INVESTIGACIÓ JUDICIAL CONTRA EL TERRORISME

El fiscal demana 19 anys de presó per als gihadistes que volien atacar el Parlament

La cèl·lula va ser desarticulada pels Mossos l'abril del 2015 a Sabadell, Terrassa i altres ciutats

Entre els objectius també hi figurava una comissaria de la policia autonòmica, un hotel i una sinagoga

jjubierre29256084 sabadell   08 04 2015     politica      operacion contra una170930180835

jjubierre29256084 sabadell 08 04 2015 politica operacion contra una170930180835

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Parlament, la comissaria dels Mossos d’Esquadra a la plaça d’Espanya, un hotel del Port Olímpic, una sinagoga i una llibreria jueva es trobaven entre els objectius que estudiava la cèl·lula gihadista desarticulada per la policia catalana l’abril del 2015 a Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Valls i Barcelona. Es va batejar l’operació amb el nom de Caront. La Fiscalia de l’Audiència Nacional reclama per als seus 10 membres una pena d’entre 19 i els set anys de presó per integració o col·laboració en organització terrorista, segons l’escrit al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

L’acusació pública sosté que a principis del 2014 va ser creada la cèl·lula gihadista autodenominada Fraternitat Islàmica. Estava formada per un grup de persones residents, principalment, a Terrassa. La componien marroquins i espanyols convertits a l’islam. La infiltració d’un mosso va ser clau per detenir-ne els integrants.

El fiscal destaca que el grup captava i adoctrinava joves en el «salafisme combatent», promovent «l’ús de la violència per a la instauració d’un califat únic mundial basat en la Xaria (llei islàmica)». Alhora, es preparava per a la comissió d’atemptats. 

L’organització tenia un logotip amb el qual s’identificava i als seus textos hi figurava no només aquest segell, sinó també la firma «Ujuwwatun Islamiah» (Fraternitat Islàmica). L’organització, segons l’acusació, «compartia els mateixos objectius i fins que l’organització terrorista de l’Estat Islàmic». Les seves accions s’emmarquen «en el denominat gihad global», i fomentaven «una interpretació totalitària i extrema» de la llei islàmica.

Estructura jerarquitzada 

La cèl·lula de Terrassa i Sabadell tenia una «estructura piramidal» i estava liderada per Lahcen Zamzami i Rida Hazem, tots dos de nacionalitat marroquina, i Antonio Sáez Martínez (Aali), per als quals el fiscal exigeix 19 anys de presó. Aquests tres capitostos són considerats els ideòlegs  del grup i s’encarregaven, entre altres coses, d’adoctrinar els adeptes, «menyspreant aquells que desenvolupen una visió pacifista de la religió». El grup es reunia a la via pública al sortir de la mesquita de Terrassa, en centres religiosos de Sabadell i Barberà del Vallès i en domicilis o en locals comercials, com la perruqueria que regentava Sáez. En aquestes  trobadesd es feien tasques d’adoctrinament i es debatia sobre cometre atemptats a Espanya o anar a Síria o l’Iraq per unir-se a l’Estat Islàmic. I no només es parlava. També es visionaven vídeos propagandístics.      Preparant explosius

Notícies relacionades

La fiscalia detalla que el 13 de setembre del 2014 es va produir una reunió de diversos membres de la cèl·lula a la perruqueria de Sáez a Barberà del Vallés en què Sáez proposa perpetrar un atemptat a Espanya. També assegura que té un contacte que podria aconseguir-li explosius. Per finançar l’operació, va plantejar segrestar una directora d’una sucursal bancària. Aquest processat va adquirir, fins i tot, productes químics per fabricar explosius casolans per fer proves. L’escrit d’acusació subratlla que Sáez, realment, és qui aportava als membres de l’organització els «mitjans necessaris per imbuir-se de la ideologia del salafisme combatent». En aquesta tasca el recolzaven, això sí, els altres dos capitostos de la xarxa, els quals s’encarregaven de «vigilar l’estricta observança del gihadisme». 

Els acusats van arribar a recórrer Barcelona en cotxe a la recerca d’objectius sobre els quals atemptar. Van fer fins i tot fotografies. A un d’ells se li van trobar sacs buits de productes químics i a un altre una nota manuscrita d’instruccions sobre la manera de fabricar un explosiu. Com a conseqüència del procés d’adoctrinament, A. Ch., en situació de rebel·lia, va ser el primer de la cèl·lula que l’abril del 2014 es va desplaçar a una zona de conflicte, en concret a l’Iraq. Tres membres més de l’organització van intentar mesos després desplaçar-se a Síria. Van sortir de Barcelona en cotxe amb destinació a aquell país i a l’arribar a la frontera de Bulgària amb Turquia, van ser detinguts.