L'exjutge Garzón acusa el PP de "males arts"

Gràcies al convuls comitè federal del PSOE del cap de setmana passat i el bloqueig de les negociacions per a una possible investidura, el PP va aconseguir passar l’inici del judici de la primera part del 'cas Gürtel', dimarts, gairebé de perfil. I això que coincideix en el temps i l’espai (l’edifici de l’Audiència Nacional a San Fernando de Henares) amb el procés judicial de les targetes 'black', en què s’asseuen al banc dels acusats també exdirigents insignes del partit com l’exvicepresident del Govern Rodrigo Rato. No obstant, la petició de nul·litat del judici que va realitzar l’advocat que representa els interessos del PP, acusat de ser responsable a títol lucratiu dels delictes que es jutgen en el 'cas Gürtel', va treure el partit dels llimbs i el va situar en primera línia informativa, amb les reaccions en tromba de tots els partits de l’oposició. Ahir va entrar en escena l’encarregat d’obrir la investigació del cas i per la qual va ser inhabilitat, l’exjutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, que va acusar el PP d’utilitzar «males arts» a l’aliar-se amb les defenses per reclamar el tancament del cas.

    

Segons l’opinió de Garzón, els conservadors «no volen acceptar la seva responsabilitat per no haver combatut la corrupció i haver-hi caigut». I encara que va assegurar que no el va estranyar la petició del PP, va considerar «estrany» que ho hagi fet un lletrat que «sap com funciona l’Audiència Nacional i que allà es va complir amb la legalitat». L’advocat del partit és l’exfiscal de l’Audiència Nacional Jesús Santos.

«PROVES SUFICIENTS»

L’exmagistrat no preveu que la petició de nul·litat tingui possibilitats de prosperar, perquè segons va explicar ahir, respecte de les escoltes de les converses a la presó entre alguns acusats i els seus advocats, per les quals ell va ser inhabilitat, aquestes ja van quedar aïllades de la causa. «Una cosa és que no estiguis d’acord amb aquesta condemna i una altra cosa és que pugui influir en el curs del procediment», va matisar Garzón abans d’admetre que és «lògic» que les defenses «mirin de portar al present aquell debat». Segons el seu parer, «hi ha proves suficients, una allau de proves que no tenen res a veure amb les intercepcions telefòniques perquè el tribunal se’n pugui formar un judici suficient i dictar una sentència».

    

També va negar que hi hagi hagut una persecució del PP com es va dir el 2009, quan la cúpula del partit es va congregar al voltant de Mariano Rajoy per dir que existia «una trama en contra» de la formació. «Més aviat hem sigut altres els perseguits, els que hem mirat d’investigar la corrupció», va assegurar.

ACTE PER UN GOVERN DE PROGRÉS

Garzón va realitzar aquestes declaracions en un acte d’11 organitzacions d’esquerres –com Izquierda Abierta o els sindicats CCOO i UGT– en què van reivindicar la necessitat de formar un «Govern de progrés» i van instar a «no resignar-se» que el PP mantingui el poder. «Encara som a temps de no resignar-nos entre el que és dolent i el que és encara pitjor, és a dir, entre la celebració unes noves eleccions i Mariano Rajoy», va manifestar el portaveu d’Izquierda Abierta, Gaspar Llamazares, en una clara apel·lació al PSOE perquè no viri cap a l’abstenció, com pretenen alguns dels seus dirigents.

Notícies relacionades

Macrojudici a 'la Gürtel': Aznar ja carrega el seu mort

El PP demana que s'anul·li tot el 'cas Gürtel'

    

Segons creu Llamazares, els socialistes s’hauran d’«esforçar molt» per fer «el contrari del que han dit en campanya». «Per fer el mateix que va dir, garantir un canvi cap a l’esquerra, seria més fàcil i hi seria a temps, amb gestora o sense. El tema és si s’ha fet la gestora per doblegar el pols a la militància i a l’esquerra», va dir.