El complicat exercici de votar

«Jo ja he votat, jo ja he votat, jo ja he votat». L’Andreu deu tenir uns 80 anys i va ser dels primers a dipositar la seva papereta a l’urna del referèndum. Va anar repetint la frase mentre passava, somrient, davant els centenars de persones que feien cua. No era per fer-los enveja. Era il·lusió. Va votar pocs minuts després de les nou del matí a l’Agència de Residus de Catalunya, al barri barceloní de Tres Torres. «Estic emocionat. Si fos més jove em quedaria a passar el dia, però a la meva edat no seria prudent...», va explicar l’Andreu, abans de girar la cantonada per tornar a casa.

Malgrat les càrregues en molts col·legis, altres es van salvar de la pressió policial i van permetre que els electors dipositessin la seva papereta. El portaveu del Govern, Jordi Turull, va assegurar a primera hora que el 73% de meses electorals del referèndum estaven funcionant amb normalitat, xifra que després va augmentar tot i les càrregues policials. «Vam dir que el poble de Catalunya votaria i s’està podent votar», va manifestar en roda de premsa. Turull va lamentar que les meses electorals havien patit «atacs informàtics», però va informar que tenien un telèfon per poder demanar assistència. 

Al col·legi electoral de Tres Torres estava previst que passessin entre 10.000 i 12.000 persones, segons va explicar un dels organitzadors. Hi havia 12 taules, però tres tenien a primera hora problemes amb els ordinadors. Un jove va sortir a l’exterior i va preguntar si hi havia algun informàtic (també va demanar bolis per marcar la papereta). Quatre persones van aixecar la mà i van entrar dins de l’edifici de la Generalitat entre aplaudiments.

Resistència pacífica

No va ser fàcil organitzar la cua, ja que hi havia gent que feia més de tres hores que s’esperaven. Es va notar (i es va agrair) que fos un d’aquells dies en què la gent surt de casa carregada de paciència. Primer van votar la gent gran i les persones amb discapacitat. A la sala hi havia observadors internacionals, interventors, ciutadans i premsa. Es va permetre participar-hi a tots els que presentessin el DNI, encara que no fos el seu col·legi electoral assignat. Entre els votants, un matrimoni i el seu fill, que votava per primera vegada i a qui van fotografiar abans de dipositar la papereta. «És una mica estrany que m’estreni amb aquest referèndum, però també és una cosa que no oblidaré mai». 

Els organitzadors van sol·licitar a tots els que votessin que no se n’anessin, ja que, van alertar, «en qualsevol moment podia venir la policia i s’hauria d’exercir un resistència pacífica per protegir les urnes». Mentrestant, un sonor «viva Espanya» sortia d’un balcó. Tot tranquil.

A la pròxima escola Orlandai, però, el matí va començar amb la impossibilitat de votar per problemes informàtics.

"Votarem, votarem, votarem"

Ni un minut abans. A les nou del matí els responsables d’organitzar la votació a l’escola La Llacuna del Poblenou, convertida en un dels 2.315 col·legis electorals, obria les portes. Amb crits vius de «votarem» corejats per un grup d’unes 300 persones que havia aguantat des de les cinc de la matinada sota la pluja per custodiar el local, van tallar les cadenes de seguretat que ells mateixos havien fixat per evitar que es precintés l’espai.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Però un cop blindades les urnes del Govern de la Generalitat, i amb els vocals i presidents de taules instal·lats, la connexió a internet va començar a fallar. No tan sols l’accés al cens, sinó qualsevol consulta on line. Els apoderats de l’ANC i Òmnium van atribuir el bloqueig informàtic a la Guàrdia Civil, encara que a diferència d’altres col·legis, en aquest no hi va aparèixer l’anunci de la intervenció oficial a les seves pantalles.

Amb les cues ja formades, els organitzadors van repartir cadires per als més grans i van fer crides a la calma i a la paciència. Una hora i mitja més tard, la connexió es va restablir i els primers votants van dipositar les paperetes a l’urna aclamats per familiars, amics i veïns. Centenars de persones esperaven torn en un clima en què es respirava alleujament i tensió per la por que arribés la policia.