Un jutge anul·la l'adhesió de Reus a l'AMI

El jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona ha anul·lat l'acord del ple de l'Ajuntament de Reus en què s'adheria a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), denunciat per Societat Civil Catalana i els regidors de Ciutadans de Reus.

Segons informa el grup municipal de C's, els regidors del qual van denunciar aquest acord a títol personal, el jutge ha declarat nul l'acord del ple del 13 de juliol del 2013.

La sentència, proporcionada per aquesta formació política, declara no conforme a dret l'acord plenari, el decret d'alcaldia que aprovava l'adhesió del consistori a l'AMI i el pagament de la quota a aquesta entitat.

A més d'anul·lar aquests acords, el jutge condemna l'Ajuntament de Reus a assumir les costes judicials, que pugen a 300 euros.

El jutge considera que el dret d'associació "reconegut a les persones físiques" té per a les administracions "un límit teleològic: només és possible per exercir les seves competències o tasques d'interès comú".

"Sent evident que la independència de Catalunya no entra dins de les competències dels ens municipals ni supramunicipals", la sentència considera que no entra "dins de l'interès comú" l'adhesió a l'AMI.

El jutge considera "indubtable" el "dret dels polítics que formen les institucions locals de sostenir la conveniència, i fins i tot la necessitat, de la independència de Catalunya", però "no poden instrumentalitzar les institucions que dirigeixen". Això és així, afegeix la sentència, perquè "això les col·locaria en l'impossible lloc legal d'incomplir la Constitució amb el pretext d'una suposada voluntat popular".

Les institucions, recorda el jutge, "han de complir en tot moment amb les lleis, la primera d'elles la Constitució, i no poden realitzar cap acte que les contravingui o conculqui". Aquesta premissa és "sense perjudici que els càrrecs que les formin, en l'exercici de la seva representació política, realitzin les actuacions o declaracions que considerin més conduents a les finalitats legítimes que persegueixin".

El magistrat exposa que és habitual que els "representants polítics poden utilitzar les institucions de les quals formen part per expressar la seva pròpia posició política". No obstant, "excedeix i desborda clarament l'àmbit de la llibertat d'expressió i d'acció política" el "disposar recursos públics per portar a terme finalitats contràries a l'ordenament jurídic, en els termes en els quals avui existeix".

El jutge assenyala que "s'ha instrumentalitzat" l'ajuntament i "s'ha provocat una expressió de la seva voluntat com a tal ens per a una finalitat partidista". També recorda que la finalitat "essencial" de l'AMI "és partidista i política, a més d'estar completament fora de les competències municipals".

Per aquest motiu, "no és possible que un Ajuntament o entitat local, com a tal i amb plena vulneració de la Constitució, participin de l'exercici d'aquesta finalitat, sense perjudici, es reitera, de les actuacions dels seus càrrecs electes".

RECURS DE L'AMI

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

L'AMI ja ha anunciat que recorrerà la sentència, perquè els seus serveis jurídics consideren que és "absolutament política, sense cap raonament jurídic".

El portaveu del grup municipal de Ciutadans, Juan Carlos Sánchez, advoca perquè les costes les paguin "els regidors que van votar a favor de pertànyer l'AMI" i ha criticat que aquesta adhesió costa 10.000 euros anuals.