Investidura a l'agost

Convocar un ple d'investidura a l'hora de la migdiada a l'agost és un atreviment carregat de riscos, encara que també amb avantatges. El principal perill és que mig hemicicle s'adormi, ni que sigui per honrar la part del país que avui segueix de vacances, i no van ser pocs els moments de sopor que es van viure ahir al Congrés dels Diputats mentre Mariano Rajoy llegia el seu discurs. Devia ser per la data del calendari, o pels 35 graus que marcaven els termòmetres a la Carrera de San Jerónimo, o perquè el desenllaç de la cita es coneixia abans d'haver-se iniciat. La veritat és que el mateix candidat va acabar agraint el respecte amb què havia sigut escoltat per l'oposició, que en cap moment va murmurar ni va donar cops de peu a la seva al·locució. No era respecte, era desgana.

El cas és que la trobada havia començat amb un cert aire de primer dia de col·legi i en aquest detall radicava el seu guany enfront de la investidura fallida de fa cinc mesos. Somrients i llustrosos, amb aspecte descansat, ses senyories se saludaven a l'arribar a l'hemicicle i intercanviaven els petons i els “que bé que et veig” amb ràpids mostrejos de les fotos vacacionals que portaven al mòbil. No hi havia color amb el mes de març. Les males cares de llavors eren ara bronzejats en una gamma d'ocres que ja voldria Julio Iglesias.

Semblant era l'augment de to i frescor de les seves vestimentes. Un dels atractius de l'anterior legislatura consistia a comprovar fins on portaven els diputats de Podem la seva ruptura amb el 'look' del cànon establert. L'ambient vacacional que es respirava al Congrés va deixar antigues les rastes del canari Alberto Rodríguez i les camises arromangades i de coll obert de Pablo Iglesias. Fins a 65 diputats de diferents grups polítics van assistir al ple sense corbata, entre els quals hi havia il·lustres com l'expresident de la cambra, Patxi López, o el socialista Odón Elorza, que vestia un polo de ratlles i coll rodó a sota de l'americana. José Bono devia regirar-se al seu sofà de boga de la platja.

Però som a l'agost i ni els mateixos diputats acaben de prendre-s'ho seriosament. La bancada popular, fins ara respectuosa amb el vestit fosc per als homes, lluïa estoc de jaquetes de lli i pantalons crema, i fins i tot amb americana morada es va presentar José María Lasalle. L'estampa estival la completava el diputat cordovès d'Units Podem Manolo Monereo, que va arribar amb barret de Panamà, bastó i camisola 'guayabera'. Si continua així, la legislatura que s'acaba d'estrenar promet ser inspiradora per als estilistes de moda.

Notícies relacionades

Rajoy adorm l'oposició

L'espòiler de Rajoy en el seu discurs d'investidura

No era un dia per a bronques, i no n'hi va haver. Sota l'atenta mirada de la seva dona, Elvira Fernández, que va seguir el ple des de la tribuna de convidats, Rajoy va pronunciar un dels seus discursos més plans i amb menys força  que se li recorden. Semblava com si per ser estiu li fes mandra agitar els seus, que li van dedicar més aplaudiments de cortesia que d'entusiasme. La fila blava del Govern en funcions, desdentada per l'absència dels titulars d'Indústria, Foment i Sanitat, augmentava la sensació de desídia.

Ajustant-se en tot moment al text que portava escrit i sense els seus habituals cops de sornegueria gallega, el candidat només va afegir uns graus d'èmfasi al parlar de Catalunya i l'independentisme, moment en què es van multiplicar les ovacions populars. Des de la bancada catalana contestaven amb moviments laterals de cap però sense posar gaire teatralitat en el gest. Només Jordi Salvador, d'Esquerra, es va atrevir a dibuixar amb les mans la figura d'un ocell que eleva el vol quan va sentir Rajoy dir que “la sobirania d'Espanya resideix en els espanyols”. Nou en això, l'exsindicalista agrícola Diego Cañamero, avui diputat d'Units Podem, es va empassar tot el discurs dret. Al fons, al galliner, amb la seva samarreta verd oliva decorada amb el lema ‘Zero privilegios’, de tant en tant mirava a un costat i a l'altre de l'hemicicle com pensant: “¿Què diables hi faig jo aquí?”.