"El meu pare era un heroi i un lluitador"

Rosario Cunillera ahir va sentir tristesa quan, asseguda a la tribuna de convidats del Parlament, va veure com s’avançava cap a l’anul·lació del procés contra tots els que, com el seu pare, van pagar la seva lluita antifranquista amb la presó. «Sento pena perquè això no s’hagi aprovat abans, perquè la majoria de tota aquesta gent…». La frase es queda a mitges perquè a aquesta filla de lluitador i lluitadora antifeixistes se li humitegen els ulls amb l’emoció del record. «Està bé, però arriba massa tard», lamenta.

En ella perviu el record d’un pare a qui va conèixer quan ja era una nena de 13 anys. Un pare, Benigno Cunillera, tinent de la república, que va pagar el seu compromís amb 13 anys de presó. Un pare que després de la guerra va passar a Argelers i va estar en un camp de concentració i va fer treballs forçats sota l’ocupació militar alemanya. I encara en aquestes circumstàncies –explica la seva filla amb orgull–, continuava ajudant la resistència perquè disposava de documentació legal per poder treballar a la França ocupada.

La seva mare també va lluitar en circumstàncies molt adverses. Asturiana de naixement, el 1937, quan va caure la seva terra, ella i 11 dels seus germans van fugir a Catalunya. També se’n va anar a l’exili i va conèixer els camps de concentració. Treballava al camp, recollint remolatxes. I allà va conèixer el que després seria el seu marit, tinent a l’exili que anys més tard, sense saber que la seva dona estava embarassada per segona vegada, va tornar a Espanya amb la idea de la reconquista.

El van agafar el 1944 i va ser jutjat. Mentre era a la presó, la seva filla, la Rosario, anava a l’escola a França i a cada inici de curs «els mestres el primer que deien era: ‘La Rosario no té el seu pare, és a la presó perquè ha sigut un resistent’», explica ella. «L’equiparaven als resistents de França contra els alemanys i això m’omplia d’orgull», recorda.

UNA FOTO A LA CARTERA

«Era un heroi, un lluitador, un senyor molt digne, que va mantenir sempre els seus principis, un home alt, va ser un dels escollits per desfilar amb l’Exèrcit, era molt guapo», descriu la Rosario mentre ensenya amb un somriure una foto que porta a la cartera, en què es veu el seu pare als 94 anys, pocs dies abans de morir. A la imatge, la Rosario descansa amb tendresa el cap a l’espatlla del seu pare.

Benigno va obtenir una indemnització pels anys de presó perquè constava al butlletí oficial republicà com a militar. Va tenir sort, a diferència d’altres, que no van poder certificar les seves vivències.

Notícies relacionades

El Parlament fa el primer pas perquè s'anul·lin els judicis del franquisme a Catalunya

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Va parlar molt amb el pare, que li va traslladar el neguit al tornar després de la dictadura, el 1978. «Es pensava que tornaria amb una república, no sota una monarquia, va tenir una gran desil·lusió, i veia que la gent no era com abans», diu. I lamenta: «No es va anul·lar el judici perquè es mantenen les dues Espanyes, perquè els que manen són fills o néts dels que van fer el cop d’Estat».

¿Parlava de la guerra? «Poc, parlava més de la presó. Quan se li preguntava si havia matat gent, responia: ‘No se sap, tu dispares i no saps si has matat algú; prefereixo pensar que no he matat mai ningú’».