EL VEREDICTE DE LES URNES

Així ha canviat Espanya (de vot) en sis mesos

L'abstenció rècord del 26-J va propiciar que la dreta s'imposés a l'esquerra a les urnes

Hi va haver 1.155.526 votants menys, xifra molt similar als suports que van perdre el PSOE i Podem

espanaspppsoecat

espanaspppsoecat
espanaspodemoscscat

/

5
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Espanya és un país d'esquerres o de dretes? Segons contesten els mateixos espanyols al CIS, un 59,4% se situen del centre cap a l'esquerra, i tan sols un 24,3%, del centre cap a la dreta. A preguntes del GESOP, el 47,7% es declara d'esquerra o de centreesquerra enfront del 24,3% que confessa de dreta o de centredreta. Amb aquestes dades, ¿com s'explica el vot dels espanyols en les eleccions de diumenge passat?

El bloc conservador que integren el PP i Ciutadans va aconseguir 11.029.954 vots (el 46,08%), mentre que el front progressista que formen el PSOE i Units Podem va recollir 10.474.443 sufragis (el 43,76%). En sis mesos, la dreta ha esgarrapat 313.978 paperetes i a l'esquerra se n'hi han esfumat 1.168.688 vots. El 20-D, els progressistes es van imposar per 3,7 punts als conservadors. El 26-J la truita es va girar i la dreta va treure 2,3 punts a l'esquerra.

La caiguda de la participació explica moltes coses. La norma no escrita que a menor mobilització més vots treu la dreta es va tornar a complir. L'escrutini del vot dels expatriats ha elevat tres punts l'abstenció, de manera que les eleccions del 26-J consignen la pitjor dada de participació en unes legislatives (66,5%). Diumenge hi va haver 1.155.526 votants menys que el 20-D, xifra molt similar als 1.168.688 suports que van perdre les esquerres.

És clar que no es pot establir una correspondència absoluta, però les comunitats on més va créixer l'abstenció van ser Catalunya i Euskadi, els principals graners de vot de Podem. Excepte el 1989, la dreta s'ha imposat a unes generals sempre que l'afluència a les urnes ha sigut inferior al 70%, com va succeir fa una setmana.

PARTIT POPULAR

Sis mesos després d'obtenir una de les seves pitjors collites, el PP es va convertir diumenge en l'única força que va créixer a les urnes. Els 7.906.185 vots que va reunir Mariano Rajoy representen 690.655 més que al desembre i li van permetre recuperar 14 dels 63 escons que va cedir el 20-D. Els populars van vèncer en 15 de les 17 comunitats (dues més, després d'arrabassar Andalusia i Extremadura al PSOEAndalusiaExtremadura) 42 de les 52 províncies (tres més, després d'imposar-se als socialistes a BadajozCòrdova i Cadis) i 5.419 dels 8.123 municipis (378 més).

Aquesta escalada s'ha fonamentat en els històrics bastions conservadors, com Múrcia (on el vot al PP ha crescut un 6,3%, arribant fins al 46,4%) o Castella i Lleó (43,8%, un 5,1% més). Però Rajoy per a guanyat força en totes les autonomies, fins i tot en les tradicionalment més hostils, com Euskadi (1,2% més) i Catalunya (2,2% més). El gran damnificat per aquest auge va ser el PSOE, que va cedir al PP la primera posició en 323 poblacions. Els populars li van prendre la medalla d'or a Units Podem en 77 localitats i a Ciutadans, en 17. I el creixement va ser significatiu en les sis principals ciutats governades per Podem i confluències: Madrid (+5%), Barcelona (+3%), València (+4%), Saragossa (+4%), La Corunya (+4%), Cadis (+3%) i Santiago de Compostel·la (+5%).

PARTIT SOCIALISTA

Encara que va seguir perforant el seu terra, el PSOE va salvar bastants mobles, sobretot perquè va créixer en percentatge de vot en totes les comunitats, a excepció d'Extremadura (-1,4%), Castella-la Manxa (-1,1%) i Andalusia (-0,3%). Aquesta vegada els fortins meridionals que altres vegades han esmorteït caigudes del socialisme no van resistir els desafiaments del PP. En canvi, Pedro Sánchez va experimentar les seves millores més significatives a Madrid, Aragó, Balears i Navarra.

