L'oposició posa el focus en la indefinició sobre els pressupostos

La CUP afirma que se sent en sintonia amb el president, però no es mulla pel que fa als comptes

PSC i PSC titllen el pla de Puigdemont de "conflicte o conflicte" i fracàs o fracàs"

lpuig33108649 barcelona  09 03 2016 ple pobresa i pol tiques socials al pa160928115512

lpuig33108649 barcelona 09 03 2016 ple pobresa i pol tiques socials al pa160928115512 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Cap símptoma d’extrema excepcionalitat al Parlament. Res que no s’hagués vist ja. Ni amb el discurs de Carles Puigdemont ni en les reaccions de l’oposició. Tot sota guió. I com a mostra de la rutina en què ha caigut l’excepcionalitat a la Cambra catalana, una dada: els portaveus del PSC i el PP van respondre més preguntes sobre la crisi del PSOE que sobre el discurs del president. Deixant la CUP a part, la resta de forces van coincidir en el fet que la falta de suport als pressupostos del 2016 va conduir a la qüestió de confiança i que se sortirà d’aquest debat sense saber si hi haurà o no suport per als comptes del 2017.

Per la cupaire Anna Gabriel, «el referèndum o referèndum que va esgrimir Puigdemont està en plena sintonia amb el que plantegem». Sobre els pressupostos del 2017, Gabriel va asseverar que «governar bé», com vindica el president, «significa també atendre una majoria social que reclama que es frenin les privatitzacions de serveis i es redistribueixi la riquesa».

Més enllà de les bancades independentistes, els més durs amb el discurs del president van ser la socialista Eva Granados i el popular Enric Millo.

FRACÀS O FRACÀS

Per Granados, «som aquí perquè la CUP no li va recolzar els pressupostos i aquí seguim sense saber si la CUP donarà suport als pressupostos». Puigdemont –va afegir– és un «president enrocat, que només s’ocupa del seu full de ruta i ens porta cap a les roques». La dicotomia que s’aproxima, segons Granados, és «fracàs o fracàs», pel fet que tothom sap que no hi haurà un «referèndum pactat» –entre altres coses perquè el seu partit s’hi oposa fermament– i perquè sense aquest acord amb l’Estat, el que es faci, si s’arriba a portar a terme alguna cosa, «no valdrà per a res», com ja es va demostrar en el 9-N.

Millo va ser l’únic portaveu que va donar a entendre, pel to enèrgic de la seva intervenció, que alguna cosa grossa havia succeït. «Puigdemont ha vingut al Parlament a amenaçar els catalans. Quan diu això de referèndum o referèndum el que està fent és amenaçar amb «conflicte o conflicte; col·lisió o col·lisió, perquè sap perfectament que el que proposa no és viable» va clamar.

TORNAR A LA CASELLA DE SORTIDA

Notícies relacionades

El portaveu de Ciutadans, Fernando de Páramo, va acusar Carles Puigdemont, i per extensió l’independentisme, de «tornar a la casella de sortida». «Ja no val el 9-N? ¿Ni el 27-S? Faran referèndums fins que surti el que ells volen, encara que això vagi en contra de la majoria de catalans», va afirmar. «El passat 27-S la majoria dels catalans van dir un sí a Espanya», va sentenciar.

L’assot de l’independentisme Joan Coscubiela va tenir una intervenció més moderada de l’habitual. L’ecosocialista, bàsicament, es va congratular que l’independentisme, via Puigdemont, hagi reconegut, segons ell, que les tesis del seu grup, que ha defensat la necessitat que es convoqués un referèndum pactat, eren les correctes, quan durant l’any transcorregut des del 27-S han hagut de sentir de tot per part d’Oriol Junqueras, Marta Rovira i Gabriel Rufián (defensors del referèndum unilateral) en el sentit que una consulta vinculant acordada amb l’Estat ja era «una pàgina passada». Més incisiu va estar en els pressupostos: «Puigdemont ha lligat el vot d’aquesta qüestió de confiança als comptes i nosaltres no donem xecs en blanc a ningú. I més sobre un projecte de pressupostos que no coneixem», va sentenciar.