MIRADOR

Empresaris inquiets però discrets

El sector de l'empresa familiar lamenta que la incertesa política endarrereix moltes inversions

dcaminal35717053 madrid  29 09 2016  mariano rajoy durante la reuni n de la c160929111706

dcaminal35717053 madrid 29 09 2016 mariano rajoy durante la reuni n de la c160929111706 / JOSE LUIS ROCA

2
Es llegeix en minuts
Joan Tapia
Joan Tapia

President del Comitè Editorial d'EL PERIÓDICO.

ver +

L’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) que agrupa el centenar d’empreses espanyoles més importants amb accionista determinant (moltes d’elles catalanes) ha celebrat aquesta setmana a la Corunya la seva assemblea anual (la 19). I, com cada any, ha fet una enquesta entre els seus socis demanant que valorin la situació política i econòmica en una escala de 0 a 9.

    La situació política ha obtingut una nota molt baixa, un 1,79, inferior al 2,08 del 2015. Aquest descens es deu a la paràlisi provocada per l’existència d’un Govern en fun­cions des de fa un any i per les moltes incògnites polítiques. Encara que no hi hagi terceres eleccions, hi ha a Espanya pocs precedents d’un govern minoritari sense pactes –o possibles pactes– que garanteixin l’aprovació de lleis importants, com la de pressupostos. En canvi, la situació econòmica –un 5,31– té una millor valoració i és igual que la de l’any passat. Els de l’IEF creuen que l’economia va raonablement bé.

    L’enquesta planteja algunes incògnites. La primera és la raó per la qual els empresaris mostren públicament escassa inquietud malgrat la preocupació que confessen. La CEOE s’ha limitat a dir generalitats sense massa èmfasi; potser el més rellevant en aquest terreny és que Juan Rosell ha fitxat l’exdiputat Josep Sánchez Llibre, antic segon de Josep Antoni Duran Lleida, per a les relacions de la patronal amb el Congrés.

    I el Consell General de la Competitivitat que va crear César Alierta, al qual en medis periodístics es coneix com l’Ibex 35, fins i tot ha anul·lat algunes de les seves reunions l’últim any. Una possible raó és que la situació política era considerada encara pitjor en anys recents. El 2014, la nota va ser un miserable 1,08. Una altra és que l’empresariat pot haver arribat a la conclusió que l’exposició pública de la seva preocupació podia ser ineficaç o fins i tot contraproduent.

    ¿En crisi política, millor callats? Seria una actitud prudent, molt diferent de discursos altisonants passats. Pot obeir a cert pessimisme sobre la seva capacitat d’influència o al temor a posicionar-se davant una situació canviant.

Notícies relacionades

    Per una altra part, una altra enquesta de KPMG entre un univers més ampli d’empreses familiars situava la incertesa política com el principal problema de les empreses espanyoles (per a un 55% davant només el 37% de les europees). I aquesta incertesa pot tenir conseqüències econòmiques negatives. Una impressió bastant estesa entre els reunits a la Corunya és que l’economia ara va bé (el consum de les famílies creix a un ritme anual del 3,5%) i l’exportació estira, però que les incògnites endarrereixen moltes decisions d’inversió. I el retard comportarà obligatòriament a mitjà termini una pèrdua de competitivitat i un creixement més baix.

    En suma, els empresaris estan preocupats per les conseqüències econòmiques de la paràlisi política, però s’inclinen per la discreció. Potser intueixen que el mapa polític complicat durarà, almenys una temporada. Facin el que facin i diguin el que diguin.