Admesa una querella contra l'ambaixador a Kabul per falta de seguretat

El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha admès a tràmit la querella presentada contra l'ambaixador a l'Afganistan i el seu segon, el desembre del 2015, Emilio Pérez de Agreda i Oriol Solá Pardel, respectivament, per delicte d'homicidi imprudent i set en grau de temptativa en relació amb la falta de mesures de seguretat a la legació. L'11 de desembre del 2015 hi va haver un atemptat en què van morir dos policies espanyols. 

En una ordre, el magistrat acorda notificar la resolució als dos querellats i a l'Advocacia de l'Estat, en nom del Ministeri d'Afers Estrangers i Cooperació i del Ministeri de l'Interior, per no causar-li indefensió si es produís una declaració de responsabilitat civil, com sol·licita la querella presentada per les famílies de les víctimes i altres set policies que van resultar ferits en l'atemptat.

La querella es basa en les carències en matèria de seguretat que patia l'ambaixada des de la seva construcció el 2008, deficiències que es van comunicar a l'ambaixador i al Ministeri d'Exteriors. A més, segons fonts jurídiques, va ser denunciat a través de diversos escrits pels agents i funcionaris destinats a Kabul.

Segons la querella, Pérez de Agreda “no va atendre mai (les peticions de més seguretat): ni sobre les deficiències d'estructures ni les rutes i horaris del personal, i va mantenir un mutisme absolut davant el Ministeri del qual depèn tot i els informes del Cos de Seguretat en la matèria”.

D'acord amb els fets denunciats, l'11 de desembre del 2015, Pérez de Agreda estava de vacances a Espanya i va quedar com a encarregat i màxim responsable de la cancelleria Oriol Solá Pardel, que “tampoc respectava cap mesura de seguretat. Al contrari, posava constantment en risc la seguretat de l'edifici” permetent-hi l'entrada de mercaders, sense avisar amb prou temps els equips de custòdia i seguretat per a la identificació de persones i la revisió de les seves pertinences.

Aquell dia al matí els serveis secrets francesos van alertar del risc d'atemptat contra l'Ambaixada d'Espanya, “cosa que hauria d'haver provocat la presa extraordinària de mesures de seguretat i que hauria evitat que aquella tarda (cap a les 18 hores) un cotxe bomba explotés contra els murs de la legació espanyola”, recull la resolució del magistrat.

Notícies relacionades

Emotiu funeral pels dos policies assassinats a l'Afganistan

La UE expressa la seva solidaritat amb Espanya per l'atemptat a Kabul

Aquests fets, segons Pedraz, “tenen una primera aparença d'infracció penal” i per això és procedent investigar-los, tenint en compte que la competència de l'Audiència Nacional resulta “evident” ja que ens trobem davant presumptes fets comesos per espanyols a l'estranger.

El jutge acorda incorporar a les actuacions judicials les diligències d'investigació penal obertes al seu dia per la Fiscalia de l'Audiència Nacional.