El fiscal demana que s'elevi la condemna a Urdangarin pel 'cas Nóos'

La Fiscalia del Tribunal Suprem va recórrer ahir la sentència dictada per l’Audiència de les Balears contra Iñaki Urdangarin per la malversació de fons comesa a través de l’Institut Nóos. En el seu escrit, de 105 folis, demana que l’exduc de Palma vegi elevada la seva condemna de 6 anys i tres mesos a 10 anys de presó, a l’aplicar-li de forma acumulativa dos dels delictes que consten en l’escrit. La fiscalia també demana que s’elevi la pena a la resta de condemnats pel 'cas Nóos'.

La fiscal Ángeles Garrido detalla la pena que s’ha d’imposar al cunyat del rei Felip VI de la següent manera: 5 anys per prevaricació, en concurs amb malversació i falsedat; 4 anys i mig per malversació; 1 any per tràfic d’influències, i 2 més per frau. El ministeri públic no es pronuncia sobre els 2 anys de presó que l’Audiència li va imposar per delicte fiscal.

Sumant-los tots, el total pujava a 14 anys i mig de presó, però set hores després que es donés a conèixer el recurs, el ministeri públic precisava que l’augment total de pena per a Urdangarin és de tres anys i set mesos de presó fins a arribar als 10 anys, perquè les dues primeres penes s’han d’aplicar de forma alternativa i no acumulativa. L’acusació pública sosté que el marit de la infanta Cristina no solament ha de ser condemnat per la malversació de cabals del Fòrum Illes Balears del 2006, sinó també pel de l’any 2005 com a delicte continuat.

GRAVETAT

La fiscal argumenta la gravetat dels fets, tant per la quantitat sostreta de l’erari, com per l’«entorpiment» produït davant la «falta de liquiditat» que patien les entitats públiques afectades. Sosté que en els contractes entre l’Institut Nóos, del qual Urdangarin va ser directiu, i el Govern balear de Jaume Matas es va prescindir «deliberadament» del procediment administratiu adequat.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Tampoc es va justificar «la seva utilitat pública», a la vegada que el preu dels serveis i el seu import «van ser imposats unilateralment» per l’entramat de Diego Torres i l’exduc de Palma. El recurs detalla que les autoritats i funcionaris públics «es van aprofitar de la seva posició» per anteposar interessos privats i «satisfer la voluntat d’Urdangarin» als públics. I afegeix: «La contractació només va obeir a la identitat d’Urdangarin i exclusivament en relació amb la seva condició de gendre de l’aleshores rei, Joan Carles I».

Segons l’Audiència de Palma, Diego Torres es dedicava a la direcció de l’estructura de Nóos i el cunyat del Rei, a l’àmbit institucional i comercial, «proporcionant els contactes necessaris que, al més alt nivell, el seu privilegiat posicionament» li procurés, donada la seva «proximitat amb el cap de l’Estat». Aquest estatus li permetia exercir una «pressió moral d’entitat suficient per moure la voluntat dels funcionaris i autoritats».