ERC i la CUP pressionen Puigdemont perquè aposti pel RUI

Corren temps de confusió sobre quin full de ruta ha de seguir l’independentisme. I es nota la tensió a poques hores que el president Carles Puigdemont se sotmeti a una qüestió de confiança. Un mecanisme inèdit des del 1980 i que Puigdemont ja ha superat perquè així ho ha anticipat la CUP. En canvi, el que no està gens clar és si abraçarà o no un canvi de rumb consistent a proposar un referèndum unilateral, com li exigeixen els seus socis d’ERC i els cupaires respectivament.

    Ahir mateix, Esquerra va ser més clara que mai. «Hem de sortir de la qüestió de confiança amb un full de ruta clar i millorat, amb uns tempos clars i amb una idea de quin és el calendari», va reclamar el portaveu republicà, Sergi Sabrià, després de la reunió de la cúpula del partit. Va afegir, per si no quedava clar, que seria «molt interessant» que el discurs de dimecres inclogui el RUI. I la CUP no va deixar de llançar missatges que combinen la conciliació amb la fermesa per canviar la ruta i desobeir mitjançant un referèndum. En un tuit, la diputada Mireia Boya va resumir: «1. Donem confiança (fins i tot per endavant); 2. Concretem en el debat de política general, referèndum el vol molta gent; 3. Pressupostos, ordre lògic, no feu trampa, Partit Demòcrata». 

    Era una manera de dir-los als de Marta Pascal i Artur Mas que no dilatin la decisió. Davant aquestes pressions, la qüestió està situada en els termes següents: Puigdemont és dels convençuts que les dificultats tècniques i polítiques d’un referèndum amb l’Estat en contra són superables. El Govern està analitzant-les des de fa mesos. I el president és poc sospitós de jugar a la puta i la Ramoneta. Però Puigdemont també sap que el seu partit està dividit respecte a les bondats d’aquesta iniciativa, que representa, a més, canviar el full de ruta amb què CDC i ERC es van presentar a les eleccions i que la CUP també va avalar. En aquell full de ruta no es diu res d’un referèndum unilateral, sinó que parla de declarar la independència (encara que després Puigdemont ho negués) aprovar les tres lleis de «desconnexió» i convocar eleccions constituents.

    En el PDC més d’un dirigent parla malament del RUI. Creuen que no serà viable perquè l’Estat ho impedirà, i que, en tot cas, seria una repetició del 9-N del 2014, en què va votar majoritàriament el bloc del sí. No obtindria legitimitat internacional, perquè el bloc del no el boicotejaria i generaria una gran frustració. Són arguments que se senten parlant amb persones destacades de la nova estructura postconvergent. I que dirigents del pes d’Artur Mas o Francesc Homs els han plantejat. El president també va afirmar que només es llançarà a aquesta piscina si hi ha aigua: si té els estàndards acceptats a nivell internacional de participació, validació de resultats i garanties de tots.

Notícies relacionades

Jordi Sànchez: "L'actual full de ruta ha arribat al final del recorregut"

Puigdemont dóna per trencat el pacte d'estabilitat amb la CUP

    ¿Puigdemont ha vençut aquestes resistències amb els informes del Govern? D’entrada no sembla que el partit vulgui anar a remolc de la pressió ja explícita de republicans i cupaires i per això la coordinadora general del partit, Marta Pascal, va demanar als seus socis de ruta que no exigeixin res de cara a dimecres: «Tenim una qüestió de confiança derivada del no de la CUP als pressupostos, anem a superar-la i parlar dels pressupostos sense demanar xecs en blanc, i una vegada resolts podrem parlar de si ens hem de dotar d’un instrument nou que és el referèndum». I, atenció, Pascal ho va dir pocs minuts després de despatxar amb Puigdemont. ¿Pot ser que la coordinadora general vulgui desautoritzar les ganes de Puigdemont d’anunciar un RUI? El més lògic seria que fes de portaveu de Puigdemont.

    És a dir, el Partit Demòcrata Català segueix sense renunciar a aquest instrument, que vol batejar, com l’ANC, com a RIV, referèndum d’independència vinculant, però vol jugar les seves cartes i controlar els temps. D’entrada, Puigdemont vol consolidar la confiança de la CUP. I ser molt contundent en el seu discurs, en què farà l’enèsim emplaçament a l’Estat per pactar el referèndum. I també solemnitzarà la convicció que el procés culmini en el termini d’un any, de la mà de la recuperació d’una cadena de confiances entre partits i entitats implicats.