Els socialistes no van guanyar en cap autonomia i només ho van aconseguir en tres províncies (SevillaHuelva i Jaén), quan al desembre havien vençut en dues comunitats i sis províncies. Per municipis, diumenge passat es van imposar en 1.263 (317 menys). Al PP li van prendre la victòria en 46 poblacions, i a Units Podem, en una dotzena. En la seva acarnissada pugna amb la coalició de Pablo Iglesias, Sánchez va frenar el temut 'sorpasso' al superar els 'morats' en 13 de les 17 autonomies, fins i tot a AragóGalíciaAstúries i Canàries, on el 20-D Podem i IU van sumar més vots que el PSOE. I va créixer en totes les "alcaldies del canvi" excepte a Barcelona.

El botí definitiu del socialisme va ser de 5.424.709 sufragis, 105.984 paperetes menys que al desembre.

UNITS PODEM

Sigui pel por al canvi, per les jugade de la llei electoral o simplement per vendre la pell abans de caçar l'ós, el matrimoni entre Podem i IU no ha donat els fruits que els seus contraents esperaven. Junts van recollir 5.049.734 vots, és a dir, 1.062.704 menys que els que van reunir per separat al desembre. I en nombre de diputats es van quedar com estaven, amb 71. Tan sols en dues comunitats, Navarra i el País Basc, Units Podem va millorar el percentatge de vot del 20-D. En la resta d'Espanya, la coalició va patir severs revessos, sobretot en allà on IU estava molt arrelada, cas de Astúries (-6%) i Andalusia (-4,1%).

També un 6% van retrocedir a les Canàries, gairebé un 5% en Madrid i gairebé un 4% en el País Valencià, on la confluència liderada per Compromís va perdre l'embranzida que havia guanyat el 20-D, encara que va aconseguir salvar la segona posició. No va poder dir el mateix En Marea, la confluència gallega, que va caure un 2,8% i es va veure superada pel PSOE. En aquesta particular pugna pel lideratge de l'esquerra, Units Podem segueix al davant dels socialistes a Catalunya, Euskadi, Navarra, Balears, el País Valencià i Madrid.

La nova sigla es va imposar en dues comunitats (Euskadi i Catalunya), cinc províncies (Tarragona, Barcelona, Biscaia, Guipúscoa i Àlaba) i mig miler de municipis. Va desplaçar com a primera força el PP en 34 poblacions, al PSOE en 29, a Bildu en 23 i al PNB en 15. Pel que fa als seus principals ajuntaments, dolorosa va ser la sangnia a Madrid, on va perdre 105.576 vots (-4%), però en percentatge les trompades van ser més fortes a Saragossa (-6%), Cadis (-5%) i la Corunya (-4,5%). A València i Santiago va retrocedir també un 4%. A Barcelona, a penes un 1%.

CIUTADANS

Notícies relacionades

Definitivament, les eleccions generals no són el fort d'Albert Rivera, que, amb 3.123.769 vots, va veure com li volaven 376.677 paperetes. Ciutadans només es va penjar la medalla d'or en tres localitats (San Lorenzo de Tormes, a Àvila; Vallejera de Riofrío, a Salamanca, i Palo, a Osca), enfront de les 25 presiguis de desembre (17 d'elles han passat ara a mans del PP). De nou va obtenir els seus millors resultats a la Comunitat de Madrid (amb un 17,6%, un punt menys), Aragó (16,1%, un menys) i Múrcia (15,6%, dos menys). Va perdre gas en totes les autonomies a excepció de les Canàries, on a penes va sumar un 0,6%.

Rivera segueix sense ser profeta a la seva terra i Catalunya li va infligir la bufetada més sonora, amb un 2,1% menys de suport, encara que les comunitats on els 'taronges' consignen menor tirada, per sota del 10% de vots, són GalíciaNavarra i, com a feu més refractari, Euskadi, on a penes va recollir el 3,5%. Ciutadans és la quarta força en la majoria d'autonomies, encara que va aconseguir prendre-li la medalla de bronze a Units Podem a Múrcia, Ceuta i Melilla. És la cinquena força a Navarra i la sisena al País Basc i Catalunya