Washington mira de reüll el pols a Catalunya

El Congrés no ha abordat l’assumpte públicament. El Departament d’Estat només ha contestat a dues preguntes de periodistes espanyols. I la Casa Blanca ha guardat fins ara silenci, una actitud que molt probablement canviarà quan Mariano Rajoy es reuneixi avui amb Donald Trump. El conflicte polític català ha passat fins al moment de puntetes pels cercles de poder de la capital dels EUA, un país que tendeix a mantenir certa distància en els debats territorials d’altres estats. A menys que vegi amenaçats els seus interessos o que la fricció política degeneri en violència, els redueix a «afers interns». En la premsa, l’escenari és una mica diferent. La cobertura ha augmentat notablement les últimes setmanes i destil·la certes simpaties envers el referèndum.

«Jo diria que l’assumpte no està en el radar de gaire gent, ni a l’Administració ni el Congrés, més enllà d’aquells que s’ocupen específicament d’Europa Occidental i Espanya», assegura a aquest diari Spencer Boyer, que va treballar fins fa uns mesos al Consell Nacional d’Intel·ligència, un organisme que modela l’estratègia a llarg termini de l’espionatge nord-americà i que influeix en la política exterior. Boyer, que va servir abans al Departament d’Estat, s’ocupava de la cartera europea. «Part de l’explicació consisteix en el fet que segueix vacant la plaça de secretari adjunt per a Afers Europeus al Departament d’Estat. Però també influeix que Washington estigui distret amb altres assumptes candents al voltant del món».

El conflicte amb Corea del Nord, el futur de l’acord nuclear amb l’Iran o el referèndum unilateral al Kurdistan iraquià, un aliat indispensable dels EUA en la lluita contra l’Estat Islàmic, són tres clars exemples. «No crec que hi hagi gaires pronunciaments a menys que s’estenguin les ramificacions del conflicte polític o que la reacció del Govern espanyol vagi més enllà del que es considera propi d’una democràcia respectable», opina Boyer.

La cautela ha sigut fins ara la norma. La ministra de Defensa, Dolores de Cospedal, va dir diumenge que havia rebut «el suport al Govern espanyol en la defensa de l’Estat de Dret i de la legalitat» del seu homòleg, James Mattis, però va ser ella i no el nord-americà qui ho va transmetre a l’opinió pública. La pregunta és què farà avui Trump, l’home que com a candidat va donar suport al referèndum d’independència a Escòcia i la sortida del Regne Unit de la Unió Europea, els dos processos pactats, a diferència del referèndum català, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional.

Com a president, el republicà ha fet bandera de la sobirania nacional i el respecte a la integritat dels estats, com va quedar patent en el seu recent discurs davant les Nacions Unides. «És molt difícil saber què farà aquest president. No és un estudiós dels afers europeus i espanyols, i jo diria que no sap gairebé res del tema. Dit això, em sorprendria molt que expressi una altra cosa que el suport a una Espanya unida i sobirana». Això mateix va fer Barack Obama, al defensar una Espanya «forta i unida». Aquesta vegada, fora de la Casa Blanca, és possible que se sentin crits en sentit contrari perquè l’Assemblea Nacional Catalana ha convocat una manifestació en defensa del referèndum a la mateixa hora de la roda de premsa de Trump i Rajoy al Rose Garden.

Sota la presidència de Trump, el Departament d’Estat ha sigut marginat. La política exterior la cuinen un estret cercle de persones que envolten la Casa Blanca i els seus generals de confiança. És, per tant, poc previsible que els generals vulguin alienar un soci de l’OTAN. Tampoc el Congrés, on més lobby han fet els representants del Govern als EUA, ha trencat últimament llances pel referèndum, més enllà dels tres o quatre congressistes que ho van fer al seu dia. L’assumpte no s’ha debatut públicament en els comitès d’Exteriors i no hi ha plans per fer-ho pròximament, segons fonts consultades per aquest diari.

Notícies relacionades

Rajoy va a Washington a buscar la declaració de Trump contra l'1-O

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

És la premsa la que més interès està mostrant i, com passa a Europa, es podria dir que Espanya està perdent als punts la batalla mediàtica. The New York Times va publicar al juny un editorial on qualificava d’«intransigent» l’actitud del Govern de Rajoy. «El millor desenllaç per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgin la independència», va escriure el rotatiu novaiorquès. Fa només tres dies, The Washington Post va publicar una tribuna firmada per Carles Puigdemont. «Ho sento, Espanya. Catalunya votarà per la independència, t’agradi o no», deia el titular.

Els esforços de Madrid per contrarestar últimament aquest missatge han sigut bastant precaris i han anat a càrrec del titular d’Exteriors, Alfonso Dastis. En una entrevista amb Bloomberg, durant la seva assistència a l’Assemblea General de l’ONU, va acusar els independentistes d’utilitzar «tàctiques nazis» i poc després va tenir una xerrada a Facebook amb els seus internautes.