Forcadell esgrimirà la inviolabilitat parlamentària en la seva defensa davant el TSJC

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, té previst esgrimir la inviolabilitat parlamentària com a principi que garanteix la llibertat d'expressió i el dret de participació en política en la seva defensa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on està citada a declarar dilluns que ve, 8 de maig.

En una entrevista a Catalunya Ràdio juntament amb la resta de membres de la Mesa encausats per permetre la tramitació de la proposta de resolució que advoca pel referèndum unilateral d'independència (RUI), Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet (tots tres de Junts pel Sí) i Joan Josep Nuet (de Catalunya Sí que es Pot), Forcadell ha considerat que aquest procés judicial és una mena de "censura prèvia" i ha descartat que puguin ser inhabilitats".

"Estem defensant el dret democràtic de la llibertat d'expressió i d'iniciativa dels diputats i diputades. (...) ¿Com inhabilitaran algú per haver fet la seva feina?", ha afegit.

En la mateixa línia s'han manifestat els altres imputats per desobediència i prevaricació. "Ens devem al reglament del Parlament i als drets fonamentals dels diputats", ha afirmat Simó. "Hem seguit el reglament en tot moment", ha abundat Barrufet. Corominas, per la seva part, ha qualificat "d'inèdit" que per fer la seva feina tinguin "responsabilitats penals". Per últim, Nuet ha recalcat que com a Mesa no han pres "cap decisió amb un informe negatiu dels lletrats del Parlament".

RONDA DE DECLARACIONS

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen a Rajoy que aturi "la persecució" contra Forcadell

El TSJC també imputa Nuet i cita Forcadell el 8 de maig per la resolució del referèndum unilateral

Dilluns, a més de la presidenta, està citada la secretària primera, Anna Simó. I Corominas (vicepresident de la Cambra), Barrufet (secretària quarta) i Nuet (secretari tercer) hauran de comparèixer el divendres 12 de maig.

La jutge del TSJC que tramita el cas, Maria Eugènia Alegret, els ha citat després d'acceptar la querella de la fiscalia (instada pel Tribunal Constitucional) que els atribueix els delictes de desobediència i prevaricació al considerar que al permetre la tramitació de la resolució sobre el RUI van actuar en contra del que havia disposat el TC en resolucions anteriors.