garanteixi l’ordre constitucional» en un discurs contundent contra l’independentisme que no serveix per calmar l’independentòmetre.


4 d'octubre

Notícies relacionades

El president Puigdemont respon al Rei amb un «així no» i demana una «mediació» per resoldre el conflicte. Insisteix en la validesa dels resultats de l’1-O i que seguirà el full de ruta fixat per la llei del referèndum, però no esmenta en cap cas la declaració d’independència, ni tan sols la paraula independència. L’Audiència Nacional imputa el major Trapero per sedició.


5 d'octubre

El Tribunal Constitucional veta el ple en què JxSí i la CUP podrien haver proclamat la indepen­dència, però això encara està en suspens. Veus del PDECat comencen a reclamar que es refredi la DUI. El Banc Sabadell anuncia que canvia la seva seu a Alacant. Fan el mateix un bon nombre d’empreses. CaixaBank (a València) i Gas Natural (a Madrid) ho comuniquen l’endemà de fer-ho el Sabadell.