Anar al contingut

El compte b de l'Ambaixada d'Espanya a Finlàndia

L'exresponsable de la delegació diplomàtica admet que amb aquests diners es pagava el combustible, el tabac i l'alcohol

 

  / EFE / EMILIO NARANJO

L’ambaixada d’Espanya a Finlàndia comptava amb un «compte opac, un compte en b» que servia per comprar combustible, tabac i alcohol sense haver de pagar impostos. Així ho va admetre l’exambaixador Marcos Vega Gómez durant  el judici contra ell a l’Audiència Nacional per contractar il·legalment personal domèstic.

Vega va reconèixer aquesta irregularitat quan la fiscal li va preguntar per un compte corrent de la delegació diplomàtica amb el qual es pagaven determinades despeses. L’acusat, que també va ser ambaixador a l’Iraq i el Iemen, va respondre que no coneixia aquest compte, però sí un altre d’«opac» que costejava combustible, tabac i alcohol lliure d’impostos, que es repartia entre el personal de l’ambaixada que no tenia dret a aquesta desgravació.

El diplomàtic s’enfronta a una petició  de 10 anys de presó i a 21 d’inhabilitació absoluta per a càrrec públic per contractar il·legalment el 2011 personal de l’ambaixada; en concret, dues empleades de Filipines i Etiòpia. En el judici, va defensar que el procés de selecció en què va intervenir va ser «net i clar» i va atribuir les denúncies a l’aleshores canceller de l’ambaixada, Ismael Medina, en revenja per la seva decisió de «posar límit a pràctiques il·legals» i tancar el compte opac.

BITLLETS D'AVIÓ

Al seu parer, si hagués permès aquest compte hauria sigut «cooperador necessari» del frau, ja que ell firmava les autoritzacions per comprar aquells articles sense IVA. Només l’ambaixador i certs membres de la missió diplomàtica disfruten d’aquest privilegi fiscal, que amb el «compte opac» es va estendre il·legalment a tot el personal, que es repartia gasolina, alcohol i tabac.

Respecte de les empleades, Vega va reconèixer que a una d’elles l’ambaixada li va pagar un bitllet d’avió, tot i que va dir que es va fer com a «avançament» que després havia de pagar amb càrrec al seu sou, i que a l’altra li va pagar ell mateix el bitllet de la seva butxaca perquè així l’hi va demanar el seu marit, que havia treballat amb ell a l’ambaixada del Iemen. «Medina no em va advertir mai de pràctiques irregulars i aquestes pràctiques les va fer ell o bé va participar en el procés de selecció. No me’n va advertir en absolut», va afirmar el diplomàtic.

Segons l’escrit del fiscal, l’ambaixador va contactar el juny del 2011 amb dues dones de Filipines i Etiòpia perquè es desplacessin a Finlàndia i prestessin serveis de treballadores domèstiques a la seva residència oficial. Les dues, seguint les seves indicacions, van viatjar des dels seus països a Espanya, on les ambaixades els van proporcionar un visat, amb el qual van entrar a Finlàndia com a turistes. Aquests viatges els va pagar l’acusat, sense permís, amb diners de la caixa de l’ambaixada que després les dones havien de reintegrar.

Ja a Finlàndia, va firmar amb elles acords (no contractes) per donar-los feina, sabent que no tenien permís de treball ni de residència. Els acords van estar vigents fins que es van convocar dues places, que se’ls van adjudicar arbitràriament, ja que no tenien permís de treball.