PERFIL

Isabel Bonig, la dama de ferro valenciana

Valenciana i espanyola. I molt de dretes. Aquestes són les senyes amb què es defineix la líder del PP valencià

epons32673356 valencia 5 2 2016  pol tica  isabel bonig pp  oper160205131544

epons32673356 valencia 5 2 2016 pol tica isabel bonig pp oper160205131544 / MIGUEL LORENZO

2
Es llegeix en minuts
SERGI TARÍN / VALÈNCIA

El PP valencià es va considerar la locomotora d’Espanya, però ara se sap que va córrer amb combustible trucat. Així ho admet el constructor Enrique Ortiz, que va confessar en una de les causes de Gürtel que el va finançar irregularment. Altres empresaris poden estar negociant amb Anticorrupció confidències similars per rebaixar condemna. Hi ha quatre branques més de Gürtel, a més de les escombraries de Brugal i el fang d’Emarsa, i els forats multimilionaris de la F-1 o Fira València. I la deflagració sense fi del cas Taula i el sepeli polític a càmera lenta de l’últim gran mite de la dreta ibèrica: Rita Baberá. Tota aquesta muntanya de casos té entre mans Isabel Bonig (Castelló, 1970), líder del PPCV.

D’aspecte sobri i compacte, vivaç i cridaner, Bonig és admiradora confessa de Margaret Thatcher. Per això el president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, la va batejar com «la dama de ferro de la Vall d’Uixó» (30.000 habitants), on va ser alcaldessa del 2007 al 2011. També li agrada que l’anomenin  Isabel la Catòlica, i va nomenar alcaldes honorífics les imatges de la Sagrada Família, el Santíssim Crist i la Mare de Déu dels Desemparats.

Valenciana i espanyola. I molt de dretes. Així es defineix. Tota una autodidacta, ja que la seva família és de sòlides conviccions socialistes. El seu avi, el tio Mèu, va patir presó i un consell de guerra franquista. «Ja sabia que no eres dels nostres», li va dir al saber que la néta s’havia afiliat a Noves Generacions.

El 2007, el llavors president Francisco Camps va quedar admirat per «l’energia i la vehemència» de la candidata a l’alcaldia: «Disfruteu-ne perquè d’aquí molt poc vindré i me l’emportaré». Ho va fer el 2011, al nomenar-la consellera d’Infraestructures. Abans, el 2008, la va incloure en l’executiva regional del partit com a coordinadora. Un número dos des d’on va ser fàcil fer el salt el juliol del 2015 a la presidència del PPCV, amb la missió de recuperar la malparada moral després de la derrota electoral.

Notícies relacionades

En aquesta designació va ser determinant l’exalcaldessa Barberá. Les unia l’antiesquerranisme thatcherià. Però la relació es va trencar a l’esclatar la Taula i la imputació de nou dels 10 regidors. «Compte  amb el que dieu», els va escriure Barberá al mòbil quan Bonig va començar a exigir públicament explicacions i mesures exemplars. Una sobreactuació criticada dins del PP, ja que Bonig va prosperar entre els plecs de l’època més tèrbola de la formació. I si no va veure corrupció, almenys sí que la devia olorar de tan a prop com va estar, creuen alguns.

En tot cas, no li falta vigor ni determinació. A l’escola ja tenia clar que de gran volia ser presidenta d’Espanya. Ha assenyalat el camí del grup mixt als diputats que ronsegen. I va posant creus als dies, queda una setmana, per demanar l’expulsió dels regidors imputats si no entreguen l’acta. La dama de ferro valenciana vol tornar a arrencar la locomotora.