Zarrías denuncia la "pressió política" perquè comparegués en el 'cas ERO'

Envoltats només per les càmeres i sense les esbroncades a què es van haver d'enfrontar fa dues setmanes els expresidents andalusos, l'exvicepresident andalús Gaspar Zarrías s'ha abonat aquest dimecres a la tesi que les compareixences dels membres de l'Executiu andalús davant el jutge instructor del 'cas ERO' responen a una "clara intencionalitat política" per compensar altres casos de corrupció del partit del Govern en funcions i que "no tenen justificació processal". Zarrías s'ha acollit al seu dret a no declarar remetent-se a la seva compareixença al Tribunal Suprem, en què va dir no tenir constància d'irregularitats en les ajudes i que mai va presidir una reunió on s'adoptessin decisions il·legals.

L'exconseller de Presidència ha comparegut només 10 minuts davant el jutge que instrueix la peça referida a la implantació d'un procediment específic per al pagament d'ajudes considerat inadequat per l'anterior jutge instructora Mercedes Alaya, que va creure que hi va haver una decisió política en l'elecció d'aquesta fórmula que permetia esquivar els controls de fiscalització. Igual que va passar amb els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán, la fiscalia ha volgut consignar les preguntes que pensava fer-li.

Fonts judicials han explicat que aquestes preguntes s'han centrat en el possible coneixement que va tenir dels informes de la Intervenció alertant de possibles irregularitats i de la concessió d'unes ajudes concretes a empresaris de la província de Jaén, ja que diversos imputats han assenyalat el seu paper d'intermediació en aquest sentit. Però la seva defensa ha intentat minimitzar aquesta intervenció i ha assegurat que durant el seu pas per l'Executiu andalús va rebre centenars de cartes de ciutadans en dificultats i que el fet que s'interessés per la seva situació no significa que ho fes "al marge de la legalitat".

En la seva declaració la primavera del 2015 davant el jutge instructor del Tribunal Suprem, Zarrías, que va quedar imputat per un presumpte delicte de prevaricació administrativa, va explicar que encara que va presidir una dotzena de reunions preparatòries dels consells de govern en què es van tractar modificacions pressupostàries relacionades amb la partida 31-L, el denominat "fons de rèptils" amb el qual es pagaven els ERO, mai va tenir notícia de les irregularitats.  Així, va explicar que en aquelles reunions amb els viceconsellers, els coneguts com a "consejillos", no es prenien decisions polítiques, es limitaven a tramitar les propostes que elevava cada conselleria, de manera que no coneixia les possibles objeccions de la Intervenció general i donava per fet que tots els assumptes que s'abordaven "estaven perfectament ajustats a dret" al passar abans per la respectiva conselleria.

DISCREPÀNCIES COMPTABLES

Notícies relacionades

Chaves, Zarrías i Viera renuncien als seus escons al Congrés al ser imputats formalment pel Suprem

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Abans que Zarrías també estaven citats a declarar els exconsellers d'Hisenda i Economia Carmen Martínez Aguayo i Antonio Ávila per aclarir la seva presumpta participació en la implantació des del 2001 del procediment específic per al pagament de les ajudes sociolaborals que investiga el destí de 851 milions d'euros, i que suma 51 investigats. Tots dos han declarat davant el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, ja que eren diputats autonòmics, i han quedat assenyalats per un possible delicte de prevaricació i malversació. Cap d'ells ha volgut respondre a les preguntes del jutge instructor Álvaro Martín, i s'han remès a la seva declaració anterior.

En ella, la que va ser viceconsellera d'Hisenda va explicar que va rebre els informes habituals d'Intervenció, però cap que reclamés l'actuació de la conselleria davant alguna situació de perjudici de fons públics, i va reconèixer que ni tan sols els va llegir ni els va transmetre al seu superior, el llavors conseller José Antonio Griñán o al president Manuel Chaves. Sí que va assenyalar que eren conegudes les "discrepàncies comptables" de la Intervenció, que advocava per l'ús d'una altra fórmula per al pagament de les ajudes.