CORRUPCIÓ.CAT

Una lluita de tots

David Fernàndez recorda que la comissió contra la corrupció que va presidir va servir per situar-nos davant el mirall

L'exdiputat de la CUP defensa que l'origen de la podridura està en el sistema

 

  / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Neus Tomàs
Neus Tomàs

Periodista

ver +

David Fernàndez va presidir la comissió d’investigació que va destinar 150 hores a escoltar 77 compareixents per intentar radiografiar la corrupció a Catalunya i acordar mesures per combatre-la. De tot el que s’hi va sentir, que no va ser poc, recorda les «mentides» de l’advocat Joan Piqué Vidal i de l’exjutge Pascual Estivill. Tampoc ha oblidat la desafiadora intervenció de Júnior, que és com es coneix a Catalunya Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit del clan més famós del país. 

–Vista en perspectiva, ¿per a què va servir aquella comissió?

–Va tenir un efecte mirall. ¿Què ha passat en aquest país? El finançament il·legal dels partits, la concertació publicoprivada, el tsunami immobiliari, la indústria del frau fiscal i l’economia global del delicte. Vam comprovar com el patró de conducta és sempre el mateix i es basa en la manera d’estructurar la impunitat i la llei del silenci.

Fernàndez defensa que existeix una justícia de classe i l’estadística avala la seva teoria. La mitjana de permanència a la presó d’un pres social és de 2.760 dies. Javier de la Rosa havia de viure entre reixes 600 dies i n’hi va estar 22. José Luis Núñez Navarro va complir 38 dels 780 que le tocaven i Fèlix Millet només n’hi ha passat 13.

 

–¿Què passa amb la justícia? 

–El fiscal en cap Antimàfia de Palerm, Roberto Scarpinato, alerta que l’acció de la justícia tan sols opera sobre els efectes i mai ho fa sobre les causes, i anuncia la distopia de derivar, a poc a poc, cap a una democràcia mafiosa. Una democràcia degradada en la qual les toxines que han corromput l’ordenament es normalitzen, s’interioritzen i s’accepten, i es converteixen en estructurals. Llavors, fins i tot Al Capone, Millet, Júnior o Provenzano reclamaran la seva rehabilitació com a pares fundadors.

–¿Com es combat la impunitat? 

–L’única arma contra la corrupció es diu ètica, decència i democràcia, i depèn de tots.

–Manuel Vázquez Montalbán deia en el seu Manifest anticorrupció, publicat el maig de 1990, que la corrupció ni es crea ni es destrueix, simplement es transforma, i reclamava que la societat no es desentengués d’aquesta lluita. ¿El problema és que no ens preocupa prou?

–Estem en una economia casino. Mana qui té més. L’oasi femer amb olor de colònia. La corrupció no és del sistema, ha sigut el sistema i el capitalisme d’amiguets. És combatible i derrotable, depèn de l’esforç col·lectiu. En qualsevol cas, ens reafirmem en el cicle viscut: en la lluita contra la corrupció, la ciutadania organitzada ha sigut, és i serà un actor clau i imprescindible contra tota impunitat. I si ho aconseguim amb Bankia, Palau, Mercuri, Innova... serà per la lluita i per l’impuls de les acusacions particulars.

–Aquestes acusacions particulars són les que s’enfronten a les anomenades togues daurades i als poderosos despatxos d’advocats especialitzats a dilatar processos. 

–Amb tres despatxos d’advocats i 10 trucades, es mou aquest país. Recordi que l’advocat de Pujol, Messi i Bustos és el mateix.

–¿Pessimista?

Notícies relacionades

–Entre l’esperança i la desesperança. No parlem d’alguna poma podrida. El cistell és així. La tasca que s’ha de fer és ingent. 

El seu nom ha sonat per substituir Daniel de Alfonso al capdavant de l’Oficina Antifrau. Quan se li pregunta si li agradaria ocupar aquest càrrec fa cara d’ensurt. Entre els noms que cita com els seus preferits per estar al davant d’Antifrau hi apareix l’exfiscal José María Mena, li agrada el fiscal Emilio Sánchez Ulled i reconeix que la seva aposta seria Joan Llinares, que va ser l’encarregat de netejar el Palau de la Música després de l’etapa de Millet i amb qui col·labora a l’Oficina per a la Transparència que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona. H