El germà d'Aznar, símbol de la politització del Tribunal de Comptes

Manuel Aznar, germà de l'expresident espanyol, és un dels 12 consellers del Tribunal de Comptes que reclama a Artur Mas 5.251.948 euros per la consulta del 9-N. La politització ha posat a la picota aquest organisme en què els designats pel PP són majoria i que no depèn del Poder Judicial. Del tribunal, que presideix Ramón María Álvarez de Miranda García (exdiputat de la UCD i fill de l'expresident del Congrés), també eb forma part Margarita Mariscal de Gante, exministra d'Aznar.

L'extitular de Justícia en el primer mandat 'aznarista' (1996-2000) i exvicepresidenta del Congrés va ser l'encarregada de revisar en primera instància si l'expresident Mas, Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega havien comès malversació comptable en el procés participatiu del 2014. Carles Puigdemont ja va titllar d'"indecent" en el seu moment la decisió d'aquest òrgan fiscalitzador d'obrir un procediment pel 9-N. 

El president només ha sigut una de les moltes veus que han posat en dubte la imparcialitat d'un tribunal molt criticat per la seva politització. Es dona la circumstància que l'organisme que ha de controlar el finançament dels partits està dirigit pels grans partits. Els seus membres són elegits a proposta del Congrés i del Senat. Després de l'última remodelació, el 2012, compta amb set integrants proposats pel PP i cinc pel PSOE. El germà gran d'Aznar i la resta de consellers cobren 112.574 euros anuals, 33.000 més que el sou, sense dietes ni complements, de Mariano Rajoy (78.967).

A Manuel Aznar li agradava destacar en el seu currículum que el 1996, l'any en què José María va arribar a la Moncloa, va renunciar a ser nomenat adjunt segon del Defensor del Poble, càrrec al qual havia sigut proposat pel PP. Ho va fer, assegurava, perquè no hi hagués dubtes sobre la seva "independència per raons de parentiu". Però les raons de parentiu sembla que primen molt en la conformació del Tribunal de Comptes, on les denúncies d'enxufisme entre els seus més de 700 treballadors han sigut recurrents.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Un dels primers escàndols va ser l'elecció el 1993 de María José Molinuevo per codirigir la fiscalització dels cuentas de les autonomies. Segons les denúncies arribades al Parlament, Molinuevo pertanyia al cos tècnic de l'Administració de la Seguretat Social, especialitat sense cap relació amb el control extern de les autonomies. Però hi havia un element que potser ajudaria a entendre que fos designada. Era la dona de Federico Trillo, aleshores vicepresident del Congrés, que posteriorment seria ministre i home fort de l''aznarisme'.

Denúncia del Suprem

El Tribunal Suprem va denunciar en una sentència el 2013 que ja hi havia més funcionaris nomenats pels partits que de carrera; en aquesta línia aquest any, després de quatre sentències i dues interlocutòries, el Suprem va aconseguir forçar que es convoqués amb garanties la plaça que ocupa a dit des del 2013 Enrique Medina, germà de Javier Medina (president de la Secció de Fiscalització del Tribunal de Comptes). Entre les assalariades d'aquest òrgan també hi ha María Asunción i María Eugenia de la Fuente Asprón, filles de l'exministre de Franco Licinio de la Fuente i cosines de María José de la Fuente, una altra consellera escollida a proposta del PP.