EL PACTE AL VOLTANT DELS PRESSUPOSTOS DEL 2017

Els sis partits que recolzen els comptes 'venen' inversions per més d'11.000 milions

Càlculs oficials rebaixen l'impacte dels pactes a poc més de 1.000 milions, als quals s'han de sumar els acords extrapressupostaris

Si no hi ha absències i errors, els Pressupostos del 2017 veuran la llum amb el suport del PP, C's, el PNB, CC, NC, la UPN i Fòrum Astúries

3
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Aquest dilluns comença el debat més important des que va començar la legislatura: el de l'aprovació definitiva pel Congrés dels Pressupostos del 2017. Si no hi ha ni absències ni errors, en unes votacions que es preveuen d'infart, l'Executiu aconseguirà dimecres tirar endavant els comptes amb un suport més que variat i propi de la “geometria variable” dels temps de José Luis Rodríguez Zapatero. Juntament amb el PP, hi votaran a favor Ciutadans, el PNB, Coalició Canària, Nova Canàries, Fòrum Astúries i la Unió del Poble Navarrès. En total 176 diputats, el nombre imprescindible per comptabilitzar més ‘sís’ que ‘nos’.

Per arribar a aquesta xifra màgica, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha hagut d'afluixar la butxaca i sobretot deixar que cadascun dels partits convidats a participar en els comptes exhibís, amb xifres sovint exagerades, que el seu suport al PP no sortia gratis. 'A grosso modo', segons les xifres proporcionades pels grups, la llum verda als pressupostos té un cost de més de 11.000 milions, a invertir en uns quants anys, quanitat a la qual s'han de sumar acords extrapressupostaris. No obstant, càlculs interns d'Hisenda rebaixen aquesta xifra a poc més de 1.000 milions, com ja va informar EL PERIÓDICO.

CIUTADANS, ENTRE 4.000 I 300 MILIONS

Albert Rivera va ser el primer a voler escenificar que el seu grup recolzaria Mariano Rajoy a canvi d'una inversió de 4.100 milions aquest any en mesures per afavorir “la classe mitjana i modernitzar Espanya”. El líder de C’s va acceptar rebaixar en 1.000 milions la inversió pactada amb el PP en la investidura, i tot i així fonts oficials disminueixen a poc més de 300 milions el sobrecost taronja. Segons el Govern, la immensa majoria de les mesures acordades (inclosa la formació per a l'ocupació) són simples “canvis de nom” d'accions ja previstes.

Sí que és atribuïble al cent per cent a C’s l'ampliació a un mes del permís de paternitat (235 milions) o la rebaixa de l'IVA cultural en alguns espectacles (45 milions).

EL PNB, LA REVISIÓ DE LA QUOTA

L'acord amb el PNB va ser molt més complex i va suposar resoldre les discrepàncies al voltant del càlcul de la quota entre els anys 2007 i 2016. El Govern va acceptar tornar a Euskadi 1.400 milions d'euros pels desajustos en una dècada. A més, va transigir que l'Executiu de Vitòria li pagui aquest any 244 milions menys que l'any passat, i la xifra servirà de base per al càlcul de la quota el pròxim quinquenni.  A més, s'hi han de sumar 3.380 milions fins al 2023 en inversions ferroviàries de la ‘Y basca'.

No obstant, des del Govern es calcula en uns 300 milions la quantitat arrencada pel PNB en la liquidació pendent. Pel que fa als cinc anys vinents, segons aquest argument, la rebaixa només evitarà la posterior devolució de l'Estat a Euskadi. I pel que fa al tren, les esmenes del PNB sumen poc més d'un milió d'euros.

ELS CANARIS

Coalició Canària en un principi va ser reàcia a quantificar el seu ‘sí’ als comptes. Però finalment el president de l'arxipèlag, Fernando Clavijo, va reconèixer que suposava 1.300 milions d'euros al llarg de tres anys per a la comunitat, gràcies sobretot a la desvinculació del règim econòmic i fiscal (REF) canari del sistema de finançament autonòmic. El despenjament suposa aquest any uns ingressos extres de 220 milions i 232 més en altres conceptes.

Notícies relacionades

Mentrestant, Nova Canàries (el seu diputat a Madrid, Pedro Quevedo, que va votar a favor de les esmenes a la totalitat en el primer debat, ha sigut l'últim a sumar-se als partits que recolzen els comptes), ha ‘venut’ aquest cap de setmana una inversió de 204 milions a les illes per a aquest any. Es podria dir, per tant, que el suport de Coalició Canària ha sortit més car, però Quevedo ha aconseguit una carta extrapressupostària: que el PP recolzi la reforma de l'Estatut que millora la proporcionalitat electoral a les illes.

FÒRUM ASTÚRIES I UPN

Fòrum Astúries ha aconseguit, per la seva part, uns 20 milions d'euros per a la reactivació de les comarques mineres i la UPN ha desbloquejat infraestructures estratègiques com el canal de Navarra o nous trams de l'AVE, si bé el reflex en els comptes no arriba ni al milió d'euros.