Rull i Colau lamenten que Rajoy no inverteixi a la Sagrera

Al marge de si són molts milions o si són pocs, de si estan ben o mal repartits, de si n'hi haurà prou per solucionar els problemes que pateix Catalunya en matèria d'infraestructures, en la llista d'inversions previstes pel Govern fins al 2020, anunciades per Mariano Rajoy dimarts, crida l'atenció una absència: l'esvoranc ferroviari de la Sagrera. Per això, i de manera una mica incrèdula, el Govern i l'Ajuntament de Barcelona han enviat aquest dimecres una carta al Ministeri de Foment en què comparteixen la seva inquietud sobre el futur d'aquesta obra. 

La carta la firmen el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, i la tinenta d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz. El destinatari és Julio Gómez Pomar, secretari d'Estat d'Infraestructures i president del consell d'administració de Barcelona Sagrera Alta Velocitat, empresa en què també estan representades les Administracions catalanes i creada per gestionar i controlar els treballs en l'entorn de la Sagrera i Sant Andreu.

"ESCASSOS AVANÇOS"

La carta no evita un cert to entre irònic i indignat. Asseguren "observar amb preocupació" l'estat del projecte i "els escassos avanços en el desenvolupament de les obres de l'estació de l'AVE de la Sagrera". Diuen 'escàs' perquè seria fals afirmar que no es fa res. S'ha licitat, per valor de 30.000 euros, un carril bici que ha d'envoltar el que ara és una cicatriu, la bretxa urbana més gran de la capital catalana. Tenint en compte que el pressupost total puja a 2.250 milions d'euros, aquests 30.000 euros no sembla que suposin un gran avanç. El projecte es va apalancar sobre l'explotació immobiliària de l'entorn: oficines, centres comercials i vivenda, el 40% de la qual havia de ser protegida. La crisi del totxo va obligar a replantejar el dibuix. I per ara, no hi ha data per al retorn de les màquines. 

A tot això, prossegueix la carta, "no contribueix a mitigar aquesta preocupació el fet que, entre les inversions a realitzar a Catalunya, segons el que es va anunciar ahir per part del president del Govern, no s'identifiquin les corresponents a aquesta infraestructura". Com a tancament, la carta sol·licita una reunió, "en el termini de temps més breu possible", de l'empresa gestora del projecte.

EL GEST AMB CATALUNYA

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

A més de l'absència de la Sagrera i de la incredulitat general del president, Carles Puigdemont, davant les promeses de Rajoy, el president del Govern central ha sembrat malestar en algunes autonomies, que miren amb recel el gest cap a Catalunya, informa Pilar Santos. Els presidents de Castella i Lleó i de Madrid, Juan Vicente Herrera i Cristina Cifuentes, respectivament, tots dos del PP, van demanar que s'atenguin també les demandes dels seus governs en infraestructures. "Me n'alegro pels meus compatriotes de Catalunya i espero que el Govern d'Espanya també respongui a les demandes molt modestes de la Comunitat de Madrid", va reclamar Cifuentes. Una advertència que també li va arribar al cap de l'Executiu des d'Andalusia i Extremadura, governades pel PSOE.

Rajoy, en la roda de premsa que va oferir a Malta, on va participar en una cimera del Partit Popular Europeu, va intentar enviar un missatge de tranquil·litat i va dir que un cop que s'ha superat el "pitjor" de la crisi està en condicions de fer més inversions "a Catalunya i a la resta d'Espanya".