El bumerang de la CUP, l'opinió de Toni Aira

No volien caldo i, amb la rebequeria de nen malcriat aquella del "pressing Cup", els d'Anna Gabriel i Benet Salellas ja poden gaudir de les dues tasses que ara se n'empassaran. Acostumats a actuar sense miraments i que tot els surti gratis, el pitjor de tot per a ells serà que aquest cop no es podran fer les víctimes. Per fi ja tenen qui els torni el bumerang al cap, i es diu Carles Puigdemont.

Els ha posat més fàcil carregar-se la legislatura, però ho hauran de fer votant amb l'espanyolisme més rampant una moció de confiança contra el Govern que ells van ajudar a constituir (encara no sabem si saben per fer què). En anunciar-ho ahir al Parlament, el president va dedicar a la CUP, annex, un xàfec que qualsevol en el món independentista que no sigui un sectari (assembleari o no) s'hauria quedat descansat d'aplicar-los. Tenen, ara, allò que mereixen. I ja era hora.

Notícies relacionades

'Escrache' a la CUP, l'opinió de Roger Palà

Disparar-se al peu, l'opinió d'Enric Marín

Inés Arrimadas, Joan Coscubiela, Miquel Iceta o Xavier García Albiol mai no els faran cap mal real. Els diputats de la CUP els són massa útils. Oriol Junqueras tampoc no s'hi posarà. Havia de ser l'home pont per aconseguir aprovar lleis clau com la dels pressupostos (que a més en aquest cas penja directament d'ell) i ara bàsicament aspira a ser pont de plata que faci possible el transvasament de vot cupaire cap a ERC.

Enfront la CUP, per als qui n'estiguin veritablement tips, ahir va quedar clara quina és la referència. Qui s'hi planta. Qui no en passarà una més i reivindicarà la dignitat de milions de persones que de bona fe havien cregut que aquesta legislatura havia de ser la de la construcció d'un nou Estat. És el bumerang que sense agror però amb contundència els retornarà el cop cada vegada que ells en clavin un al procés. Es diu Carles Puigdemont.