AL MARROC

La finestra de l'infern dels Oukabir

zentauroepp39729199 de arriba a abajo y de izquierda a derecha moussa oukabir s170820142621

zentauroepp39729199 de arriba a abajo y de izquierda a derecha  moussa oukabir s170820142621
La germana de Moussa i Driss Oukabir (esquerra) plora desconsolada en un acte contre el terrorisme, a Ripoll.

/

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Mesa / Aghbala

La descripció que fan família, amics i veïns de Moussa Oukabir, de 17 anys, un dels terroristes abatuts a Cambrils, no correspon al perfil d'un extremista religiós, ni tan sols al d'un salafista gihadista. A casa no tenia un discurs religiós fora del comú o polític.

Almenys això és el que diu el seu pare, Said Oukabir, que assegura sentir en aquests moments un dolor que s'assembla al de la mort. “¿Com puc estar després de saber que un fill ha mort i un altre és a la presó?”, va cridar desesperat.

El suïcidi del jove sembla que va començar a les xarxes socials, la finestra de l'infern de tots els nois de confessió islàmica que busquen donar respostes a un estat d'ànim o de vulneració i cauen en mans de falsos guies de l'Islam, a sou d'estructures armades com l'Estat Islàmic.   

“Al meu fill li van rentar el cervell i voldria que la policia espanyola perseguís aquests criminals que estan acabant amb moltes famílies”, va afegir aquest home ensorrat, recolzat sobre el tapís de la seva humil casa aixecada al poble d'Aghbala, al mig del Mitjà Atles marroquí, on treballa com a cultivador de patates.

Visita llampec

Moussa només va viatjar en dues ocasions a la ciutat d'origen del seu pare. No obstant, el seu germà gran, Driss Oukabir, de 28 anys, solia visitar-lo amb més assiduïtat.  De fet, fa poc va fer una visita llampec a la seva localitat i va aprofitar per felicitar la seva cosina, que preparava la celebració del seu casament, finalment truncat perquè va coincidir amb la massacre.

"A Said el coneixem des de fa més de 35 anys i, sincerament, mai es va detectar cap tipus de preocupació en els últims temps per la deriva dels seus fills. A més, ¡als fills se'ls veia molt amables i pacífics!”, va afegir un hostaler de la població, que no podia contenir les exclamacions de sorpresa pels fets.  

Els dos fills de Said van créixer a Barcelona amb la seva mare, de qui es va divorciar fa uns anys i potser, per això, en el seu discurs es percep un cert sentiment de culpabilitat per tot aquest temps d'absència de la referència paternal.

Entre ell i els familiars més directes es discuteix a la desesperada sobre la conversió dels nois, però les respostes són en va: “Ja no puc fer res per netejar una taca que quedarà per tota la vida en la meva família”, va continuar Said i va afegir: "¡A partir d'ara hauré d'amagar la meva identitat quan viatgi a Espanya o França!”.  “El meu fill, menor d'edat, també és una víctima”, va ser la seva última declaració mentre es posava la mà al pit. 

Regió d'emigrants

Casa seva s'ha convertit en un focus mediàtic i això el posa molt nerviós perquè ja no pot desfer un camí forjat per dos dels seus fills, en qui va dipositar la confiança com a salvavides de tota una família de tradició migratòria.

Notícies relacionades

Del poble berber d'Aghbala i els voltants van sortir en la dècada dels 60 les primeres onades d'immigrants cap a Europa per treballar en el sector miner i agrícola, fugint de la discriminació laboral i l'exclusió social, avui raons perquè un jove pateixi el clic de la conversió cap a la violència extrema. 

“La imatge d'Aghbala ha quedat tacada i per això ens manifestem”, va declarar un oncle de Mussa darrere d'una enorme pancarta que deia: “Tots estem contra el terrorisme i la família Oukabir també està contra el terrorisme”. Un altre veí va afegir: “Vivim en pau en aquestes terres, som normals i simples, per això, que se'ns associï amb el terrorisme és molt dur”.