PP i PSOE es preparen per moure fitxa després del veredicte d'Euskadi i Galícia

Avui hi ha eleccions a Galícia i a Euskadi, on el PP i el PNB surten respectivament com a favorits. Encara que en un panorama polític tan convuls com l’actual no es pot donar res per fet: el popular i gallec Alberto Núñez Feijóo se la juga en un tot o res a la seva terra, perquè o aconsegueix la majoria absoluta o corre el risc de perdre el govern a mans d’un pacte d’esquerres. El basc i nacionalista Iñigo Urkullu sembla tenir assegurada la victòria en escons i, tot i això, pot necessitar el suport d’una o potser dues forces polítiques per completar la majoria necessària que impedeixi que s’hagi de mudar de la Lehendakaritza. La doble cita amb les urnes transcendeix, a més a més, dels territoris on té lloc: inevitablement, també implica una revàlida dels partits polítics a nivell general quan queda una mica més d’un mes perquè es compleixi el termini abans d’haver de convocar uns tercers comicis a Espanya en el cas que sigui impossible –com fins ara sembla– trobar (pactar) qui la governi en les pròximes setmanes. En el temps de descompte.

El socialista Pedro Sánchez és de ben segur conscient que hi haurà molts ulls clavats en ell la nit electoral del 25-S. Del seu entorn i d’entorns externs. Les enquestes (encara s’ha de veure si aquesta vegada s’ajusten més a la realitat que en últimes ocasions) auguren que el PSOE podria ser superat a Galícia per En Marea (la marca en què s’integren els de Pablo Iglesias) i baixar fins a la quarta posició al País Basc, per darrere dels podemistes, amb Pili Zabala al capdavant, i d’una EH Bildu amb Arnaldo Otegi a la rereguarda. 

Si aquest fosc escenari demoscòpic es fes realitat, una possibilitat que des de l’actual direcció del PSOE s’entesten a descartar, Sánchez podria quedar seriosament debilitat. I això és precisament el que anhelen els populars per tractar de convèncer in extremis el principal partit de l’oposició que s’abstingui en un altre hipotètic intent de Mariano Rajoy per ser reelegit com a cap de l’Executiu.  

‘SORPASSO’ GALLEC I PSE-EE 

Un mal resultat també serà utilitzat sens dubte pels crítics que el secretari general dels del puny i la rosa té dins de la seva mateixa organització i que, tenint en compte el calibre de les declaracions que diferents càrrecs socialistes han vingut fent en les últimes 72 hores sobre la seva situació interna i la del seu cap, podria desencadenar no ja una greu crisi, sinó una guerra sense quarter.

Sánchez i el seu entorn, per la seva banda, confien que les enquestes fracassin una vegada més i que el gallec Feijóo no revalidi la majoria absoluta. I que el PSE-EE salvi els mobles encara que sigui amb un resultat modest, però que sigui decisiu perquè el PNB pugui conformar una majoria no sustentada en forces independentistes. 

 

Convençuts que els sondejos s’equivocaran una vegada més i que el PSOE no patirà avui diumenge un inapel·lable revés electoral, el líder socialista i els seus més estrets col·laboradors insisteixen que el que arribarà a partir de dilluns és la ratificació del «no» a Rajoy i, al mateix temps, la reobertura dels contactes amb formacions com Podem o Ciutadans (si sumarà o no a la llista els independentistes encara és una incògnita) en l’intent de  sumar una majoria alternativa. Això, en vigílies d’un comitè federal del PSOE, convocat per a l’1 d’octubre, que es preveu dur. I després que un sector dels crítics socialistes hagi difós que es podria estar preparant una operació per arraconar Sánchez mentre Sánchez, pel seu costat, ha respost amenaçant de convocar un congrés exprés. 

TARONGES I MORATS 

Notícies relacionades

Eleccions basques 2016: última hora, en directe

El vot "esquizofrènic" sacseja les enquestes

Rajoy compta que el seu amic, company i paisà (i qui sap si algun dia fins i tot successor) Núñez Feijóo li doni l’alegria de convertir-se en l’únic president autonòmic que, en temps de naufragi del bipartidisme, és capaç de reeditar una majoria absoluta. La gesta depèn en part de la força que a Galícia aconsegueixi demostrar C’s, que somia aconseguir almenys un escó i entrar a la Cambra autonòmica (molt més complicat semblen tenir-ho els taronges a Euskadi) i que, tot i no aconseguir una butaca al Parlament gallec, podria robar als populars un bon grapat de vots (el PP tem la barrera dels 100.000), posant en risc la majoria absoluta.

Així mateix, el cap dels conservadors tindrà un ull fix en el marcador dels socialistes, ja que li interessa més que mai un PSOE fluix perquè es consolidi la fractura interna que ja es detecta en el partit amb seu al carrer de Ferraz de Madrid per, si és possible, tornar a reclamar-li l’abstenció en una investidura. El PP no vol descartar del tot que el PNB pogués necessitar el seu aval a Euskadi després del 25-S i, a canvi, Rajoy sol·licités la seva col·laboració al Congrés. Llavors es quedaria a un sol vot de la majoria per ser president. Aquesta possible via, tot i això, ha perdut força les últimes setmanes per la reticència dels penabistes i per existir d’altres possibles portes a les quals trucar en cas que Iñigo Urkullu ho necessiti. Finalment Podem, també immers en un tens debat intern, aspira a la medalla de plata tant a Galícia, amb En Marea, com a Euskadi, amb Elkarrekin Podem, amb l’objectiu de liderar majories alternatives a les dels guanyadors.