La Generalitat exigeix a Rajoy una clàusula antiincompliment de les seves promeses

El Govern català va desplegar ahir un 'argumentari' crític amb una esmena a la totalitat a les promeses de Mariano Rajoy a Barcelona. Un 'argumentari' complet: sobre el contingut dels anuncis, sobre el vessant polític del conflicte i respecte a la resolució de la qüestió catalana. Mentrestant, Ciutadans i el PSC van retreure a l’Executiu de Junts pel Sí la seva actitud, en el cas del partit taronja penjant-se la medalla pels anuncis del president del Govern.

En una resposta a la intervenció de Rajoy molt preparada, la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va afirmar que l’Executiu català acull amb total «incredulitat» les promeses del cap del Govern central en relació amb inversions a Rodalies i el corredor mediterrani. Fins al punt que Munté va reclamar diverses vegades –perquè quedés clar el titular– que aquest tipus d’anuncis portin adjunta una «clàusula antiincompliments».

La portaveu va pronosticar que les inversions no s’acabaran complint, com altres promeses anteriors. I va afegir que l’anunci d’ahir «no té res que el diferenciï dels altres que s’han produït».

"DESCONEIXEMENT" DEL PROCÉS

Munté va recordar els Pressupostos de l’Estat del 2015, dels quals el Govern «va executar menys del 6% respecte a Renfe i menys del 30% respecte a Adif». I va advertir que el procés no està basat en reivindicacions econòmiques. «Si algú creu que la demanda a Catalunya és un tema econòmic, va molt desorientat», va sub­ratllar. I demostra, va afegir, el seu «desconeixement dels últims anys».

En aquesta línia crítica, el titular de Territori, Josep Rull, va concloure que els 4.200 milions d’euros promesos per Rajoy són una quantitat «inferior fins i tot a la dels Pressupostos del 2015, que van suposar el 9,5% de la inversió territorialitzada». «Els Pressupostos del 2015 –va subratllar– ja incorporaven una inversió que ha sigut la més baixa en la sèrie històrica des del 1999».

Munté també va girar la petició de Rajoy als empresaris perquè l’ajudin a imposar la moderació i el seny polítics. «No podem acceptar que no hi hagi a Catalunya un clima de concòrdia i moderació», va retreure la portaveu, i va aprofitar per recordar que el referèndum compta amb el suport del 80% dels catalans. «Segurament la moderació està en el 80%», va afegir, suggerint que és el Partit Popular el que està fora del focus de la centralitat.

DIÀLEG "INEXISTENT"

La conclusió de Munté és que Rajoy «intenta tapar que l’'operació' diàleg no ha existit mai». «I en tenim un nou exemple en el fet de no poder celebrar la conferència del president al Senat», va assenyalar en referència a la proposta de la Cambra alta a Carles Puigdemont perquè en comptes de fer una conferència –com ha demanat– accepti un debat a la Comissió de Comunitats Autònomes.

El principal partit de l’oposició, Ciutadans, en canvi, va donar per bones les promeses de Rajoy i les va atribuir a la seva influència. «Per això es recullen partides als Pressupostos», va asseverar Fernando de Páramo. «El Rajoy de la majoria absoluta, els aeroports buits i els trens sense passatgers», va recordar el secretari de comunicació de C’s, no va acceptar el corredor mediterrani.

Notícies relacionades

Rajoy promet 4.200 milions en infraestructures sense dissipar recels

Rull: "El nivell de compliment de l'Estat és escandalosament baix"

De Páramo va carregar contra Oriol Junqueras i Carles Puigdemont per «victimistes», i va sostenir que «han perdut tota credibilitat a ulls de la societat catalana». És el mateix diagnòstic que, en al·lusió a l’article que el president i el vicepresident del Govern català van publicar dimarts a EL PERIÓDICO, va fer la portaveu del PSC, Eva Granados: «Ni els articles de premsa ni els anuncis solucionaran la situació», va dir Granados, que va retreure a Rajoy que «tregui pit pel que és la seva feina».

AJUDA AL FLA

En contrast amb el malestar de la Generalitat amb Rajoy, de forma discreta el Govern català va anunciar ahir la sol·licitud formal de l’adhesió al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) per al 2017 per un valor de 7.345 milions «d’acord amb els criteris establerts en la normativa del fons».