L'EVOLUCIÓ DE LA FORMACIÓ TARONJA

La sagnia de Ciutadans: 146 "trànsfugues" en dos anys

La formació està pagant les conseqüències de la seva fugaç expansió per tot Espanya

La cúpula espera que per al 2019 les estructures provincials estiguin més "cohesionades"

 

  / EFE / ZIPI

2
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +

"Ens en anem a dormir sent socialdemòcrates i ens llevem sent ultraliberals", es lamentava aquests dies Alexis Marí, fins fa poc portaveu de Ciutadans a les Corts valencianes. Marí i tres diputats més en aquesta comunitat han deixat el grup parlamentari per les "sacsejades" del seu partit, però no han entregat les actes i ara són no adscrits. El mateix van fer un parlamentari càntabre i dos regidors santanderins divendres. "Són trànsfugues", afirma José Manuel Villegas, secretari general.

A la mà dreta d'Albert Rivera no el preocupen aquestes desercions, que se sumen a moltes altres que hi ha hagut en aquests dos anys. Segons dades de C's, des del 2015 ha patit "146 casos de transfuguisme": 132 regidors; set diputats provincials; sis diputats autonòmics i un conseller comarcal. La gran majoria, unes 100 persones, ha sigut expulsada per incomplir les normes, i la resta se n'ha anat per iniciativa pròpia.

En un tuit recent, el partit informava que ara té 1.316 regidors, i això significa que ha perdut 211 regidors en dos anys, ja que a les municipals del 2015 obtenir 1.527 actes.

Marí justifica el manteniment de l'acta perquè "defensarà el programa electoral" amb el qual es va presentar. Aquest ja exmembre del partit taronja és un clar exponent del mal que pateix Ciutadans. Marí va deixar UPD per anar a Ciutadans i ara deixa Ciutadans per, segons les males llengües, aterrar a mitjà termini a Amb tu Som Democràcia (CSD), fundat per un altre ex del partit taronja al País Valencià (José Enrique Aguar), que abans va estar 20 anys al PSOE.

"Era difícil controlar el creixement exprés. No teníem equips cohesionats i ho estem pagant", admet el secretari d'organització, Fran Hervías. Això sí, vol destacar que no va acceptar mai "ni un sol militant d'UPD que tingués acta".

Villegas assenyala que molts dels "trànsfugues" han volgut entrar en ajuntaments malgrat que l'alcalde era d'un altre partit. La direcció va decidir el 2015 que no formarien part de cap govern, local, autonòmic o el central si no tenien les seves regnes. Aquesta norma canviarà a partir del 2019. Així ho va decidir C's en el congrés del febrer. "En les pròximes eleccions locals i autonòmiques -relata Villegas- tindrem més bon coneixement de les estructures provincials".

MENYS AFILIATS

Notícies relacionades

Ciutadans també ha de fer front a la pèrdua d'afiliats: de 32.000 a 23.000 en els dos últims anys. D'aquestes 9.000 persones, 8.000, assegura el secretari d'organització, van entrar al partit per "alterar les primàries" i van deixar de pagar la quota. "Hem canviat la norma i es necessitaran sis mesos per poder votar", explica Hervías.

Aquest alt càrrec nega que a Catalunya, on va ser diputat, la fuga de afiliats sigui un maldecap. Assegura que al novembre n'hi havia 2.123 al corrent de quotes (3.577 incloent-hi impagaments) i ara, 2.348. Aquests problemes, insisteixen els dos dirigents, no tenen importància. Malgrat els tombs ideològics que els atribueixen els crítics, al baròmetre del CIS del maigCIS era el partit que més creixia, 2,5 punts, fins a arribar al 14,9% d'estimació de vot. "Rivera està tranquil", diuen els seus.