CDC s'aferra amb escepticisme al dret a decidir

Després del mal resultat electoral, Convergència s'aferra ara al referèndum pactat amb l'Estat, tot i veure "baixes" opcions que aquesta via fructifiqui a Madrid, motiu pel qual fins i tot el cap de llista, Francesc Homs, és "escèptic" respecte a aquesta finestra d'oportunitat que Artur Mas veu possible. L'executiva convergent ha constatat que l'únic a què es pot agafar el partit és a ser determinant al Congrés davant un eventual pacte d'esquerres que inclogui el referèndum que promet Podem. Encara que aquesta opció, la del referèndum pactat, hagi sigut menyspreada des de CDC els últims mesos.

Però per als més moderats en el partit, el retorn al dret a decidir és l'ocasió perfecta per a un viratge en el sobiranisme: tornar a una zona de més confort que l'unilateralisme, ja que bona part dels partits catalans recolzen el dret a decidir excepte l'anomenat unionisme. A això s'hi afegeix que Artur Mas, davant l'executiva, ha llançat aquest dilluns una reflexió en el sentit que els ritmes són els que són, en el procés i que el camí serà llarg. Aquesta redefinició estratègica (que Homs ha negat amb rotunditat davant els mitjans de comunicació) és diferent de la línia inamovible d'ERC, que insisteix que és inviable negociar un referèndum a Madrid i s'ha de seguir només el camí que marqui el Parlament després del 27-S. I també és diferent de la via rupturista que també exigeix la CUP en les negociacions d'investidura de Mas.

CRÍTIQUES PER LA PATACADA METROPOLITANA

En clau interna, ahir Homs, Lluís Corominas, Jordi Cuminal (director de campanya) i Josep Rull, coordinador general, es van repartir l'explicació dels mals resultats davant la direcció del partit. El retrocés viscut és un mal menor, segons apunten fonts del partit. Altres, en canvi, com el dirigent local de Barcelona Joaquim Forn, no han desaprofitat l'ocasió per denunciar que el pèssim resultat del partit a l'àrea metropolitana i a la capital de Catalunya (Democràcia i Llibertat ha quedat en última posició, només per sobre d'Unió i els animalistes en ciutats tan destacades com l'Hospitalet, Badalona i Cornellà, entre altres) és la crònica d'un fracàs anunciat i avisat. Un problema greu que ve de lluny i que altres dirigents han assenyalat els últims temps i que constitueix un autèntic "forat negre", segons l'expressió d'un dirigent. Al Baix Llobregat, CDC apunta que els canvis de nom i aliats els últims mesos han despistat l'electorat. Però assumeixen el resultat vist el context de dificultats del partit. En roda de premsa, Homs i la portaveu Marta Pascal s'han limitat a admetre que el partit ha d'anar "revisant" la seva acció política, la "capacitat de penetració" i per això ha de fer una "reflexió", sobre la qual no han donat més pistes.

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

I respecte a les negociacions amb la CUP, segueix la incògnita. Convergència ha intentat retreure als anticapitalistes el seu últim comunicat en què insisteixen a rebutjar la figura d'Artur Mas com a president. Homs i Rull han afirmat que la CUP incorre en incoherències quan afirma que les eleccions generals no són els seus comicis però fa servir el resultat del 20-D per redoblar la pressió contra Mas. El coordinador general ha dit que de la CUP "se'n pot esperar qualsevol cosa".

DURAN AGUANTA

El líder d'Unió i candidat del seu partit a les generals, Josep Antoni Duran Lleida, ha exposat davant la direcció del seu partit (ja convertit en extraparlamentari al Parlament i el Congrés, després dels comicis catalans i el 20-D) que manté el càrrec al capdavant de la formació democristiana per afrontar la renovació. Unió celebrarà un congrés el 16 d'abril per analitzar la situació. El secretari general, Ramon Espadaler, ha afirmat que Duran no ha posat el càrrec a disposició del partit. Tampoc ha especificat si el congrés servirà per renovar l'actual direcció d'Unió, que s'agafa al fet que "el dret a decidir segueix sent molt transversal" i és, segons Espadaler, el que sempre han defensat els democristians.