L'emocionant resistència dels cabells blancs

Centenars d'avis aguanten hores de cues per votar a l'Eixample, suportant drets la pluja, però recolzats i aplaudits per la resta de veïns

zentauroepp40369126 gra191 santa margarida de montbui barcelona 01 10 2017 171001134207 / Susanna Saez

zentauroepp40369126 gra191 santa margarida de montbui  barcelona   01 10 2017   171001134207
zentauroepp40368988 sabadell referendum 1 de octubre una mujer besa agradecida l171001133810
zentauroepp40368139 people cry after casting their ballots at a school assigned 171001124847
abuelos-pcastan

/

3
Es llegeix en minuts
Patricia Castán
Patricia Castán

Periodista

ver +

Amb la parca xopa i un sobre que portava de casa gairebé desfet per la humitat, Isabel Tresserra intentava dipositar nerviosament el seu vot a l'urna de l'Escola del Treball, a l'Eixample esquerre. Als seus 94 anys, havia esperat gairebé tres hores sota la pluja per portar el seu ‘SÍ’ fins al final. Fràgil i menuda, aquesta dona va acceptar un sobre nou i va semblar fer-se més gran quan va aconseguir votar, un esforç potser en va, però carregat de simbolisme. “'Ja hem dit la nostra'”, la va felicitar un veí de generació, sense ocultar la seva emoció. Com ells, milers de persones grans van treure forces d'on gairebé no n'hi havia mogudes només pel seu gran somni.

Al districte amb més població d'edat avançada de la ciutat, anar a votar dins del Recinte de l’Escola Industrial -entre altres- ha sigut un gest èpic per a aquests veïns. És el punt amb més cens de Catalunya i com a tal es va organitzar una trinxera enorme per garantir la seva obertura. Però fins a les 10.30 hores aproximadament no s'ha pogut començar a votar, mentre milers de persones esperaven estoicament. La presència de gent gran era tan nombrosa que finalment s'ha decidit obrir un passadís per donar-los pas a l'interior, mentre es resolien els impediments tècnics, abans que algun defallís.

Veure'ls desfilar ha insuflat ànims a la tropa. Una lliçó de paciència al quadrat. “Fa 300 anys que espero per votar”, ha dit Ramon Solà a l'aconseguir-ho, als seus 89 anys i tres hores i mitja després d'arribar al recinte. Amb la seva dona, de 85 anys, explicava que ha sigut “un dels dies més bonics” de la seva llarga vida. El seu pare va anar a la presó el 1901 per una ofrena floral a l'estàtua de Rafael Casanova i el seu fill també va ser represaliat per fer pintades en un monument franquista.

La fe movent muntanyes ha portat també Dolors Trias, amb esclerosi múltiple i en cadira de rodes, a arribar a l'escola sobre les cinc del matí, quan plovia copiosament, proveïda de fruita amb què obsequiar les desenes de persones que han acampat dins. Sis hores després votava, emocionada, recordant quan es va haver d'exiliar a Cuba amb la seva família uns quants anys. “He vingut disposada a posar-me davant de tots si arriba la policia”, ha promès.

Avaria informàtica i helicòpters

La tenacitat de tants grans no ha decaigut ni quan s'ha anunciat que al no presentar-se els vocals destinats a les 17 taules era necessari reclutar 80 persones urgentment i ensenyar-los l'operativa de vot. Tampoc s'ha diluït quan un voluntari ha explicat que el sistema informàtic fallava i s'havia de seguir esperant, amb els helicòpters sobrevolant la zona. Ni quan es difonien via xarxes socials imatges d'intervencions policials en altres centres. La por, en el fons dels seus estómacs, quedava relegat per l'emoció als seus cors. “He votat per mi i per tots els que se m'han quedat pel camí”, ha confessat Joana Cotet, de 82 anys, cansada d'“esperar massa anys”, i recolzada pel seu germà i cunyada, de la seva quinta.

Per Pilar, a punt de complir els 100, aquell era el regal que “sempre havia esperat”. Ni va voler la cadira que li oferien; les ganes d'arribar a l'urna podien més. “No importa el que passi després perquè el poble de Catalunya ha parlat i al final hauran d'escoltar-nos”, deia entre llàgrimes. A aquestes altures qualsevol es preguntava qui podia tenir l'arrogància de desallotjar aquestes persones arribat el moment.

Notícies relacionades

Una altra veïna de la zona, Isabel, de 83 anys també mullada i cansada, anunciava al dipositar el seu sufragi que els seus cabells blancs haurien resistit les hores que fessin falta. “Estic veient un dia preciós i un sol radiant -en ple diluvi- i crec que al final tot s'acabarà bé”. Gairebé al migdia alguns avis seien a les escalinates interiors com adolescents, amb la sensació d'haver fet “alguna cosa gran”, encara que fos en el seu temps de descompte, com deia un nonagenari. Després dels xàfecs, al sortir els plovien aplaudiments.

Aquí pot seguir en directe les últimes notícies sobre el referèndum d'independència a Catalunya.